Una de les estampes d'aquesta Setmana Santa a bona part del país són els camps tenyits de groc. Una imatge provocada per l'expansió de la colza, que en menys de dues dècades ha passat d'ocupar unes 1.500 hectàrees a estabilitzar-se per sobre de les 20.000. Superat l'estigma de la intoxicació dels anys 80, aquest conreu s'ha estès com a font de bioenergia, però també d'oli per a consum humà, entre altres, per l'obligació de rotar conreus que marca Europa.

De la multiplicació a l'estabilització

La colza s'havia conreat a Catalunya dècades enrere. Tanmateix, la intoxicació massiva a causa d'oli adulterat l'any 1981 -que segons estimacions no oficials va provocar uns 5.000 morts i fins a 30.000 afectats- va posar-ne fre de manera contundent. Malgrat no desaparèixer del tot -alguns agricultors la necessitaven per fer rotació de conreus-, va passar a testimonial.

Tanmateix, a inicis dels 90 es va produir un primer punt d'inflexió. L'empresa Grans del Lluçanès va apostar-hi com una alternativa al blat i a l'ordi. “La proximitat a França, on la demanda s'havia mantingut, ens va fer provar-ho”, explica el seu gerent Josep Soler.

L'any 2005, el primer amb estadístiques disponibles, a Catalunya tot just es conreaven unes 1.500 hectàrees. Des d'aleshores, l'expansió ha estat sostinguda. El 2013, per exemple, ja superava les 11.000 i el 2023 -el darrer amb dades oficials del Departament d'Agricultura- es duplicava fins a les 22.000. La xifra total adverteix Soler, depèn molt de la meteorologia del setembre, l'època de sembra, però tot apunta que ja s'ha estabilitzat.

Els camps de colza floreixen a l'abril i tenyeixen els paisatges d'un groc molt característic. “És molt cridaner i sembla que n'hi hagi moltíssima”, admet Santi Caudevilla, responsable d'herbacis d'Unió de Pagesos. Tanmateix, la superfície total queda molt per sota de les 80.000 hectàrees destinades al blat o a les 150.000 de l'ordi.

Per comarques, Osona i el Lluçanès havien liderat tradicionalment el rànquing. El 2014, per exemple, superaven les 1.500 hectàrees, però una dècada després tot just han crescut fins a les 1.800. En canvi, l'expansió ha estat molt major en zones com l'Empordà, les comarques del pla de Girona, Ponent, l'Anoia i el Solsonès on fa deu anys tot just la colza començava a arrencar. Ara mateix, l'Alt Empordà destaca amb quasi 2.400 hectàrees conreades mentre que el Baix Empordà, la Segarra i el Gironès també superen les 1.700.

Europa força la rotació de conreus

Què explica que en dues dècades el cultiu de colza pràcticament s'hagi multiplicat per 10 a Catalunya? El responsable d'herbacis d'Unió de Pagesos té clar que la causa principal és la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea que força a la rotació de conreus. En el cas del secà, si es vol accedir a les subvencions, cal repartir de manera equitativa les finques en tres cultius. A Catalunya, en aquest sentit, s'està optant per combinar sègol o blat, ordi o pèsols i, finalment, la colza.

“És la menys dolenta de les alternatives per a la rotació”, explica Caudevilla. El gerent de Grans del Lluçanès, per la seva banda, admet que bona part dels pagesos hi han apostat per aquesta qüestió, però també que hi ha una part que ho fan exclusivament per la rendibilitat després d'anys de millora de les varietats i del maneig.

Sigui com sigui, totes les fonts consultades per Nació, apunten que difícilment creixerà més, ja que qui necessitava fer rotació de cultius ja ho està fent. De fet, el 2023 la superfície conreada es va mantenir molt estable respecte a l'any anterior.

Entre la bioenergia i el consum humà

El Departament d'Agricultura considera, en les estadístiques oficials, la colza com un cultiu industrial. En aquest sentit, una part important de la demanda tan interna com a l'exterior és per a ús com a biocombustible. “Les nostres 20.000 hectàrees són insignificants respecte al milió i mig que es cultiven a França”, apunta Josep Soler. En aquest sentit, Europa és un mercat amb molta producció -també a Alemanya- per una demanda creixent que ha permès exportar també a altres països com el Regne Unit.

I a Catalunya i a l'estat espanyol? El responsable de Grans del Lluçanès apunta que en els darrers cinc anys el desenvolupament industrial ha afavorit que pràcticament tota la producció es pugui destinar al mercat intern. Tanmateix, com destaquen des de la Unió de Pagesos, l'ús com a biocombustible es complementa també amb apostes per al consum humà com la desenvolupada per Roviroli.

Aquesta empresa va arrencar el 2016 a Sagàs, entre el Berguedà i el Lluçanès, amb una idea sobre la taula: passar a gestionar la llavor que es produïa a casa nostra i que s'extreïa a França, abans de tornar a ser reimportada. Si allà es feia en grans plantes amb processos d'extracció química, la iniciativa catalana va apostar per innovar i fer-ho amb una premsada en freda, explica Joan Solé, gerent de Roviroli.

La idea va funcionar i van ampliar la planta de Sagàs amb una segona línia. La segona ampliació la van fer a Juneda (les Garrigues) i van destinar la primera planta a l'elaboració d'oli de gira-sol ecològic. La producció, que pot arribar a les 20.000 tonelades, ha obligat alguns anys de sequera a comprar llavor en altres punts de l'Estat i del sud de França.

La iniciativa de Roviroli, a banda de comercialitzar oli de colza de gran qualitat -han treballat amb l'IRTA en la millora de les varietats-, tanca el cercle amb l'aprofitament de subproductes com el tortó -per a alimentació animal directa o elaboració de pinsos- així com el gatoux, una pols de colza que, sense utilitzar productes químics, es concentra i es pot aprofitar com a complement veterinari. En aquest sentit, Joan Solé defensa que en l'alimentació animal també es una bona alternativa com a font de proteïna vegetal, en un context de fort dèficit que obliga a importar-ne.

Els camps grocs i Instagram

Una recerca a Google ho demostra: hi ha quasi més resultats sobre on fer les millors fotos per a Instagram de camps grocs que no pas d'explicació del conreu de la colza. En un context en què tot val per obtenir la millor imatge per a les xarxes, la floració de la Brassica napus esdevé un atractiu que porta maldecaps als pagesos.

“Es posen per tot arreu per fer una foto. Ningú vol que li entrin a casa seva”, es lamenta el responsable d'herbacis d'Unió de Pagesos. En aquest sentit, fa una crida a la responsabilitat i, en aquest i altres casos, demanar sempre permís als propietaris. “Si convé, ja els ajudarem a fer les fotos”, explica en declaracions a Nació. En aquest sentit, entrar en un camp en plena floració pot suposar la pèrdua de la collita de la zona trepitjada.

També n'és conscient el gerent de Roviroli, que qualifica la colza de "cultiu estètic". "És un problema que patim a Catalunya, però també a la resta de l'Estat, a França o a la Xina", aclareix. En aquest sentit, explica que s'havien arribat a plantejar organitzar sessions amb fotògrafs professionals en camps autoritzats per tal que la gent pogués tenir imatges sense provocar danys. "És molt important que ningú entri a dins dels cultius", conclou.