L'intent de salvar maldecaps socials a última hora fa curiosos companys de viatge. A Barcelona s'han viscut episodis singulars els darrers anys, com el dia que l'empresari Jaume Roures -llavors a Mediapro- es va implicar en l'operació final per evitar el tancament del projecte social al Gimnàs Social Sant Pau, o la vegada en què el músic James Rhodes es va oferir a pagar el lloguer d'una veïna del barri Gòtic a qui es pretenia desnonar, fa dos anys. Però cap d'aquestes anècdotes s'apropa al que ha viscut els darrers anys Andrea Alzetta, un nom que a la pràctica ha quedat popularment esclafat pel malnom de "Tarzan". L'home de 57 anys, referent dels moviments socials de Roma (Itàlia) i personatge simbòlic de la lluita per l'habitatge, ha viscut una dècada de relació fructífera amb un interlocutor improbable: el papa Francesc. Ara es troba amb Nació a la capital catalana, després d'haver visitat la Casa Orsola, que veu com un altre símbol de l'organització popular contra les voluntats del mercat privat.

Alzetta fa un cafè a una terrassa del carrer Consell de Cent i explica anomalies amb normalitat. Parla d'un "tsunami d'ocupacions" que es va iniciar el 2012 a la capital italiana i que comportava l'entrada popular, simultània i massiva a diversos edificis buits amb la intenció de donar un sostre a persones sense llar. També menciona que d'aquella fornada va emergir una ocupació especialment oportuna. Estava ubicada a tocar del centre de Roma, implicava un grup de finques que l'administració pública va vendre a la branca immobiliària d'un fons d'inversió (Investire SGR) i, després de l'embat social, s'havia convertit en la llar de 450 persones, amb més d'un centenar de menors d'edats. Aquell edifici va ser batejat com a Spin Time Labs. D'alguna manera, Tarzan hi troba similituds amb la Casa Orsola, malgrat que la finca barcelonina tingui una realitat diferent, amb unes dimensions més humils i un conflicte originat per la voluntat d'expulsar els inquilins històrics del bloc.

"Veníem d'ocupar cada quatre mesos uns 10 o 12 edificis alhora amb unes 5.000 persones implicades cada vegada", recorda el militant pel dret a l'habitatge, sobre un període en què la crisi havia deixat un escenari especialment desesperançador, també a Itàlia. Algunes d'aquelles irrupcions a edificis van ser respostes amb desnonaments, però no la de l'Spin Time Labs. "Al principi ho consideràvem una ocupació per d'habitatges, però després ens vam adonar que era gegantí, que era cèntric i que, en comptes de convertir-ho en una trinxera contra un possible desnonament, podíem obrir-ne les portes i cridar tot el barri a formar-ne part de la regeneració d'un espai abandonat", menciona.

Des de llavors, aquesta curiosa finca romana s'ha convertit en una icona, en la llar de famílies de 27 nacionalitats, però també en un recinte amb tres sales de teatre, un espai de concerts, diversos punts d'assessorament a migrants i persones sense llar, zones per fer tallers, aules de reforç a l'escola i un recurs per aprendre italià. "Com amb Casa Orsola, molta gent ens va mirar a partir d'allò", estableix l'home, en un moment en què paral·lelament l'extrema dreta s'acomodava cada vegada més a prop del poder.

La irrupció improbable

Per entendre el seu contacte amb el cap de l'Esglèsia catòlica, però, cal anar una mica més endavant d'aquell tsunami d'ocupacions. Cap al 2015. Llavors el papa Francesc -mort aquesta setmana- feia poc que era a la institució i es preparava per rebre els peregrins del Jubileu concovat aquell any, que requeririen milers d'allotjaments a l'entorn del Vaticà com a pas final d'aquesta marxa catòlica per expiar els pecats. Mentrestant, el drama de l'accés a una llar continuava pressionant les classes populars romanes. "Les coses quasi mai passen perquè les calcules teòricament, sinó que passen perquè estàs en dificultats i, davant la necessitat extrema, inventes coses. En aquell moment, se'ns va ocórrer, com una intuició, enviar una carta al Papa dient que ja que s'havien mobilitzat tot d'estructures per atendre els peregrins del Jubileu, l'endemà que marxessin es podrien dedicar tots aquells espais per allotjar els migrants i les persones sense llar de Roma", recorda l'activista, amb una trajectòria al darrere que inclou tant haver estat elegit regidor de l'Ajuntament de Roma com haver afrontat desenes de processos judicials per ocupacions i protestes a peu de carrer.

La carta va requerir la implicació d'un parell de monges que coneixien els projectes dels col·lectius pel dret a l'habitatge romans, però finalment va arribar a bon port. "Inesperadament, el Papa va respondre", diu Alzetta, encara elevant el to de la conversa en explicar el punt àlgid de l'anècdota. "Ens va respondre que les nostres propostes eren una valuosa experiència i ens va donar la benedicció apostòlica, un reconeixement que llavors no ho sabíem, perquè no érem experts en assumptes de l'Església, però que tenia cert pes", afegeix el militant dels moviments socials.

Allò, lluny de quedar en anècdota, va suposar l'inici d'una relació renovada entre el Vaticà, la comunitat religiosa de Roma i les organitzacions populars de base, que seguien desbordades. La institució eclesiàstica, amb el gest papal, va acostar-se a espais dels quals s'havia quedat allunyada. I els moviments socials dels quals formava part Tarzan van veure una oportunitat, que no van desmerèixer, per estendre les atencions a la població pobre i mancada de drets. Les parròquies van passar a formar part d'un sistema col·laboratiu i complex que implica moltes altres entitats, i s'ha donat ales a figures que han acabat impulsant també "assemblees interreligioses" als espais ocupats. Són punts de trobada que que barregen "catòlics, musulmans i jueus", reivindica Alzetta. 

Fer recular Salvini

Mentrestant, el recinte Spin Time Labs, que té un compte d'Instagram amb més de 17.000 seguidors on es poden trobar fotografies del mateix papa Francesc amb els ocupes de visita al Vaticà, ha tingut diverses experiències sensibles. En alguna d'aquestes, l'administració del papa Francesc ha intervingut de manera significativa. L'exemple més evident és el del 2019, quan el govern italià, amb Matteo Salvini -del partit d'extrema dreta Lliga Nord- ja com a ministre d'Interior, va donar el vistiplau per al tall d'electricitat que afectava les 450 persones que vivien a la finca ocupada. Llavors, el cardenal directament escollit pel Papa per fer la caritat discreta de la institució vaticana, Konrad Krajewski, va presentar-se a la finca quan ja feia diversos dies que s'havien quedat sense llum. "Havíem reclamat a l'alcalde, havíem reclamat al president de la regió, però ningú va fer gaire res. En canvi, aquell senyor es va presentar allà, va baixar per un pou que era bastant perillós si no saps manegar-te amb aquestes coses i on tens el risc d'electrocutar-te i ell mateix va tornar a connectar el corrent elèctric. Allò podia tenir conseqüències legals i les va assumir. Què voleu que us digui? A nosaltres, que algú fes aquest gest, que fins i tot va provocar la marxa enrere de Salvini, ens va semblar útil", rememora l'activista. 

Des de llavors, el contacte amb entre el Vaticà ha fructificat fins al punt que Alzetta ja prepara l'organització d'una trobada internacional de moviments populars amb la mirada posada en l'habitatge, i en la qual la màxima institució catòlica també s'ha volgut implicar, tant econòmicament com a l'hora de facilitar a través de permisos eclesiàstics l'arribada d'algunes comunitats. D'altra manera, tindrien difícil sortir del seu país. "La idea és construir una mena d'aliança planetària contra tot allò que destrueix els drets de les persones, també amb l'habitatge i el medi ambient", remarca l'home. 

Aliança per un "nou humanisme"

"Necessitem un nou humanisme", es proposa, mentre assegura que la mort del papa Francesc el fa témer pel futur tarannà de l'Església, però no pels compromisos imminents que ja tenien lligats. De fet, això explica el seu pas per Barcelona, on ja busca teixir aquestes aliances -s'ha vist amb representants de la PAH o el Sindicat de Llogateres- mentre va acompanyat també pels Comuns i per Amedeo Ciaccheri, regidor del vuitè municipi de Roma. Tot plegat amb la vista posada a l'octubre, quan està previst que se celebri la trobada sobre habitatge entre col·lectius de diferents parts del món, a Itàlia.

En conjunt, l'activista veu en la irrupció eclesiàstica una aportació que els ha desfet alguns maldecaps i que no ha reclamat cap desviació dels objectius de les assemblees dels moviments de base. Tot plegat, però, no implica defugir les contradiccions, a parer d'Alzetta, que promet que el seu focus continua ubicat en l'acció comunitària, anticapitalista i militant de base. "L'Església també ha estat un poder opressor durant molts de segles, i en particular a Itàlia tenim molts casos recents que ens ho recorden, però és interessant veure la contradicció que encapçalen aquells que s'apropen al missatge evangelista que ve a dir que no és possible construir una economia que destrueixi el planeta i la vida dels que l'habiten", clou el Tarzan romà. Proper al Vaticà per accident, ara, des de la Casa Orsola, pren apunts per a continuar teixint moviments socials els pròxims anys.