01
d'abril
de
2021, 19:18
Actualitzat:
19:18h
La despesa del Ministeri de Defensa entre el març del 2020 i el febrer passat supera els 9.500 milions. En concret, 9.530 milions durant l'any de pandèmia, segons les dades fetes públiques aquesta setmana per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, una quantitat elevada i que, de fet, situa el pressupost executat per aquest departament l'any passat com el segon més elevat de l'última dècada.
En concret, tal com s'observa al gràfic anterior, les obligacions reconegudes pel Ministeri de Defensa el 2020 van ascendir a 9.455,3 milions, només lleugerament per darrere dels 9.555,5 milions de l'any anterior. La situació de pandèmia, per tant, no ha implicat una repriorització de despesa en detriment d'aquesta àrea. La quantitat més baixa gastada és del 2016, de 6.986,7 milions, malgrat que el rècord absolut es va assolir el 2008, amb 9.677 milions.
El repte del coronavirus, en tot cas, ha disparat la despesa executada per l'administració de l'Estat, especialment pel que fa a l'àrea de treball i seguretat social, dels 28.287 milions fins als 67.106,3 milions, per fer front al pagament dels ERTO, entre d'altres. Malgrat tot, el Ministeri de Defensa s'ha mantingut com el tercer que més ha gastat, per darrere també del d'Hisenda (30.867,8 milions) i per davant de Foment (6.523,5 milions) o Sanitat (4.644 milions).
El manteniment de la despesa militar, però, no s'explica per la necessitat de seguir pagant nòmines. La magnitud del pressupost executat pel Ministeri de l'Interior és similar (8.585,6 milions), però gran part d'aquest es destina a salaris (7.118,2 milions). Dels 9.455,3 milions de Defensa, en canvi, només 4.794 milions es destinen a aquest capítol, prop de la meitat, mentre que 2.885,9 milions han servit per pagar inversions. La inversió militar, per tant, ha superat la de Foment (2.096,1 milions) i ha suposat l'any passat el 48,5% de tota la inversió de l'Administració General de l'Estat -la qual no inclou la d'empreses públiques com Renfe.
Del total gastat pel Ministeri de Defensa, a més, 848,8 milions no estaven pressupostats i han estat finançats amb modificacions de crèdit. Pot semblar una quantitat elevada, però és la més baixa de la dècada pel que fa a excés de despesa. Entre 2012 i 2015, aquesta xifra va rondar o superar els 2.000 milions anuals, ja que el govern espanyol emmascarava aquestes despeses extres sense que apareguessin al pressupost aprovat i després l'engruixia per pagar missions a l'exterior o programes d'armament d'un cost molt elevat. El 2016, però, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquesta pràctica i es va haver de limitar.
I és que els programes especials d'armament (PAE), que s'emporten bona part de la despesa en inversions, ja estaven previstos i, per tant, no es podien justificar com a despesa sobrevinguda. Els PEA són programes que es van començar a implementar durant l'executiu de José María Aznar -i mantinguts per governs posteriors- per tal d'incentivar la indústria armamentística amb encàrrecs per quantitats molt elevades i a lliurar a mig termini. La inversió inicial per fabricar aquestes comandes és també cara i, per aconseguir-la, es realitza amb préstecs del mateix executiu central a un interès molt baix a les empreses concessionàries.
Aquests programes són els que, en bona mesura, comprometen la despesa del ministeri i obliguen a fer inversions elevades fins i tot en temps de pandèmia i crisi com l'actual en què no serien urgents. El gener d'aquest 2021, de fet, Defensa ja començava amb 2.2216,2 milions en inversions compromeses.
Quasi 25.000 milions per a propers anys
Precisament, per alleugerir aquesta càrrega, algunes de les despeses emparaulades es recalendaritzen, però això només fa que engruixir la factura futura, ja que aquest ministeri té compromisos de despesa per als propers anys de fins a 24.605,7 milions, tant com tota la resta de departaments junts i més que Foment (16.261,7 milions). És una quantitat que es manté força estable els darrers anys, ja que es van encarregant periòdicament nous PAE milionaris, i els darrers quatre anys els compromisos han augmentat en més de 5.000 milions.
El pressupost del Ministeri de Defensa per al 2021 ascendeix a 9.411,9 milions, un 7,7% més que el vigent l'any passat i, tot i això, encara per sota de l'executat, cosa que fa preveure que tornarà a superar les partides inicialment aprovades. En tot cas, el Centre Delàs assenyala que, en realitat, el pressupost consolidat del departament (si se li suma CNI i organismes autònoms) assoleix els 10.863 milions i que el total de despesa militar del govern espanyol duplica aquesta xifra, fins als 21.623 milions, ja que bona part de les despeses es reparteixen a fora del Ministeri de Defensa.
Un informe d'aquesta entitat, per exemple, apunta que els crèdits per a recerca i innovació militar augmenten un 44,7%, fins als 676 milions, triplicant la despesa prevista per a recerca sanitària, tan urgent en el moment actual. Van destinats sobretot a finançar les empreses que estan fabricant l'armament que després l'Estat comprarà, amb una partida d'inversions militars de 3.266 milions el 2020, dels quals 2.341 milions per als PAE.
En concret, tal com s'observa al gràfic anterior, les obligacions reconegudes pel Ministeri de Defensa el 2020 van ascendir a 9.455,3 milions, només lleugerament per darrere dels 9.555,5 milions de l'any anterior. La situació de pandèmia, per tant, no ha implicat una repriorització de despesa en detriment d'aquesta àrea. La quantitat més baixa gastada és del 2016, de 6.986,7 milions, malgrat que el rècord absolut es va assolir el 2008, amb 9.677 milions.
El repte del coronavirus, en tot cas, ha disparat la despesa executada per l'administració de l'Estat, especialment pel que fa a l'àrea de treball i seguretat social, dels 28.287 milions fins als 67.106,3 milions, per fer front al pagament dels ERTO, entre d'altres. Malgrat tot, el Ministeri de Defensa s'ha mantingut com el tercer que més ha gastat, per darrere també del d'Hisenda (30.867,8 milions) i per davant de Foment (6.523,5 milions) o Sanitat (4.644 milions).
El manteniment de la despesa militar, però, no s'explica per la necessitat de seguir pagant nòmines. La magnitud del pressupost executat pel Ministeri de l'Interior és similar (8.585,6 milions), però gran part d'aquest es destina a salaris (7.118,2 milions). Dels 9.455,3 milions de Defensa, en canvi, només 4.794 milions es destinen a aquest capítol, prop de la meitat, mentre que 2.885,9 milions han servit per pagar inversions. La inversió militar, per tant, ha superat la de Foment (2.096,1 milions) i ha suposat l'any passat el 48,5% de tota la inversió de l'Administració General de l'Estat -la qual no inclou la d'empreses públiques com Renfe.
Del total gastat pel Ministeri de Defensa, a més, 848,8 milions no estaven pressupostats i han estat finançats amb modificacions de crèdit. Pot semblar una quantitat elevada, però és la més baixa de la dècada pel que fa a excés de despesa. Entre 2012 i 2015, aquesta xifra va rondar o superar els 2.000 milions anuals, ja que el govern espanyol emmascarava aquestes despeses extres sense que apareguessin al pressupost aprovat i després l'engruixia per pagar missions a l'exterior o programes d'armament d'un cost molt elevat. El 2016, però, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquesta pràctica i es va haver de limitar.
I és que els programes especials d'armament (PAE), que s'emporten bona part de la despesa en inversions, ja estaven previstos i, per tant, no es podien justificar com a despesa sobrevinguda. Els PEA són programes que es van començar a implementar durant l'executiu de José María Aznar -i mantinguts per governs posteriors- per tal d'incentivar la indústria armamentística amb encàrrecs per quantitats molt elevades i a lliurar a mig termini. La inversió inicial per fabricar aquestes comandes és també cara i, per aconseguir-la, es realitza amb préstecs del mateix executiu central a un interès molt baix a les empreses concessionàries.
Aquests programes són els que, en bona mesura, comprometen la despesa del ministeri i obliguen a fer inversions elevades fins i tot en temps de pandèmia i crisi com l'actual en què no serien urgents. El gener d'aquest 2021, de fet, Defensa ja començava amb 2.2216,2 milions en inversions compromeses.
Quasi 25.000 milions per a propers anys
Precisament, per alleugerir aquesta càrrega, algunes de les despeses emparaulades es recalendaritzen, però això només fa que engruixir la factura futura, ja que aquest ministeri té compromisos de despesa per als propers anys de fins a 24.605,7 milions, tant com tota la resta de departaments junts i més que Foment (16.261,7 milions). És una quantitat que es manté força estable els darrers anys, ja que es van encarregant periòdicament nous PAE milionaris, i els darrers quatre anys els compromisos han augmentat en més de 5.000 milions.
El pressupost del Ministeri de Defensa per al 2021 ascendeix a 9.411,9 milions, un 7,7% més que el vigent l'any passat i, tot i això, encara per sota de l'executat, cosa que fa preveure que tornarà a superar les partides inicialment aprovades. En tot cas, el Centre Delàs assenyala que, en realitat, el pressupost consolidat del departament (si se li suma CNI i organismes autònoms) assoleix els 10.863 milions i que el total de despesa militar del govern espanyol duplica aquesta xifra, fins als 21.623 milions, ja que bona part de les despeses es reparteixen a fora del Ministeri de Defensa.
Un informe d'aquesta entitat, per exemple, apunta que els crèdits per a recerca i innovació militar augmenten un 44,7%, fins als 676 milions, triplicant la despesa prevista per a recerca sanitària, tan urgent en el moment actual. Van destinats sobretot a finançar les empreses que estan fabricant l'armament que després l'Estat comprarà, amb una partida d'inversions militars de 3.266 milions el 2020, dels quals 2.341 milions per als PAE.