Gairebé tothom hi està d’acord. Caçadors, conservacionistes, científics i la mateixa administració reconeixen que la cadena tròfica ha caigut a trossos. És l’explicació que es dona davant dues de les principals emergències cinegètiques que pateix Catalunya i que estan provocant estralls. Es tracta de la superpoblació de porcs senglars, especialment a les comarques de Girona i Barcelona, i de conills a Ponent.
El cisma esclata en la recerca de solucions. Aquí, cadascú diu la seva. De moment la cacera apareix com l’opció preferida, almenys per a l’administració, però també força discutida.
Tenim un problema i hem d’agilitzar al màxim els tràmits per fer-li front.
A principis de febrer, el Departament d’Acció Climàtica declararà l’emergència cinegètica a les comarques del nord de Girona per reduir la presència del senglar. I unes setmanes després, farà el mateix al pla de Lleida per afrontar la plaga de conills.
La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, avança que aquestes emergències suposen atorgar autoritzacions excepcionals per a la caça i captura d’animals i n’assumirà la responsabilitat subsidiària si els propietaris dels terrenys (societats de caçadors, ajuntaments, pagesos o ramaders) no ho poden fer.
Més captures, però més senglars
La declaració oficial d'emergència cinegètica se sumarà doncs al pla de xoc de més de 10 milions d’euros que el Govern té en marxa des de l’any passat per controlar els danys de les principals espècies cinegètiques, sobretot del senglar, el conill i, fins i tot, del cabirol. Entre altres accions, s'han comprat per primera vegada les denominades Pig Brig Trap, unes grans trampes importades dels EUA que en les primeres proves a l'Empordà van permetre capturar 42 senglars en quatre dies. “Tenim un problema i hem d’agilitzar al màxim els tràmits per fer-li front”, diu Sanitjas. I la caça, avui en dia, és la via més efectiva per al Govern.
La Federació Catalana de Caça òbviament aplaudeix aquesta postura. I són més contundents: consideren que “són l’única opció”. Però algunes dades fan discutible aquest argumentari.
En els últims vint anys, el nombre de captures de senglars s’ha multiplicat per cinc a tot el país. I, en canvi, la població d'aquesta espècie continua augmentant. Segons el programa de seguiment de la Generalitat, a la zona est del país el seu índex de presència flueix entre els 9 i els 15 individus per quilòmetre quadrat (en alguns indrets assoleix els vint), quan el llindar establert per la mateixa administració és de 8.
El nombre d'individus s'ha triplicat en els darrers deu anys i la majoria (fins a dues terceres parts) s'ubica a les comarques gironines. Actualment, es calcula que arreu del país hi ha uns 200.000 exemplars.
Les societats de caçadors insisteixen que la situació actual és causada pels anys de pandèmia, en què moltes batudes van ser suspeses. “Abans de la Covid, gràcies a una alta pressió cinegètica, vam aconseguir nivells acceptables”, recorden fonts de la federació.
Però els conservacionistes ho posen en dubte. Libera, una entitat animalista d’àmbit estatal, està a punt de difondre un estudi en què avalua les dades dels últims anys per demostrar que el creixement del senglar no varia mai. “Hi ha una relació molt clara entre la cacera i la seva reproducció”, explica un portaveu de l'entitat. “Quan augmenten les batudes, l’animal incrementa la seva natalitat”, assegura. El mateix passa en sentit contrari.
Quan augmenten les batudes, l’animal incrementa la seva natalitat.
Segons els animalistes, l’objectiu del senglar no és créixer, sinó sobreviure. Davant la cacera intensiva, els senglars activen “un mecanisme de defensa que implica augmentar el nombre d’individus per camada i avançar l’edat de reproducció”.
Part de l’estudi de Libera es basa en les dades poblacionals del senglar d’entre 2011 i 2014, en què malgrat disminuir la taxa de mortalitat, també va baixar la de naixements. “La natura es regula ella sola”, reivindica Columbaria.
“Els conservacionistes no són realistes perquè no trepitgen el terreny”, denuncia Àngel Obiols, delegat de la Federació de Caça al parc de Collserola, on l’índex de senglars ha arribat als 18 animals per quilòmetre quadrat. “Ni es creuen el que ells mateixos proposen”, assegura Obiols.
Els caçadors s’enfronten a una davallada del nombre de llicències (de 104.000 l’any 1996, ara només compten amb poc més de 30.000). Sembla que cada cop hi ha menys interès a participar en les batudes. Obiols ho atribueix al poc lligam de les noves generacions amb el camp que, a més d’una normativa molt estricta, s’afegeix a la mala publicitat contra la caça en els últims anys. “Sembla que alguns comencen a entendre la importància del nostre paper, però seguim massa monitorats”, diu Obiols.
Evolució de captures de senglars i llicències (1996-2021)
Precisament el passat 14 de gener va organitzar-se, des de Sant Just Desvern, una batuda al parc de Collserola que estava programada una setmana abans. A la primera convocatòria no es van reunir prou caçadors i va haver d’ajornar-se. El dia de la batuda, amb la presència de Nació, van caçar sis senglars després de diverses hores. A Collserola se'n calcula una població de més de 2.000.
Situació desesperada amb els conills a Ponent
Els caçadors compten amb l’aval de les organitzacions agràries. Els sectors pagès i ramader són de fet els grans damnificats per aquestes plagues d’animals i demanen encara més pressió cinegètica per solucionar-ho.
La destrucció de cultius i sobretot l’amenaça de què el senglar introdueixi la pesta porcina africana dins les nostres fronteres són la principal preocupació dels productors. Malgrat tot, els sindicats assumeixen que només amb la cacera no es pot erradicar el problema.
Ramon Boleda, un pagès de Verdú (l’Urgell) i portaveu d’una plataforma contra la plaga de conill, assegura que fa mesos que es promou l’activitat cinegètica i reconeix que els resultats són decebedors. I és que la situació a la plana de Lleida és exasperant.
Mentre que el llindar està fixat en 50 conills per quilòmetre quadrat, els censos mostren valors superiors al centenar i els agricultors asseguren que en algunes finques se supera el miler. S’ha provat de tot, fins i tot de recompensar caçadors amb un euro per cada presa. Però no hi ha hagut millora.
Els pagesos de Ponent demanen trampes, xarxes i, fins i tot, fosfur d'alumini per combatre la plaga de conills
Fa tot just una setmana, els pagesos de l’Urgell van denunciar que els rosegadors havien arrasat fins a 500 hectàrees de cereal que tot just havien germinat. “La situació està incontrolada”, diuen. Per això, exigeixen que a part de la cacera s’imposin altres accions, totes vinculades a la captura, com trampes, xarxes i l’ús de la fura.
També reclamen eliminar conills a través del fosfur d’alumini, un biocida que redueix l’oxigen dels caus i asfixia els animals. Però es tracta d’un producte encara limitat a les infraestructures públiques. El govern espanyol és l’única administració competent per obrir la normativa. “Estem en fase de consultes i confiem que els resultats ens permetin un ús més ampli en el futur”, promet la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.
Sense alternatives factibles
La reducció d’animals, sigui per cacera o amb trampes, xarxes o verins, continua sense presentar alternatives que no acabin amb la seva mort. Biòlegs i conservacionistes tenen altres propostes que semblen no arrencar del tot.
Una d’elles és l’administració de vacunes anticonceptives entre els senglars. La Universitat Autònoma de Barcelona treballa en un projecte que, malgrat donar bons resultats, aquests encara no són definitius. “Ens diuen que falten més de cinc anys per a la seva aplicació massiva”, admet Sanitjas. Si això arriba, obligaria a la captura i alliberament de desenes de milers d’animals, “un problema d’escala”, admet Carme Rosell, doctora en Biologia i especialista en prevenció de conflictes amb la fauna.
Capturar, engabiar, vacunar i alliberar un senglar pot costar 400 euros per animal.
El preu de vacunar persistentment és òbviament difícil de competir amb la cacera. “Eliminar un animal suposa poc més d’un euro que ens costa cada munició”, recorda Àngel Obiols, “mentre que la tasca de capturar-lo, engabiar-lo, vacunar-lo i finalment alliberar-lo es dispara a més de 400 euros”.
Experts com Joan Alàs, enginyer forestal i director del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida, adverteixen que una opció natural seria permetre la reintroducció dels depredadors: la guineu i el linx per perseguir conills i els llops per fer-ho amb els senglars. El Govern hi dona suport parcialment. “Hem prohibit la caça de la guineu i considerem interessant la reintroducció del llop només al Pirineu”, diu Sanitjas. Però s’entreveu una opció lenta.
Mentre segueixen les plagues, pagesos, ramaders i fins i tot víctimes d’accidents de trànsit i destrosses de mobiliari urbà es protegeixen amb assegurances i reben les indemnitzacions pertinents. El Govern fa una crida per dificultar l’accés de la fauna salvatge a l’aliment. Els tancaments de les finques agrícoles i el control de les deixalles urbanes són algunes de les propostes. Però, a la pràctica, la cacera persisteix com l’única arma efectiva.