Aquest diumenge 27 d’abril s’estrena a La Llotja de Lleida l’espectacle Òpera a les venes, un innovador show musical que combina la força de la música clàssica amb la potència narrativa de la història del canal d’Urgell. Inspirat en el llibre Aigua a les venes, de Francesc Canosa, l’espectacle fusiona cultura, territori i emoció a través de peces emblemàtiques de compositors coneguts, tot creant una experiència que pretén connectar amb el públic més enllà de les terres de Lleida.

Després de la seva estrena a Lleida, l’obra es representarà a Juneda, Ponts i Mollerussa, amb previsió d’arribar a Barcelona l’any vinent. Segons Maribel Pedrol, directora de la Fundació Canals d’Urgell, aquest projecte representa una oportunitat per explicar i compartir la identitat i història del canal amb nous públics, contribuint a donar visibilitat a un element clau del patrimoni lleidatà que, assegura, no ha estat explicat degudament ni ha rebut l'atenció que mereix.

Quin és l’origen de la idea d’Òpera a les venes?
Nosaltres sols no podíem tirar endavant un projecte de modernització de forma individual. Això ens va portar a reflexionar sobre fórmules de gestió més sostenibles i amb projecció de futur. Va ser en aquest context que va sorgir la idea de crear una fundació, i la vam fer. A través de la Fundació dels Canals d’Urgell, que representa la dimensió més social i cultural del canal, hem pogut no només garantir la continuïtat en la gestió de l’espai, sinó també assumir el compromís de preservar i difondre el patrimoni del canal, així com de promoure els projectes de futur relacionats amb la seva modernització.

I com ho van fer?
En els inicis de l’entitat, i atesa la seva recent constitució, vam detectar la necessitat de buscar aliances i col·laboracions. Va ser en una trobada amb la Coordinadora Catalana de Fundacions que vam constatar que moltes fundacions culturals es troben en una situació similar: estructures petites, amb recursos econòmics limitats, però amb la voluntat de tirar endavant projectes amb impacte. En aquest marc, vam establir contacte amb altres fundacions com la Fundació Orfeó Lleidatà i la Fundació Julià Carbonell, amb qui vam començar a plantejar la possibilitat de treballar conjuntament en xarxa per poder impulsar projectes d’una major envergadura.

Tres entitats lleidatanes.
A més, es dona la singular coincidència que el president de l’Orfeó Lleidatà és també el cap de regants de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, la qual cosa reforça encara més la connexió entre el món cultural i el territori. Cal recordar que l’Orfeó Lleidatà és una entitat històrica, amb més de 160 anys d’història, coetània a la pròpia construcció del canal. De fet, va participar activament en la commemoració del centenari del canal amb una actuació celebrada al Castell del Remei.

Aquesta xarxa de complicitats es veu encara més reforçada amb les efemèrides que s’albiren el 2025: el 15è aniversari del Teatre de la Llotja, on l’Orfeó és cor resident; i el 60è aniversari del traspàs de la gestió de la infraestructura hidràulica de l’Estat a la Comunitat General de Regants, un fet d’una gran importància per al territori perquè representa el reconeixement i la consolidació de l’autogestió per part de la pagesia d’una infraestructura que havien contribuït a mantenir durant més d’un segle. Va ser aleshores quan vam pensar que potser podíem posar música a tot aquest relat compartit.

I es posen a treballar.
Enmig d’aquest procés de col·laboració i intercanvi d’idees, vam considerar que seria molt interessant poder comptar amb algú que, des de la seva manera d’expressar-se i entendre el territori, ens ajudés a donar forma a un relat que pogués esdevenir la base per a un espectacle inspirat en el canal d’Urgell. Des de l’Orfeó Lleidatà van apuntar que el canal, en si mateix, és una epopeia: una gran obra d’enginyeria, de transformació del territori i de vida comunitària. I, si pensem en la màxima expressió artística per relatar epopeies, no hi ha cap disciplina més completa que l’òpera. En el món musical és la forma més complexa i amb més capacitat narrativa que existeix.

A partir d’aquesta reflexió, va sorgir la idea de concebre una obra que combinés música, veu i escenografia per explicar la història del canal, no només com a infraestructura, sinó com a vertebrador del territori i testimoni viu de la seva evolució.

"El llibre de Francesc Canosa ha inspirat l'espectacle, que compta amb molt talent lleidatà. Aquesta òpera serveix per reivindicar que des de Ponent també es poden fer obres de molta qualitat"

De quina manera hi ha influït el llibre de Francesc Canosa Aigua a les venes?
Ha tingut molt pes. Vam convidar en Francesc Canosa a fer una adaptació del seu llibre, que aborda el canal d’Urgell des d’una mirada profunda i singular. Aquesta adaptació ens va servir com a base per començar a construir l’espectacle. En aquest sentit, Canosa és no només l’autor del text original, sinó també el guionista inicial del projecte i, per tant, una figura clau en la seva gènesi. Tanmateix, vam veure que calia adaptar el guió per tal que el missatge arribés de manera més clara i directa a un públic ampli. Per això, vam incorporar al projecte una guionista que ja havia col·laborat en la realització dels audiovisuals del Museu dels Canals d’Urgell, amb l’objectiu de donar-li al text el to i el caràcter que buscàvem: una narrativa més accessible, propera i entenedora. Perquè, tal com passa sovint amb l’òpera —i també amb l’estil del Francesc—, la potència poètica i simbòlica de la seva escriptura pot no ser fàcilment assimilable per tothom. I volíem precisament això: aterrar el discurs, fer-lo proper sense perdre profunditat.

És un guió fet a quatre mans, doncs.
Sí. El que vam fer va ser conservar els grans titulars, les idees força que ell havia proposat, i treballar a partir d’aquí per desenvolupar una dramatúrgia més directa. Això mateix també es reflecteix en la selecció musical: hem triat cors d’òpera d’època, contemporanis al moment de construcció del canal, però seleccionats amb cura perquè siguin accessibles per al gran públic. L’objectiu no era crear una òpera complexa o elitista, sinó un espectacle que connectés amb la majoria de persones del territori, incloses aquelles que habitualment no assistirien a una òpera, però que sí poden emocionar-se i gaudir de fragments ben escollits, que apel·lin a la memòria, a l’estètica i a l’emoció compartida.

Què s’hi trobarà el públic?
El que el públic es trobarà a l’escenari és una proposta artística de gran format, amb més de 250 persones implicades. Hi participen 180 cantaires, amb el cor de l’Orfeó Lleidatà reforçat per dues corals convidades, i l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. A tot això s’hi suma una posada en escena amb gran càrrega visual, una actriu que declamarà els textos del guió, i dues intervencions teatrals que actuaran com a fils conductors entre les peces musicals. Un dels punts àlgids de l’espectacle serà la participació de la mezzosoprano Marta Infante, nascuda a Lleida i reconeguda internacionalment, que encapçalarà el repartiment com a gran protagonista musical de la vetllada. La proposta es completa amb dansa i percussió corporal a càrrec del Santi Serratosa i de la Jana Garcia, que aportaran un component físic i rítmic molt expressiu.

"El públic es trobarà una proposta artística de gran format, amb més de 250 persones implicades. Hi participen 180 cantaires, amb el cor de l’Orfeó Lleidatà reforçat per dues corals convidades, i l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida"

Les peces musicals són conegudes?
Es tracta d’un espectacle totalment multidisciplinari, concebut per fer viure a l’espectador les emocions i els sentiments que probablement van experimentar les persones que van construir el canal d’Urgell. Volem fer sentir la duresa, la lluita, l’alegria, la pèrdua i l’esperança d’aquells temps: des de la desesperació inicial fins a l’eufòria col·lectiva per una obra que va transformar el territori. I no només ens volem aturar en el passat: aquest viatge emocional també ens porta fins al present, on el canal torna a ser protagonista a través d’un nou projecte de futur, el projecte de modernització, que és avui més que mai imprescindible per garantir la continuïtat i la vida al territori. L'espectacle inclou peces de Puccini, de Verdi i fins i tot d’autors locals. Tots ells són cors d’òpera reconeguts, triats amb cura perquè el públic s’hi senti còmode i acollit. La voluntat és clara: no volem que es percebi com un espectacle exclusivament adreçat a una minoria capaç de seguir una òpera sencera, sinó tot el contrari. Hem volgut apropar l’òpera a tothom, fer-la accessible i propera, aterrant-la perquè qualsevol persona del territori en pugui gaudir i emocionar-se.

A part de Lleida, on es podrà veure més aquest espectacle?
L’estrena tindrà lloc el dia 27 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida, l’únic equipament del territori capaç d’acollir un espectacle d’aquestes dimensions, amb més de 250 intèrprets sobre l’escenari. De fet, la Llotja és el tercer teatre més gran de Catalunya, només superat pel Liceu i el Teatre Nacional. Tot i així, només hi caben mil persones. I fer tot aquest esforç per arribar únicament a mil espectadors ens semblava insuficient. Per això, hem decidit fer una petita gira pel territori, adaptant l’espectacle als diferents espais escènics disponibles.

Aquesta gira ens durà a cadascuna de les comarques regades pel canal d’Urgell. El 4 de maig serem a Lleida; l’1 de juny, a Barcelona; el 7 de juny, a Bellpuig; i el 8 de juny, a Ponts. En aquestes versions adaptades, no hi serà present tota la Simfònica Julià Carbonell, atesa la limitació d’espais. Substituïm l’orquestra per un piano, però mantenim l’essència: les mateixes peces, els mateixos cors, la mateixa dramatúrgia i posada en escena, amb la soprano, l’actriu, la dansa i els vídeos. De cara al 2026, tornarem a recuperar la versió original de gran format al Palau de la Música Catalana, com a clausura del projecte. Aquesta serà una manera de tancar el cercle, perquè sense aquella empenta inicial, sense aquella burgesia barcelonina que va apostar pel canal com a projecte de país, el canal d’Urgell no hauria estat possible.

És un projecte per explicar el canal d’Urgell més enllà de les terres de Lleida?
El projecte del canal va néixer del diàleg entre el territori i Barcelona, un diàleg que en aquell moment es va traduir en la construcció del canal i del ferrocarril, dues infraestructures transformadores. Amb els anys, aquest diàleg s’ha anat afeblint. Aquesta gira és una manera de recuperar-lo, d’anar a Barcelona no només a explicar la nostra història, sinó a demanar que continuï essent també la seva. El canal d’Urgell no només ha regat terres; ha alimentat el país. L’aigua que arriba aquí es transforma en aliments que després es consumeixen arreu, també a Barcelona. I ara, amb el projecte de modernització, ens trobem en una cruïlla: és un projecte de país, com ho va ser l’original, però que el territori, tot sol, no pot assumir. Per això, volem fer sentir la nostra veu: no demanem caritat, demanem corresponsabilitat. I per això, expliquem la nostra història, perquè entenguin què és el que venim a demanar. I perquè vegin que, com abans, el futur del canal és també el futur del país.

Cal molta, molta pedagogia. La realitat és que gran part de la població de Catalunya no coneix el canal d’Urgell, ni la seva història, ni la seva importància passada, present o futura. I això, en gran part, és responsabilitat nostra. No ens hem sabut explicar. El sector primari, en general, no ha comunicat mai prou bé la feina que fa. No hem tingut presència, no hem reivindicat la nostra tasca ni l’hem posada en valor. I això ha fet que, en molts casos, hàgim estat menystinguts. No pas per mala voluntat, sinó perquè, senzillament, no hi érem. Si no comuniques, no existeixes.

El canal d’Urgell n’és un exemple clar. Sempre ha estat una institució molt tancada, que no ha cregut necessari explicar ni la seva feina ni els seus orígens ni la seva evolució. I, quan se’n parla, sovint és només pels problemes, pel final del recorregut de l’aigua, pel conflicte. Per això, creiem que cal fer un esforç molt gran en comunicació i divulgació. I cal començar des de les escoles. Hem d’explicar què és el canal, què representa, com ha transformat el territori i per què el seu futur ens interpel·la a tots.

Confien que ara la gent pugui entendre millor la importància d’aquesta infraestructura?
Des de la Fundació, vam veure que calia començar a explicar-nos d’una manera diferent. El Francesc Canosa, ja l’any 2021, va fer una primera gran aportació amb el seu llibre, que va tenir molt ressò i que va ajudar a posar el canal en el mapa cultural. I l’any passat es va publicar “L’Urgell de la febre de l’aigua”, del Vicenç Villatoro, que també va ser un nou altaveu.

Aquest projecte es fa amb talent local. Un orgull, també, suposo.
Molt! La qualitat artística i la potència de producció d’aquest espectacle són realment espectaculars. No tenim res a envejar a les grans produccions que es fan fora del territori. El que passa, sovint, és que com que és un projecte nascut a Lleida, no ens ho acabem de creure. I, precisament per això, amb aquest espectacle i amb la participació de l’Orfeó Lleidatà i de la Fundació Julià Carbonell, també volem reivindicar que la cultura feta a Lleida és cultura de qualitat. Que el talent local existeix i és potent, i que no només no s’ha de menystenir, sinó que s’ha de respectar i posar en valor.

En aquest sentit, aquest projecte ens permet fer dues coses fonamentals: explicar-nos i mostrar el nostre talent. I això, en definitiva, són dues cares d’una mateixa moneda. Explicar què fem i demostrar com ho fem. I a més, amb talent de proximitat, quilòmetre zero, que coneix el territori i hi està compromès.

I han aconseguit suport públic i també privat.
Comptem amb la complicitat de dues conselleries clau: la d’Agricultura i la de Cultura. Tots dos departaments hi han donat suport i, de fet, a l’estrena, comptarem amb la presència dels consellers respectius. Ens sembla molt bonic que Agricultura i Cultura vagin plegades en un projecte que precisament connecta la terra amb la creació artística.
Pel que fa al suport privat, també cal destacar el compromís d’algunes empreses referents. Progrés, una empresa pionera en la tecnologia aplicada al reg, hi ha apostat des del primer moment. També BonÀrea, a través del seu model d’economia circular de quilòmetre zero. I, de manera sorprenent però molt coherent, la Fundació Repsol. El projecte del canal està orientat a la sostenibilitat, a la modernització i a les energies renovables, i des del moment que vam explicar aquesta visió, van veure clar que era un projecte pel qual calia apostar.