Roma ja es prepara per a l’elecció d’un nou Papa després de la mort de Francesc. Un cop anunciada la mort del pontífex, s’inicia un procés amb un protocol perfectament organitzat. El funeral del Papa serà un dels moments rellevants del període que ara s’obre, però el moment final serà l’elecció d’un nou Vicari de Crist, segons la terminologia de l’Església. Com s’elegeix el nou pontífex?
Fins al darrer conclave ni tan sols podien sortir del recinte i dormien en unes cambres construïdes per a l’ocasió. Ara només estan a la Capella Sixtina en els moments de les votacions i el recompte, i entre sessió i sessió es traslladen a la residència de Santa Marta, dins del Vaticà, més còmoda.
Abans del conclave, però, té lloc una fase molt important i que sol passar més desapercebuda. Són les anomenades congregacions generals, les reunions de tot el Col·legi Cardenalici, tant els electors com els que tenen més de 80 anys. Es tracta d’unes sessions de diàleg sobre la situació de l’Església que permet que els prelats es coneguin i, d’alguna manera, facilita que alguns cardenals llancin missatges de tipus programàtic de cara al conclave.
No està permès que ningú es posicioni ni es mostri com a candidat. Al contrari, els diversos papables que van apareixent en els mitjans solen negar que aspirin al papat. Però això no vol dir que no hi hagi una veritable campanya electoral. Això sí, sense cartells ni espais publicitaris. Tot és molt més subtil però amb intenció clara. Els diferents candidats disposen de partidaris i agitadors entre els cardenals. La intervenció que va fer l’aleshores cardenal Jorge Mario Bergoglio -en clau reformista- en una sessió prèvia al conclave que el va elegir va ser molt valorada per l’auditori cardenalici i li va obrir les portes del pontificat.
Un cop tancats a la Capella Sixtina, s’escullen per sorteig tres cardenals escrutadors, que seran els que fan el recompte. Es reparteixen unes paperetes entre els electors, que hauran de posar un nom al paper i avançar fins a la taula on hi ha els escrutadors. Els cardenals doblen dues vegades la papereta i diuen: “Poso per testimoni a Crist Senyor Meu, que em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser elegit”.
La majoria requerida
Històricament, s’ha exigit una majoria de dos terços per ser elegit Papa. Joan Pau II va modificar les regles per introduir un matís: si al cap de 30 votacions no hi havia elegit, s’acceptaria l’elecció per majoria absoluta. Però Benet XVI ho va modificar de nou, exigint en tots els casos els dos terços.
D’aquesta manera, es garantia la màxima cohesió interna i s’atorgava a una minoria forta la capacitat de veto. Tan sols admetia que si al cap de 33 o 34 votacions (segons s’hagués fet el primer escrutini el primer dia de conclave o el següent), es podia elegir entre només dos candidats, els més votats de la darrera votació. Però es requereix igualment la majoria de dos terços. En aquest supòsit, també s’impedia als dos finalistes que votessin en la darrera elecció.
Caldria anar molt lluny en la història per viure un conclave que s’allargués més enllà d’uns pocs dies. Francesc va ser elegit a la cinquena votació, el segon dia del conclave. Benet XVI, en la quarta.
