El govern espanyol i l'indult: el final inesperat del cas Borràs

"Laura Borràs? És un cas flagrant de prevaricació". Són paraules de Pedro Sánchez aquest divendres en la primera valoració del president del govern espanyol, des de la Xina, sobre la sentència que condemna la presidenta de Junts a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació pels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La condemna de Borràs tindria una importància relativa per a la Moncloa si no fos perquè, en un moviment inesperat però previst a la llei, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ha interpel·lat directament quan ha demanat l'indult parcial per a la dirigent independentista, precisament per evitar que hagi d'ingressar a la presó.

Que un tribunal demani rebaixar la seva pròpia sentència a través d'un indult no és habitual. La sala ho argumenta per evitar una pena "notablement excessiva" fruit de l'aplicació del codi penal als fets que s'han jutjat. No és pas una esmena a la llei -com s'ha vist darrerament en escrits d'alguns jutges arran de la reforma pactada entre el PSOE i ERC- sinó mirar de revertir una "situació de desigualtat material", en paraules del catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva, fruit del pacte entre la Fiscalia i dos dels acusats. L'acord, que es constata en sentència, ha fet que l'acusat que es va beneficiar dels contractes irregulars -Isaías Herrero- tingui una pena molt més lleu que no pas la persona que ha promogut aquests contractes. Amb l'indult, es mira de corregir aquesta situació.

De tota manera, no és habitual concedir-lo en els tipus de delictes que afecten Borràs. Segons dades de Civio, des de l'any 1996 només s'han concedit 54 indults per prevaricació -que és corrupció-, 22 dels quals van ser l'any 1998 amb la ministra del PP Margarita Mariscal de Gante. Els indults per falsedat documental tampoc són ni molt menys majoritaris, però sí que n'hi ha més: des de 1996 se n'han concedit 727 i el rècord el té el ministre Ángel Acebes, també del PP, l'any 2000, amb 114. El que demana el TSJC no és un indult de la prevaricació, sinó un indult parcial de la falsedat documental per deixar la pena a dos anys de presó, cosa que permetria deixar en suspens la pena i que la dirigent independentista no hi hagués d'entrar.

Que la petició l'hagi fet el mateix tribunal és un element de pes, que fa que normalment l'indult s'acabi concedint. "Que ho demani el tribunal, ajuda", apunta Nieva. Altres fonts jurídiques consultades remarquen aquest fet, perquè no és el mateix que el perdó el demani una part en el procés -els acusats, la Fiscalia o un tercer afectat- que ho faci el mateix tribunal, a qui es pressuposa neutralitat. El moviment del TSJC ajuda, però la decisió serà purament política, i el calendari no ajuda.
 

Un calendari enverinat

Serà el govern espanyol, del color que sigui, qui haurà de decidir sobre aquest perdó, una decisió política, justificada amb arguments polítics, i en un calendari enverinat. La carpeta no arribarà a la taula del Ministeri de Justícia fins que la sentència no sigui ferma, ja sigui per manca de recurs -improbable- o un cop la ratifiqui el Tribunal Suprem. L'alt tribunal trigarà mesos a resoldre el recurs de la defensa de Borràs, i a l'horitzó hi ha les eleccions espanyoles previstes i un possible canvi de govern. Difícilment Sánchez concedirà el perdó a la presidenta de Junts abans d'unes eleccions, perquè li podria fer perdre vots a l'Estat. El moment dels indults als presos polítics, abans de l'estiu i sense urnes a la vista, no va ser casual.

Després de les eleccions, res no garanteix que el PSOE continuï a la Moncloa de la mà de Podem amb les actuals condicions. Tampoc està clara quina serà l'aritmètica parlamentària ni quines aliances sorgiran, i si els partits independentistes catalans i bascos continuaran sent decisius per tirar endavant la legislatura espanyola. Amb totes les limitacions, visibilitzades aquests últims anys, el govern de coalició seria més favorable al perdó de la presidenta de Junts que no pas un govern del PP i Vox, que té opcions d'arribar a la Moncloa després de les eleccions. La decisió, aquesta sí, és política i s'ha de justificar amb criteris polítics. Sánchez, amb la mirada posada a les municipals i quan encara no hi ha sentència ferma, no es posiciona.


 

No ha de reconèixer els fets ni demanar perdó

La condemna i el moviment del TSJC per demanar l'indult situen Borràs davant del mirall. Si ni el Suprem ni el Tribunal Constitucional -ara amb majoria progressista- no modifiquen la sentència en els recursos que vindran, la seva entrada a la presó estarà en mans del govern espanyol. La situació és paradoxal, perquè serà l'executiu qui haurà de contribuir a millorar la seva situació personal, com va passar amb els presos polítics amb els indults, i com ha passat també amb Clara Ponsatí i la reforma del codi penal. En tot cas, per rebre l'indult Borràs no l'ha ni de demanar -ja ho ha fet el TSJC, però ho podrien fer - ni tampoc ha de reconèixer els fets ni demanar perdó. És una decisió política, que prendrà el govern espanyol per raons polítiques, i que ella haurà d'acceptar.