Les crides a l'abstenció divideixen l'independentisme unilateralista

Les crides a l'abstenció, una campanya promoguda sobretot a través de les xarxes socials i per personalitats polítiques com ara Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts, o Antonio Baños, exdiputat de la CUP, ha dividit l'independentisme unilateralista i ha evidenciat que no hi ha un consens clar sobre si cal anar a votar a les eleccions espanyoles o bé quedar-se a casa per "castigar" els actuals partits independentistes. Junts, que defensa formalment la via unilateral, demana participar el 23-J. A l'ANC hi ha opcions diverses -aquest dimecres, Girona ha demanat votar el 23-J a l'espera de què decidiran les bases-, igual que al Consell per la República. El Govern del Consell que presideix Carles Puigdemont va fer un comunicat dimarts demanant una "participació massiva", cosa que no va agradar a alguns membres de l'Assemblea de Representants que promovien una proposta de resolució sobre l'abstenció, en la línia del que votarà l'ANC aquest cap de setmana.

La consulta de l'ANC no serà una bassa d'oli. Podran respondre més de 40.000 socis, i els resultats se sabran dimarts vinent, pocs dies abans que arrenqui la campanya electoral. Fonts consultades per Nació detallen que algunes territorials estan fent campanya pel vot nul amb una papereta de l'1-O. Aquesta és una de les opcions que contempla el secretariat nacional com a via per visualitzar el malestar malgrat que a les actes d'escrutini quedarà registrat com qualsevol altre vot nul. La pregunta -"Estàs d'acord que l'Assemblea, a les eleccions del 23 de juliol, promogui l'abstenció i el vot nul polític amb la papereta del sí a la independència del Primer d'Octubre?"- va acompanyada d'una crítica del secretariat amb els partits, que deixa entreveure el resultat prefereix la direcció que encapçala Dolors Feliu.

La consulta estava prevista al full de ruta -aprovat per un 76% dels vots a favor- en cas que els partits no es presentessin amb una candidatura unitària o amb un acord d'unitat d'acció basat en uns principis concrets que demana l'ANC. Pere Aragonès ha reclamat, de nou, que proliferi aquesta segona opció, però no s'hi avança. En un missatge enviat a les Assemblees Territorials poc abans de fer pública la pregunta, el secretariat nacional constata que ERC, Junts i la CUP no han fet avenços cap a la independència i defensa "valorar" l'abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles després d'una legislatura que no ha servit per res en clau independentista. Per això, demana fer "ús crític del dret a vot" que tingui impacte, és a dir, que l'abstenció o el vot nul sigui massiu.

No tots els socis de l'ANC hi estan a favor i serà rellevant veure el percentatge de vots a favor o en contra de la pregunta de la direcció després d'uns mesos de crisi interna per la gestió de la llista cívica, que ha provocat diverses dimissions al secretariat nacional i a la direcció. Qui ha verbalitzat amb més claredat l'oposició a l'abstenció ha estat l'assemblea territorial de Girona, que alguns membres crítics de l'ANC ho interpreten com una evidència de la distància entre la direcció -a qui els darrers mesos s'ha acusat de poc democràtica- i les bases de l'organització. En tot cas, però, el posicionament de Girona és un més en un moment de campanya interna per a la consulta del cap de setmana.

La territorial de l'ANC rebutja posar "tots els partits al mateix sac", i centra les crítiques en ERC i el PDECat i excusa, en canvi, Junts i la CUP. En aquest sentit, adverteixen que una incompareixença de l'independentisme beneficiarà els partits "espanyolistes" i els interessos de l'Estat, i també serà perjudicial de cara a Europa. "L'ANC ha de pressionar i denunciar els partits, però l'embat el tenim contra aquells que ens neguen el dret a decidir", diu la territorial de Girona en un comunicat.

Una decisió presa a Brussel·les

On també ha impactat el debat sobre l'abstenció és al Consell per la República. El Govern que lidera Puigdemont va tancar un posicionament -per unanimitat- en una reunió presencial la setmana passada a Brussel·les i es va comunicar públicament aquest dimarts. La crida a votar per bloquejar el Congrés no va agradar a algunes veus de l'Assemblea de Representants -ni d'altres sectors de l'independentisme verbalment més abrandat-, que van manifestar el seu enuig per una decisió unilateral i no debatuda al "parlament" de l'entitat. El govern del Consell és competent per emetre comunicats polítics, sense necessitat de passar per l'Assemblea.

Un dels arguments utilitzats pels crítics és que està en marxa una proposta de resolució per instar el Govern del Consell a fer campanya activa per l'abstenció o el vot nul, en la línia del que votarà l'ANC aquest cap de setmana. De fet, un dels punts de la proposta és col·laborar amb entitats que defensin també boicotejar les eleccions del 23-J. La iniciativa, aprovada per 14 vots a favor a la Comissió d'Acció Política Interior fa unes setmanes, ha de passar per la mesa de l'Assemblea de Representants, que haurà de decidir si la inclou en l'ordre del dia del proper plenari, però les possibilitats de prosperar són escasses.