El confinament va suposar un punt d'inflexió per a la proliferació de senglars. Fos només per la manca de presència humana o per tractar-se d'un any extremadament humit, la presència d'aquest animal es va disparar també a les portes de Barcelona. A Collserola, el nombre d'exemplars va assolir un rècord històric així com la seva presència en zones urbanes i els accidents que provocaven. Ara, la sequera i les mesures de control n'han frenat la plaga. Per evitar un nou repunt, veïns, ambientalistes, caçadors i administració han consensuat un centenar d'accions que inclouen adaptar la recollida de residus, la gestió de les colònies de gats així com de les zones enjardinades, entre altres. "Collserola ha de ser un exemple per a la resta de Catalunya en gestió de la fauna cinegètica", assegura Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura.

La població es redueix quasi la meitat

La temporada 2021-2022, just després del moment més dur de la pandèmia, la població de senglar a Collserola va assolir un rècord històric. Hi havia uns 17 exemplars per cada quilòmetre quadrat i això va disparar la seva presència als carrers dels punts més elevats de Barcelona, però també d'altres poblacions com Sant Cugat del Vallès. De fet, anualment es van arribar a capturar fins a 600 senglars en zones urbanes. Si es tenen en compte també les batudes nocturnes i diürnes, la xifra va arribar a 965.

També es va arribar a valors mai vistos d'accidents de trànsit així com incidents a la línia de ferrocarril. Les destrosses en mobiliari urbà i zones enjardinades van suposar importants despeses a particulars i ajuntaments mentre que es van registrar diversos danys tant a persones com a animals de companyia. "És un problema per a l'agricultura i la biodiversitat, però també per a la seguretat viària i la salut pública", destaca Ordeig.

Tanmateix, en pocs anys la situació ha millorat de manera notable. Si més no, així ho mostren les dades del Departament d'Agricultura. La població s'ha reduït quasi a la meitat i en les dues darreres temporades s'ha estabilitzat al voltant dels 9 exemplars per quilòmetre quadrat. Tot plegat s'ha notat en les incidències que en el cas de Barcelona han baixat un 70%. En l'àmbit urbà només ha calgut capturar amb gàbies i teleanestèsia una cinquantena d'exemplars mentre que també s'han reduït significativament -menys de 200- els caçats en batudes tant diürnes com nocturnes.

La sequera i el control de població, claus

La problemàtica amb els senglars no és cosa només de Barcelona, ja que afecta altres àrees metropolitanes com Brussel·les, Berlín, Madrid, Roma o Haifa. En aquest sentit, la reducció dels darrers anys s'explica per la combinació de dos grans factors: la sequera i les mesures de control.

La menor pluviometria no només ha reduït la disponibilitat d'aigua sinó també la producció als boscos. A més, les restriccions han suposat una disminució de l'alimentació disponible en zones enjardinades, especialment a l'estiu.

Per altra banda, les batudes de caça i les captures amb gàbies a les zones urbanes no només han reduït de manera directa la població sinó que, segons el Departament d'Agricultura, “s'ha aconseguit trencar la cadena de transmissió cultural d’aquest comportament de mares a fills”.

Ara bé, també hi ha un aprenentatge social després de tants anys de problemes. Els ajuntaments han hagut d'adaptar els sistemes de recollida d'escombraries i ha augmentat la consciència dels veïns de no facilitar que tinguin menjar a l'abast. Finalment, l'aposta per la gestió forestal a Collserola, segons Agricultura, també limita les condicions favorables a la proliferació de senglars.

Un centenar de mesures per mantenir els senglars a ratlla

Fa mesos que tots els agents implicats aborden quines mesures cal prendre per mantenir la presència de senglars a Collserola a ratlla. Aquest dimecres, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, les ha presentat des de la masia de Can Coll, al terme de Cerdanyola del Vallès.

Concretament, s'han consensuat fins a 98 accions, per donar continuïtat a tot allò que ha funcionat en els darrers dos o tres anys. Entre altres, s'aposta per adaptar la gestió de la recollida dels residus amb el tancament de contenidors, de les zones enjardinades així com de les colònies de gats, per impedir que puguin accedir als aliments. Per altra banda, es vol insistir en la sensibilització a la ciutadania per mantenir el senglar com a animal salvatge així com aplicar mesures per ajudar la pagesia a reduir els danys a conreus.

Tot plegat, se seguirà a través del futur Observatori del Senglar, que pretén esdeveniment una plataforma d’integració del coneixement i comunicació entre entitats veïnals, ambientalistes, caçadors i les diverses administracions implicades.