Els socis de l'ANC tomben la proposta de la direcció per promoure l'abstenció i el vot nul el 23-J

El 59,7% de les bases rebutja incentivar un boicot independentista a les eleccions espanyoles i l'entitat es mantindrà "neutra" sobre l'opció política que s'ha de votar

Independentistes en una manifestació convocada per l'ANC
Independentistes en una manifestació convocada per l'ANC | Adrià Costa
04 de juliol del 2023
Actualitzat a les 11:45h


L'ANC no promourà l'abstenció i el vot nul a les properes eleccions. Així ho han decidit les bases de l'entitat en una consulta aquest cap de setmana. Dels més de 40.000 socis que podien votar, ho han fet 3.773, dels quals 2.253 (59,7%) han votat en contra de boicotejar la votació i 1.458 (38,7%) hi han votat a favor. Això vol dir, doncs, que ha guanyat el "no" a la pregunta sobre si l'ANC havia de fer campanya pel vot nul o l'abstenció de cara a les eleccions. L'organització ha celebrat el debat "constructiu" i assegura que es mantindrà "neutra" respecte a quina opció electoral ha de votar l'independentisme el 23-J, i continuarà amb "fermesa" la confrontació amb l'Estat.

La consulta estava prevista al full de ruta si els partits independentistes no assolien un acord per presentar-se a les eleccions. Fa unes setmanes, l'entitat va aprovar amb un 75% del suport l'estratègia per al proper any, que inclou l'activació de la "llista cívica" per a les eleccions al Parlament, però també aquesta consulta interna sobre el posicionament el 23-J. La direcció, seguint aquesta línia i un cop constatat que ERC, Junts i la CUP no s'han presentat amb una llista unitària ni tampoc amb un acord programàtic, va preguntar a les bases si calia promoure l'abstenció i el vot nul, però les bases han dit que no.

Els resultats han estat ajustats. La decisió suposa un revés a la direcció que lidera Dolors Feliu, ja qüestionada per la gestió de la "llista cívica" i que ha patit diverses dimissions en els darrers mesos. La cúpula de l'entitat ha elevat el to contra els actuals partits i s'havia decantat, almenys de manera retòrica, cap a l'opció del vot nul -amb la papereta de l'1-O- o bé l'abstenció de cara al 23-J. El resultat que finalment hi ha hagut no es podia descartar després que territorials com la de Girona demanessin a anar a votar, i també després que partits i la resta d'entitats hagin intensificat les crides a la mobilització.
 

Els partits, Òmnium i el Consell demanen anar a votar

Tant ERC, com Junts i la CUP han situat la mobilització com un dels objectius prioritaris en aquestes eleccions davant l'amenaça de l'extrema dreta i per no cedir espais als partits espanyolistes, que no promouen cap campanya per deixar de votar. "L'abstenció és verí per l'esquerra i la classe treballadora", deia dilluns el líder d'ERC, Gabriel Rufián. "Votar potser canvia poques coses, però no votar ho canvia tot a pitjor", afegia el cap de llista de la CUP, Albert Botran. També des de Junts s'han fet crides a votar. El candidat al Senat, Antoni Castellà, ha dit que seria un "tret al peu" i faria realitat el somni dels grans partits espanyols, que és reduir la capacitat dels partits catalans d'incidir en la governabilitat de l'Estat.

També Òmnium va fer divendres una crida a "omplir massivament les urnes" a les eleccions del 23 de juliol davant "l'estratègia de l'Estat" de deixar l'independentisme sense representació. Fent equilibris entre l'empatia amb els promotors de l'abstenció i el descontentament de les bases del moviment, però alhora marcant distància amb discursos populistes que afloren en alguns sectors, Òmnium va ressaltar la importància que l'independentisme guanyi i es "compti" en totes les eleccions, també de cara a Europa. Pel que fa al Consell per la República, el govern que lidera Carles Puigdemont també ha fet una crida a "votar massivament" per "bloquejar" el Congrés, un posicionament que no ha agradat a alguns membres de l'Assemblea de Representants, que promovien una proposta de resolució alineada amb la que, fins avui, defensava l'ANC.