El Parlament és aquests dies escenari de múltiples reunions, algunes d'elles simultànies, que expliquen de manera precisa el moment que travessa l'independentisme. Aquest dijous a la tarda, per exemple, s'ha celebrat la primera trobada de la comissió de coordinació sobre comunicació -integrada per alts càrrecs i responsables dels partits- mentre, al mateix temps, Junts i la CUP -sense ERC- miraven de trobar el desllorigador a qüestions relacionades amb la majoria del 52% i amb habitatge, dues qüestions que s'han convertit en nuclears de la legislatura i dels pressupostos per al 2022, encara encallats. Les dues reunions, que segons la versió oficial no tenien res a veure l'una amb l'altra, s'han produït quan queden poques hores perquè el president Pere Aragonès faci arribar una contraoferta a la CUP amb cessions sobre habitatge i procés, segons detallen fonts consultades per NacióDigital.

En la primera carpeta, detallen les mateixes fonts, s'està observant recursos en mà quin marge existeix per ampliar la partida -corresponent al departament de Drets Socials- i acostar-la més als 1.000 milions d'euros que apareix en l'acord d'investidura signat entre la CUP i ERC. Els republicans no han estat presents en la cita dels anticapitalistes amb Junts, per bé que en algun moment Aragonès ha aparegut al grup parlamentari, a tan sols unes escales d'on s'estava celebrant la trobada de les altres dues formacions independentistes. El plet obert entre la CUP i Junts en matèria d'habitatge passa perquè els de Carles Puigdemont retirin les esmenes a la futura llei antidesnonaments catalana, una de les demandes que els anticapitalistes van fer arribar al president i al conseller d'Economia, Jaume Giró, dimarts a la tarda al Palau de la Generalitat.

Qui ha format part de la reunió entre Junts i la CUP? Per part dels primers hi havia Jordi Sànchez, secretari general; Josep Rius, diputat i vicepresident de Junts; Elsa Artadi, diputada i vicepresidenta de Junts; Albert Batet, president del grup parlamentari i que també ha aparegut en la trobada de coordinació de comunicació simultània; i Jordi Turull, expres polític i vicepresident del partit. L'aparició de Turull és rellevant, perquè a la seva esquena hi acumula múltiples negociacions sobre pressupostos, tant amb el PP -en la primera legislatura d'Artur Mas com a president-, amb ERC -en la segona legislatura de Mas- i també amb la CUP, quan CDC i els republicans formaven part de Junts pel Sí. Un cop fora de la presó, Turull ha vist reforçat el seu pes polític i el seu perfil apareix com a sol·licitat en un moment de cruïlla de la legislatura. Davant hi tenien els diputats Carles Riera, Eulàlia Reguant, Montserrat Vinyets i Dolors Sabater.

[noticiadiari]2/227177[/noticiadiari]
L'únic missatge oficial que ha sortit de la cita entre Junts i els anticapitalistes és que es continuarà negociant per articular la majoria del 52% al voltant dels pressupostos. De moment, els de Puigdemont mantenen que no retiraran les esmenes a la llei d'habitatge. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fa setmanes que demana que aquestes esmenes desapareguin, i la CUP ho ha inclòs en el plec de demandes elevades al Govern un cop les bases van decidir presentar l'esmena a la totalitat, registrada aquest dimecres al matí. "Això depèn més del grup parlamentari que de l'executiu", es limitaven a assenyalar des de Palau, on encara confien en un acord amb la CUP malgrat que el calendari s'accelera i dilluns es voten les esmenes a la totalitat.

En el document d'Aragonès també hi constarà, a banda de les novetats sobre habitatge, un missatge en clau de procés. Els anticapitalistes reclamen concretar la celebració d'un nou referèndum, i de moment ERC ha posat damunt la taula un grup de treball sobre aquesta hipotètica votació per avaluar-ne les condicions. Així ho va avançar Marta Rovira, secretària general dels republicans, en un avançament de l'entrevista a NacióDigital que sortirà publicada aquest cap de setmana. "Aquesta proposta es treballarà per formalitzar-la", destaquen fonts coneixedores de la negociació, perquè es considera que no és un "brindis al sol". L'horitzó del procés, veient la confiança d'Aragonès en el diàleg amb l'Estat malgrat la manca d'avenços palpables, és una temença que aglutina Junts i la CUP en l'arrencada de la legislatura.

[h3]Entre el 52% i els avenços amb els comuns[/h3]
És per això que els de Puigdemont insisteixen aquests dies que tota la responsabilitat sobre els pressupostos -i, per tant, sobre l'estabilitat de la majoria del 52%- recau en el president de la Generalitat, que aquest vespre ha volat cap a París per signar un acord de coordinació amb l'Unesco juntament amb la directora general de l'organisme. A Palau confien que, si hi ha acord, arribi amb una antelació suficient -millor divendres que dissabte- per tal que els òrgans de la CUP puguin decidir amb cert marge. Tanmateix, també hi ha oberta la via dels comuns, en la qual s'hi ha implicat Economia -en mans de Junts, que ha limitat la tasca del secretari general del departament, Jordi Cabrafiga, a un paper "supervisor"- en una trobada de dues hores i mitja al Parlament.

Els interlocutors s'han emplaçat a seguir parlant d'algunes de les reclamacions que els de Jéssica Albiach han posat sobre la taula en matèria d'inversió en trens, llei de barris verds, reindustrialització i dentista i psicòleg públic. "Hi ha temps fins dilluns", asseguren les parts en negociació. En concret, segons ha avançat Europa Press, els comuns han reclamat invertir 600 milions en trens i 1.500 en la llei de barris. Per part del Govern, a banda de Cabrafiga -número dos de Giró, que ha estat en contacte telefònic amb Albiach durant el matí- hi havia la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, i també el director general de Coordinació Interdepartamental, Marc Ramentol.

Sigui reposant en exclusiva sobre el 52%, sigui de la mà dels comuns, Aragonès aspira a tancar un acord en les properes hores que li serveixi per superar el primer tràmit parlamentari dels pressupostos sense deixar tocada l'estabilitat del Govern. En les properes hores farà arribar una oferta a la CUP amb cessions en habitatge i procés que confia que serveixin per superar el revolt tancat en què s'han convertit els comptes per al 2022. Un projecte que, com en totes les negociacions dels últims anys, no només es fa al límit sinó que exemplifica les dificultats operatives de l'independentisme.