29
de novembre
de
2021, 14:06
Actualitzat:
14:19h
La solució per a la gestió de la superpoblació del senglar podria estar a tocar. Aquest matí, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat els resultats d'"èxit" del projecte pilot que pretén controlar la fertilitat d'aquests animals mitjançant un tractament anticonceptiu.
Una investigació que va començar a finals del 2017 en les àrees de Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat del Vallès per la seva proximitat amb els entorns naturals del Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i Collserola i la seva problemàtica creixent amb la intensificació de la presència d'aquestes bèsties en zones urbanes i periurbanes.
Així doncs, el projecte ha avaluat els efectes d'una vacuna anomenada Gonacon en aquests animals. Una injecció que desenvolupa anticossos contra l'hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), les hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.
Amb més de dos centenars de senglars en observació i seguiment, el cap del projecte del Departament de Sanitat i Anatomia Animals, Manel López Béjar, ha confirmat l'"eficàcia" de la vacuna per inhibir la seva reproducció. Una esterilització que comportaria "menys agressivitat i menys ocupació d'espais i mobilitat per part dels animals contracepcionats".
Segons Béjar, l'estudi ha permès demostrar que l'eficàcia de Gonacon s'accentua com més joves siguin els exemplars. En aquest sentit, durant els pròxims mesos continuaran estudiant si, en animals prepúbers -entre 3 i 6 mesos d'edat-, la vacuna comporta una inhibició definitiva de la reproducció per manca de desenvolupament dels òrgans reproductius, així com si aquest efecte acaba comportant canvis de comportament i creixement en els individus tractats. Per altra banda, en els espècimens adults la vacuna també ha resultat efectiva; però semblaria que requeririen d'una revacunació anual o bianual perquè continués sent-ho.
Des de la Diputació de Barcelona, el diputat d'Espais Naturals, Josep Tarin, ha apuntat que "ara s'hauran d'avaluar i analitzar els resultats per veure, amb la informació que disposem a dia d'avui, les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d'aquesta espècie en el nostre entorn". Des de les administracions recorden habitualment com actuar en cas de topar-te amb un senglar i evitar qualsevol ensurt.
Aquest 2022, la prova pilot entrarà en una segona fase de tres anys més de durada que buscarà comprovar l'efectivitat del tractament quan aquest s'administra en animals joves i observar si aquesta esterilitat resulta reversible o persistent.
"Una alternativa complementària"
Cal recordar que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie.
"A la vista dels resultats obtinguts, creiem que l’aplicació d’un tractament immunocontraceptiu podria permetre una actuació a nivell reproductiu, limitant el creixement poblacional, i també de comportament, reduint-se l'ocupació d’espais i el moviment dels animals, i esdevenint una alternativa complementària per controlar les poblacions de senglar urbà i periurbà, especialment en femelles", ha manifestat López Béjar.
Tot i això, l'expert ha volgut remarcar que qualsevol actuació de maneig ha d'anar acompanyada d'accions de conscienciació i que limitin l'accés dels animals a aliment en zones urbanes, com ara evitar el seu accés a deixalles. A més a més, cal recordar que el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, ja va avisar que un de cada tres senglars de Collserola és una font d'infecció d'una perillosa malatia.
Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona -principal institució promotora- i coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, el National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, l'Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.
Una investigació que va començar a finals del 2017 en les àrees de Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat del Vallès per la seva proximitat amb els entorns naturals del Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i Collserola i la seva problemàtica creixent amb la intensificació de la presència d'aquestes bèsties en zones urbanes i periurbanes.
Així doncs, el projecte ha avaluat els efectes d'una vacuna anomenada Gonacon en aquests animals. Una injecció que desenvolupa anticossos contra l'hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), les hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.
Amb més de dos centenars de senglars en observació i seguiment, el cap del projecte del Departament de Sanitat i Anatomia Animals, Manel López Béjar, ha confirmat l'"eficàcia" de la vacuna per inhibir la seva reproducció. Una esterilització que comportaria "menys agressivitat i menys ocupació d'espais i mobilitat per part dels animals contracepcionats".
Segons Béjar, l'estudi ha permès demostrar que l'eficàcia de Gonacon s'accentua com més joves siguin els exemplars. En aquest sentit, durant els pròxims mesos continuaran estudiant si, en animals prepúbers -entre 3 i 6 mesos d'edat-, la vacuna comporta una inhibició definitiva de la reproducció per manca de desenvolupament dels òrgans reproductius, així com si aquest efecte acaba comportant canvis de comportament i creixement en els individus tractats. Per altra banda, en els espècimens adults la vacuna també ha resultat efectiva; però semblaria que requeririen d'una revacunació anual o bianual perquè continués sent-ho.
Des de la Diputació de Barcelona, el diputat d'Espais Naturals, Josep Tarin, ha apuntat que "ara s'hauran d'avaluar i analitzar els resultats per veure, amb la informació que disposem a dia d'avui, les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d'aquesta espècie en el nostre entorn". Des de les administracions recorden habitualment com actuar en cas de topar-te amb un senglar i evitar qualsevol ensurt.
Aquest 2022, la prova pilot entrarà en una segona fase de tres anys més de durada que buscarà comprovar l'efectivitat del tractament quan aquest s'administra en animals joves i observar si aquesta esterilitat resulta reversible o persistent.
"Una alternativa complementària"
Cal recordar que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie.
"A la vista dels resultats obtinguts, creiem que l’aplicació d’un tractament immunocontraceptiu podria permetre una actuació a nivell reproductiu, limitant el creixement poblacional, i també de comportament, reduint-se l'ocupació d’espais i el moviment dels animals, i esdevenint una alternativa complementària per controlar les poblacions de senglar urbà i periurbà, especialment en femelles", ha manifestat López Béjar.
Tot i això, l'expert ha volgut remarcar que qualsevol actuació de maneig ha d'anar acompanyada d'accions de conscienciació i que limitin l'accés dels animals a aliment en zones urbanes, com ara evitar el seu accés a deixalles. A més a més, cal recordar que el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, ja va avisar que un de cada tres senglars de Collserola és una font d'infecció d'una perillosa malatia.
Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona -principal institució promotora- i coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, el National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, l'Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.