El «no» a l'abstenció, consens de mínims de l'independentisme institucional i civil

Els principals partits i entitats coincideixen, amb matisos, per no promoure la desmobilització en les eleccions espanyoles just abans de començar la campanya electoral; els socis de l'ANC esmenen la direcció i demanen no fomentar el boicot al 23-J

Manifestació de l'ANC
Manifestació de l'ANC | Adrià Costa
04 de juliol de 2023, 16:30
Actualitzat: 17:21h


El consens dins de l'independentisme va molt buscat i els acords, encara que siguin de mínims, són difícils de travar després d'anys de desorientació estratègica i retret creuat entre els principals actors del moviment. La proximitat de les eleccions espanyoles -falten 48 hores perquè comenci la campanya electoral-, l'amenaça de l'extrema dreta i el risc de perdre posicions al Congrés ha permès -no de manera volguda- trobar un punt de coincidència, un mínim comú denominador que comparteixen des d'ERC fins al Consell per la República: no votar el 23-J no és una bona opció.

Els darrers a posicionar-se han estat els socis de l'ANC, que han rebutjat la proposta de la direcció de promoure l'abstenció i el vot nul a les eleccions espanyoles. L'ANC es mantindrà "neutra", no farà campanya activa per la participació, però tampoc en faran per quedar-se a casa o votar amb la papereta de l'1-O. Els resultats -amb una participació que no arriba al 10%- suposen un revés a la cúpula de l'entitat, pilotada per Dolors Feliu, que ja va patir una crisi fa uns mesos per una gestió de la "llista cívica" que va provocar malestar intern i dimissions al secretariat nacional.

L'ANC no defensarà el vot, perquè la seva proposta de front comú no ha reeixit. Tampoc defensarà l'abstenció, perquè així ho han ordenat els socis. L'organització es mantindrà, almenys oficialment, al marge del debat electoral, malgrat que en les darreres setmanes la direcció s'havia decantat pel boicot al 23-J. La pregunta de la consulta, que plantejava un posicionament sobre una acció concreta, fa que els resultats es puguin interpretar de diverses maneres. El "no" de les bases a l'abstenció, en tot cas, no implica necessàriament un "sí" a la participació ni rebaixar el to contra ERC, Junts i la CUP.


El consens, en tot cas, és de mínims i el debat ha dividit els sectors més abrandats del moviment. Els resultats de la consulta de l'ANC no han agradat a alguns membres del secretariat nacional. Va passar una cosa similar al Consell per la República, quan el govern de Carles Puigdemont va cridar a la "participació massiva" a les eleccions. La decisió va molestar membres de l'Assemblea de Representants, que defensaven no participar-hi. De fet, ha dimitit el vicepresident segon del "parlament" del Consell, Joan Font, amb crítiques al funcionament de l'organització.
 

Els partits intensifiquen les crides a participar

L'ANC no demanarà l'abstenció mentre el Consell ha fet crides explícites a votar el 23-J, i la resta d'actors rellevants del moviment s'han posicionat clarament a favor de la mobilització. Divendres, Òmnium Cultural va demanar "omplir massivament" les urnes davant l'amenaça de l'extrema dreta i per evitar que l'independentisme perdi posicions a les institucions, en una línia similar a la que han expressat els partits que concorren a les eleccions. ERC, Junts i la CUP han intensificat les darreres setmanes les crides a votar per no cedir espais als partits espanyolistes.

"L'abstenció és verí per l'esquerra i la classe treballadora", deia dilluns Gabriel Rufián. "Votar potser canvia poques coses, però no votar ho canvia tot a pitjor", afegia Albert Botran. També des de Junts, partit que promou, almenys de manera verbal, una confrontació amb l'Estat, s'ha defensat que cal anar a votar. El candidat al Senat, Antoni Castellà, va dir que no fer-ho seria "un tret al peu" mentre que noms com Joan Canadell, proper a Laura Borràs, han augmentat la seva activitat a Twitter a confrontar aquelles veus que defensen quedar-se a casa el 23-J.

Aquesta "contracampanya" pel vot a les eleccions pot haver condicionat els socis de l'ANC a l'hora de votar sobre el posicionament de l'entitat, malgrat que algunes fonts consultades també hi veuen un descontentament de les bases respecte de la direcció de Feliu. Sigui com sigui, poques hores abans de l'inici de la campanya electoral, tots els actors rellevants de l'independentisme coincideixen que l'abstenció no és la millor opció per defensar els interessos del moviment. El consens només és aquí i no hi ha cap pacte sobre com jugar la força que poden tenir els partits independentistes després del 23-J.