02
de febrer
de
2022, 20:35
Actualitzat:
04
de febrer,
10:52h
La Generalitat ha atorgat sense concurs dos milions d'euros en una nova subvenció a CCOO, UGT, Foment i Pimec. Es tracta d'una ajuda anual per aplicar mesures per a la seguretat i salut laboral en què no han pogut concórrer altres organitzacions, i que se suma a les altres transferències que ja reben regularment -i sense competidors- els agents socials i econòmics majoritaris. En total, les administracions catalanes ja els atorgaven uns 10 milions anuals a aquests sindicats i patronals.
En concret, aquesta darrera subvenció s'ha atorgat per a l'aplicació de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026, aprovada el juny de l'any passat pel Consell de Relacions Laborals, un òrgan de concertació social conformat, precisament, per la Generalitat, CCOO, UGT, Foment i Pimec. Es tracta de la continuació de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, la qual no contemplava un finançament específic, però la nova sí que el preveu en el propi document.
L'executiu i els agents socials van acordar-hi destinar per a la seva execució "la quantitat de 15 milions d'euros, que es concretaran d’acord amb les disponibilitats pressupostàries anuals". No s'hi concreta a què aniran destinats exactament, excepte la part que els pertocaria als firmants del document, ja que s'hi especifica "un finançament de 2 milions d'euros anuals per als agents socials que participen en l'elaboració i execució de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral".
D'aquesta manera, les mateixes quatre organitzacions sindicals i patronals que van idear les mesures per fer front a la sinistralitat laboral van pactar també que 10 dels 15 milions amb què la Generalitat finançaria les accions se'ls repartirien entre elles. I menys de mig any més tard de l'entesa, l'executiu va acordar fer efectiu el primer pagament. Ho va fer a instàncies del Departament d'Empresa i Treball, en mans de Roger Torrent, de qui depèn les polítiques laborals al si del Govern.
El Govern nega opacitat
Consultats per aquest diari, portaveus de la conselleria recorden que l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 es va elaborar amb els agents socials i econòmics majoritaris, reconeguts per la llei de participació institucional i en funció de criteris objectius de representativitat. Les mateixes fonts oficials argumenten que el fet que no hi hagi concurrència pública no indica, en cap cas, "opacitat" en la distribució dels ajuts. De fet, subratllen que els sindicats i les patronals han de justificar les accions que motiven els recursos rebuts i, en el cas que no completessin les seves obligacions -són corresponsables de l'estratègia com el Govern-, haurien de retornar-ne la part corresponen. La resta d'organitzacions socials que queden al marge d'aquestes subvencions -expressen els mateixos portaveus- disposen d'altres línies d'ajudes públiques.
El consell executiu va avalar el 7 de desembre atorgar a cadascun dels agents socials detallats en aquesta informació "una subvenció exclosa de concurrència pública", és a dir, a dit i sense possibilitat que altres sindicats, patronals o organitzacions hi poguessin optar. Tal com es pot constatar en el següent document, que reuneix els quatre acords per tramitar les ajudes, la repartició ha estat del tot equitativa, amb mig milió d'euros exactes per a cadascú. Tots els acords, de fet, són idèntics, amb excepció del nom de l'organització i les breus referències al quart paràgraf a algunes de les mesures a aplicar per cadascuna.
Cadascun dels acords de govern inclouen un paràgraf en què es constata que "ha quedat palesa la impossibilitat de promoure la concurrència pública d'acord amb l'informe de 28 d'octubre de 2021 del director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral". L'alt càrrec és Òscar Riu, precisament exdirigent de la UGT que el 2018 va fer el salt al Departament de Treball de la mà d'ERC. En tot cas, NacióDigital ha tingut accés als informes citats a partir d'una petició de transparència i aquests no justifiquen els motius pels quals la subvenció és a dit i amb la concurrència vetada a altres entitats més petites del món laboral i empresarial.
Es tracta de quatre documents -un per a cada organització- també pràcticament idèntics entre si, de dues o tres pàgines, en què el director general fa referència a la redacció de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral i al fet que l'Estatut insta a la creació d'un marc català de relacions laborals. També cita algunes de les mesures que cada sindicat i patronal es compromet a fer per lluitar contra la sinistralitat laboral (la part diferent de cada document, tot i que tots se centren bàsicament en accions de sensibilitat i assessorament) i recorda que es tracta d'organitzacions majoritàries.
No entra a valorar les actuacions
I fins i tot hi ha errors clars pel fet de tractar-se d'informes duplicats, atès que aquell per justificar la subvenció a dit a la UGT destaca que CCOO -i no UGT- "és una de les organitzacions sindicals més representatives". En tots els casos acaba recomanant que s'atorgui una subvenció de mig milió d'euros, sense tenir en compte ni el cost ni l'anàlisi a fons del programa d'actuacions de cada organització, tal com es pot comprovar en els informes, seguidament.
Les úniques referències destinades a justificar la discrecionalitat de les subvencions són l'esment de dues lleis. Pel que fa a un article de la llei general de subvencions citat, aquest afirma que es permet "amb caràcter excepcional" subvencions directes "en què s'acreditin raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari", mentre que el segon que s'argüeix, de la llei de finances públiques de Catalunya, admet les ajudes a dit "si per l'especificitat i característiques del beneficiari o de l'activitat subvencionada no és possible, de forma objectivable, promoure la concurrència pública".
Tot i això, els informes no entren a valorar per quin motiu altres organitzacions no podrien impulsar també accions per a la millora de la seguretat i la salut als centres de treball, més enllà del fet que la mida i la penetració d'aquests sindicats i patronals fa que tinguin una presència clarament majoritària al món laboral, però no exclusiva. Sí que s'hi afirma, però, que la direcció general "està interessada en què es duguin a terme aquestes activitats".
Altres subvencions a dit
No es tracta de les úniques subvencions discrecionals que reben aquests quatre agents socials per part de la Generalitat. Ja reben anualment una aportació directa en concepte de "participació institucional dels agents socials", en tant que majoritaris als seus àmbits. Les del 2021 es van atorgar també per acords de govern entre el juny i el juliol, amb 1,5 milions a dit per a CCOO, 1,4 milions per a UGT, 1,2 milions per a Foment i 1,2 milions més per a Pimec, per al seu funcionament i presència als espais catalans de diàleg social. En tot cas, el conjunt de subvencions i convenis amb institucions catalanes (tant locals com diputacions i el mateix Govern) reconeguts als seus webs sumen anualment uns 10 milions cap a aquests sindicats i patronals, incloent tant aportacions discrecionals com en concurrència pública, als quals ara se'ls sumarien aquests dos més.
Igualment, a nivell estatal el repartiment de subvencions per al foment de la seguretat i salut laboral tampoc és del tot obert. En aquest cas, la concessió no és a dit i les organitzacions han de presentar projectes concrets que són avaluats, però no és el Ministeri de Treball qui els valora i els atorga una quantitat, sinó que ho fa la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals, formada de nou pel govern espanyol i els sindicats i patronals més representatius. I curiosament són aquests els que s'enduen sistemàticament quasi tot el pastís, cosa que ha generat crítiques d'altres sindicats minoritaris. En l'última convocatòria, va repartir 16,3 milions.
En concret, aquesta darrera subvenció s'ha atorgat per a l'aplicació de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026, aprovada el juny de l'any passat pel Consell de Relacions Laborals, un òrgan de concertació social conformat, precisament, per la Generalitat, CCOO, UGT, Foment i Pimec. Es tracta de la continuació de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, la qual no contemplava un finançament específic, però la nova sí que el preveu en el propi document.
L'executiu i els agents socials van acordar-hi destinar per a la seva execució "la quantitat de 15 milions d'euros, que es concretaran d’acord amb les disponibilitats pressupostàries anuals". No s'hi concreta a què aniran destinats exactament, excepte la part que els pertocaria als firmants del document, ja que s'hi especifica "un finançament de 2 milions d'euros anuals per als agents socials que participen en l'elaboració i execució de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral".
D'aquesta manera, les mateixes quatre organitzacions sindicals i patronals que van idear les mesures per fer front a la sinistralitat laboral van pactar també que 10 dels 15 milions amb què la Generalitat finançaria les accions se'ls repartirien entre elles. I menys de mig any més tard de l'entesa, l'executiu va acordar fer efectiu el primer pagament. Ho va fer a instàncies del Departament d'Empresa i Treball, en mans de Roger Torrent, de qui depèn les polítiques laborals al si del Govern.
El Govern nega opacitat
Consultats per aquest diari, portaveus de la conselleria recorden que l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 es va elaborar amb els agents socials i econòmics majoritaris, reconeguts per la llei de participació institucional i en funció de criteris objectius de representativitat. Les mateixes fonts oficials argumenten que el fet que no hi hagi concurrència pública no indica, en cap cas, "opacitat" en la distribució dels ajuts. De fet, subratllen que els sindicats i les patronals han de justificar les accions que motiven els recursos rebuts i, en el cas que no completessin les seves obligacions -són corresponsables de l'estratègia com el Govern-, haurien de retornar-ne la part corresponen. La resta d'organitzacions socials que queden al marge d'aquestes subvencions -expressen els mateixos portaveus- disposen d'altres línies d'ajudes públiques.
El consell executiu va avalar el 7 de desembre atorgar a cadascun dels agents socials detallats en aquesta informació "una subvenció exclosa de concurrència pública", és a dir, a dit i sense possibilitat que altres sindicats, patronals o organitzacions hi poguessin optar. Tal com es pot constatar en el següent document, que reuneix els quatre acords per tramitar les ajudes, la repartició ha estat del tot equitativa, amb mig milió d'euros exactes per a cadascú. Tots els acords, de fet, són idèntics, amb excepció del nom de l'organització i les breus referències al quart paràgraf a algunes de les mesures a aplicar per cadascuna.
Subvencions contra la sinistralitat laboral by naciodigital on Scribd
Cadascun dels acords de govern inclouen un paràgraf en què es constata que "ha quedat palesa la impossibilitat de promoure la concurrència pública d'acord amb l'informe de 28 d'octubre de 2021 del director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral". L'alt càrrec és Òscar Riu, precisament exdirigent de la UGT que el 2018 va fer el salt al Departament de Treball de la mà d'ERC. En tot cas, NacióDigital ha tingut accés als informes citats a partir d'una petició de transparència i aquests no justifiquen els motius pels quals la subvenció és a dit i amb la concurrència vetada a altres entitats més petites del món laboral i empresarial.
Es tracta de quatre documents -un per a cada organització- també pràcticament idèntics entre si, de dues o tres pàgines, en què el director general fa referència a la redacció de l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral i al fet que l'Estatut insta a la creació d'un marc català de relacions laborals. També cita algunes de les mesures que cada sindicat i patronal es compromet a fer per lluitar contra la sinistralitat laboral (la part diferent de cada document, tot i que tots se centren bàsicament en accions de sensibilitat i assessorament) i recorda que es tracta d'organitzacions majoritàries.
No entra a valorar les actuacions
I fins i tot hi ha errors clars pel fet de tractar-se d'informes duplicats, atès que aquell per justificar la subvenció a dit a la UGT destaca que CCOO -i no UGT- "és una de les organitzacions sindicals més representatives". En tots els casos acaba recomanant que s'atorgui una subvenció de mig milió d'euros, sense tenir en compte ni el cost ni l'anàlisi a fons del programa d'actuacions de cada organització, tal com es pot comprovar en els informes, seguidament.
Informes justificant les subvencions by naciodigital on Scribd
Les úniques referències destinades a justificar la discrecionalitat de les subvencions són l'esment de dues lleis. Pel que fa a un article de la llei general de subvencions citat, aquest afirma que es permet "amb caràcter excepcional" subvencions directes "en què s'acreditin raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari", mentre que el segon que s'argüeix, de la llei de finances públiques de Catalunya, admet les ajudes a dit "si per l'especificitat i característiques del beneficiari o de l'activitat subvencionada no és possible, de forma objectivable, promoure la concurrència pública".
Tot i això, els informes no entren a valorar per quin motiu altres organitzacions no podrien impulsar també accions per a la millora de la seguretat i la salut als centres de treball, més enllà del fet que la mida i la penetració d'aquests sindicats i patronals fa que tinguin una presència clarament majoritària al món laboral, però no exclusiva. Sí que s'hi afirma, però, que la direcció general "està interessada en què es duguin a terme aquestes activitats".
Altres subvencions a dit
No es tracta de les úniques subvencions discrecionals que reben aquests quatre agents socials per part de la Generalitat. Ja reben anualment una aportació directa en concepte de "participació institucional dels agents socials", en tant que majoritaris als seus àmbits. Les del 2021 es van atorgar també per acords de govern entre el juny i el juliol, amb 1,5 milions a dit per a CCOO, 1,4 milions per a UGT, 1,2 milions per a Foment i 1,2 milions més per a Pimec, per al seu funcionament i presència als espais catalans de diàleg social. En tot cas, el conjunt de subvencions i convenis amb institucions catalanes (tant locals com diputacions i el mateix Govern) reconeguts als seus webs sumen anualment uns 10 milions cap a aquests sindicats i patronals, incloent tant aportacions discrecionals com en concurrència pública, als quals ara se'ls sumarien aquests dos més.
Igualment, a nivell estatal el repartiment de subvencions per al foment de la seguretat i salut laboral tampoc és del tot obert. En aquest cas, la concessió no és a dit i les organitzacions han de presentar projectes concrets que són avaluats, però no és el Ministeri de Treball qui els valora i els atorga una quantitat, sinó que ho fa la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals, formada de nou pel govern espanyol i els sindicats i patronals més representatius. I curiosament són aquests els que s'enduen sistemàticament quasi tot el pastís, cosa que ha generat crítiques d'altres sindicats minoritaris. En l'última convocatòria, va repartir 16,3 milions.
| UNA LLEI PER REFORÇAR ELS AGENTS MAJORITARIS |
|---|
| El Govern justifica que aquestes noves subvencions discrecionals responen al desplegament de la llei de participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social, impulsada per decret llei per l'executiu i convalidat la primavera del 2020 per àmplia majoria al Parlament. Va rebre els vots a favor de tots els grups de la cambra excepte els quatre negatius de la CUP. La normativa pretén incentivar els acords entre l'administració i els sindicats i patronals majoritaris, especialment en el món econòmic i laboral. El text promociona la creació d'espais de concertació i diàleg entre aquests actors en el sector públic -excloent altres organitzacions que, a nivell sectorial com el de l'educació, són majoritàries-, crea un nou òrgan com el Consell del Diàleg Social de Catalunya, amb presència d'aquests quatre sindicats i patronals i la Generalitat, i reforça el Tribunal Laboral de Catalunya com a ens per resoldre conflictes del món del treball sense arribar als tribunals. La llei també blinda la necessitat de finançar aquests agents socials majoritaris. Fixa que cadascun d'ells ha de firmar un conveni quadriennal que en determini la quantitat a percebre per part de la Generalitat, a més de rebre “un finançament adequat per les tasques de representació i diàleg”, cosa qual no limita que encara puguin rebre altres ajudes públiques de les diverses administracions. En tot cas, la llei no determina que subvencions com la present per fomentar la seguretat i la salut al treball no puguin oferir-se amb concurrència pública o que s'hagin de limitar als quatre sindicats i patronals majoritaris. Igualment, ni els acords de govern relatius a aquestes ajudes ni els informes que els exclouen de concurrència pública no fan referència en cap moment a aquesta llei. |