20
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:48h
Terratrèmol polític a l'estat espanyol. El Tribunal Constitucional (TC) en una decisió presa en una jornada maratoniana i per cinc vots a sis, ha decidit aquest dilluns a la nit frenar de manera cautelaríssima la tramitació de la reforma de la llei del Poder Judicial, que inclou un canvi en les majories necessàries al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per renovar els membres del TC amb el mandat caducat. Les reaccions a aquest moviment sense precedents no s'han fet esperar: la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el president del Senat, Ander Gil, han respost de forma immediata per anunciar que acaten la resolució judicial.
El govern espanyol ha estat el darrer actor de màxim nivell polític en aparèixer dilluns a la nit, ja de matinada. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha comparegut des de la Moncloa per afirmar, com Batet i Gil, que l'executiu acatarà la resolució del TC, "malgrat que el govern espanyol no comparteix el procediment ni el fons de la decisió". En aquest sentit, Bolaños ha categoritzat com un fet "de gravetat màxima" la decisió del Constitucional perquè la seva acció "afecta els fonaments de la democràcia".
Bolaños ha sentenciat des de la Moncloa que "el Constitucional ha aturat la seva pròpia renovació pendent des de fa sis mesos, i ho han fet magistrats que amb el seu vot han decidit el seu propi futur". Segons el ministre de la Presidència, aquest "no és un conflicte entre partits ni institucions, sinó un conflicte entre els que complim la Constitució i els que la incompleixen fa quatre anys". Les autèntiques raons del bloqueig del PP i dels seus recursos judicials, ha dit, és "controlar el parlament quan tenen majoria i quan no hi és". I ha conclòs que "lamentablement s'ha obert aquest porta i no sabem on ens portarà".
L'alt tribunal ha considerat que la via escollida, en el marc d'una reforma exprés del codi penal, no respecta els drets dels diputats del PP. Sí que farà el camí previst al Senat la reforma del codi penal en els aspectes referits als delictes de sedició, desordres i malversació que han pactat el PSOE, Unides Podem i ERC.
Dos ministres més han donat a entendre la seva opinió al respecte. Són el ministre de Consum, Alberto Garzón, i el de Cultura, Miquel Iceta, que, com Montero, s'han expressat a través de missatges d'altres. En el cas de Garzón, ha denotat que l'alt tribunal té "falta d'imparcialitat" i ha carrega directament contra els dos magistrats objecte de recusació. Quant a Iceta, ha compartit articles que parlen de "greu crisi institucional", "obviar les normes", "mordassa al Parlament" o "sabotatge".
Ara com ara, la majoria necessària és de 3/5 parts dels vocals del CGPJ, cosa que fa necessari un acord entre el sector conservador i el progressista. La proposta del PSOE i Podem planteja que, si no s'aconsegueix aquesta majoria, n'hi haurà prou amb majoria simple.
El govern espanyol ha estat el darrer actor de màxim nivell polític en aparèixer dilluns a la nit, ja de matinada. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha comparegut des de la Moncloa per afirmar, com Batet i Gil, que l'executiu acatarà la resolució del TC, "malgrat que el govern espanyol no comparteix el procediment ni el fons de la decisió". En aquest sentit, Bolaños ha categoritzat com un fet "de gravetat màxima" la decisió del Constitucional perquè la seva acció "afecta els fonaments de la democràcia".
Bolaños ha sentenciat des de la Moncloa que "el Constitucional ha aturat la seva pròpia renovació pendent des de fa sis mesos, i ho han fet magistrats que amb el seu vot han decidit el seu propi futur". Segons el ministre de la Presidència, aquest "no és un conflicte entre partits ni institucions, sinó un conflicte entre els que complim la Constitució i els que la incompleixen fa quatre anys". Les autèntiques raons del bloqueig del PP i dels seus recursos judicials, ha dit, és "controlar el parlament quan tenen majoria i quan no hi és". I ha conclòs que "lamentablement s'ha obert aquest porta i no sabem on ens portarà".
Què significa la decisió del TC? En què afecta
Un terç del TC té el mandat caducat des de fa mesos, però el sector conservador del CGPJ es nega a designar dos magistrats per substituir-los. La reforma va ser aprovada la setmana passada al Congrés i ara havia d'arribar al Senat per a l'aprovació definitiva i entrada en vigor. Amb aquesta decisió, el TC obre una crisi institucional sense precedents a Espanya. El tribunal ha aturat les esmenes que fan referència a la reforma a la llei orgànica del Poder Judicial que havia de servir per rebaixar les majories reforçades al si del Consell General del Poder Judicial per nomenar nous magistrats al TC.L'alt tribunal ha considerat que la via escollida, en el marc d'una reforma exprés del codi penal, no respecta els drets dels diputats del PP. Sí que farà el camí previst al Senat la reforma del codi penal en els aspectes referits als delictes de sedició, desordres i malversació que han pactat el PSOE, Unides Podem i ERC.
Els ministres comencen a posicionar-se
A banda de Bolaños, s'han posicionat tres ministre més. La més destacada és la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, que ha considerat en un missatge al seu perfil de Twitter que "l'ala dreta" del TC "ha impedit una votació democràtica en la seu de la sobirania popular". Segons ella, la "dreta política, mediàtica i judicial" ha "consumat un cop sense precedents a la democràcia" i ara, el que toca, ha opinat, és "demostrar que els i les demòcrates som més". La ministra d'Igualtat, Irene Montero, s'ha limitat a compartir el missatge de la seva companya d'equip com a mostra de conformitat.També han dit la seva la ministra d'Educació, Pilar Alegría, i la d'Hisenda, María Jesús Montero, que han insistit que, tot i que des de la Moncloa no comparteixen la decisió de l'alt tribunal, l'acataran. "És molt greu el que està passant, mai ha ocorregut en la història de la nostra democràcia ni tampoc en la d'un país veí". La seva valoració personal sobre els fets és que el TC ha "privat el Senat de la possibilitat de votar, s'ha coartat la sobirania popular". La seva companya d'executiu ho ha resumit així: "Fa estremir els demòcrates".El ala derecha del Tribunal Constitucional impide una votación democrática en la sede de la soberanía popular. La derecha política, mediática y judicial consuma un golpe sin precedentes a la democracia. Toca demostrar que los y las demócratas somos más.
— Ione Belarra (@ionebelarra) December 19, 2022
Dos ministres més han donat a entendre la seva opinió al respecte. Són el ministre de Consum, Alberto Garzón, i el de Cultura, Miquel Iceta, que, com Montero, s'han expressat a través de missatges d'altres. En el cas de Garzón, ha denotat que l'alt tribunal té "falta d'imparcialitat" i ha carrega directament contra els dos magistrats objecte de recusació. Quant a Iceta, ha compartit articles que parlen de "greu crisi institucional", "obviar les normes", "mordassa al Parlament" o "sabotatge".
Quina era la reforma del PSOE?
La proposta de reforma del PSOE consisteix a rebaixar les majories necessàries al CGPJ per renovar els magistrats del TC. Quatre dels membres de l'alt tribunal tenen el mandat caducat des de fa sis mesos, però el bloqueig del sector conservador al govern dels jutges fa impossible que es puguin triar els dos noms que corresponen a l'òrgan (els altres dos corresponen al govern espanyol, que ja ha designat l'exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica Laura Díez).Ara com ara, la majoria necessària és de 3/5 parts dels vocals del CGPJ, cosa que fa necessari un acord entre el sector conservador i el progressista. La proposta del PSOE i Podem planteja que, si no s'aconsegueix aquesta majoria, n'hi haurà prou amb majoria simple.