Has passat tota la teva vida a la Garrotxa i, de cop, aterres a Barcelona per començar la carrera universitària. El tràfec de la ciutat et marca un nou ritme de vida. A casa, es va teixint un nucli familiar entre les companyes de pis, amb les quals comparteixes un moment clau d’adaptació. Un dia avorrit de postpandèmia decideixes penjar un vídeo a les xarxes socials que se’t viralitza. Quatre anys després, acumules un total de 113.000 seguidors a Instagram. 

Aquesta és la història de la Joana Cabratosa, l’Ona Jou i la Núria Simón, conegudes com a Can Putades. Tres amigues que creen contingut des del sofà de casa seva, en un pis enmig de la caòtica capital catalana. A banda de publicar vídeos al seu compte d’Instagram i TikTok, també presenten i dirigeixen el videopòdcast No Cardis a EVA (3Cat). Han escrit i publicat el seu primer llibre, De la Garrotxa a Can Putades, on fan un recull de les seves experiències, anècdotes, inquietuds i punts de vista.

Com neix Can Putades?
Joana Cabratosa (J.C.): Va ser el moment d'estar en postpandèmia, després de la Covid, que estàvem a casa tot el dia. Ens va fer gràcia la idea de gravar un vídeo traduint paraules del català al castellà. Ho fèiem molt malament perquè nosaltres no érem parlants habituals del castellà. Aleshores aquest vídeo es va viralitzar i simplement hem continuat creant contingut.

Per què de la Garrotxa a Barcelona?
Núria Simón (N.S.): Si tu saps que vols estudiar, saps que has de marxar, i hi ha molta gent que no vol marxar, però que vol estudiar, o que directament la seva família no s’ho pot permetre. Potser algú que viu a Barcelona tindrà un ventall molt més gran perquè no s’haurà d’independitzar. Crec que en el nostre cas i en el de moltes persones que han marxat del poble, és complicat. A nosaltres ens feia molta il·lusió marxar de casa, però el meu germà ara ha fet 18 anys, ha acabat batxillerat i no vol marxar d'Olot, però ho farà perquè vol estudiar.

Creieu que hi ha igualtat d'oportunitats?
N.S.: Per exemple, vaig estudiar Antropologia. I jo, a Olot, què he de trobar d'antropòloga? S'hauria de descentralitzar, 100%. Molta gent voldria viure al poble, però no pot viure-hi perquè no hi ha feina del que volen. Després la gent marxa dels pobles, i és una cosa que tampoc està bé, perquè ens agraden els pobles. Però si no tens carrera professional allà, acabes marxant.

Després del vostre boom, com heu portat les crítiques i les polèmiques?
N.S.: Nosaltres estem molt exposades, i les xarxes són una cosa que és molt nova, és el món sense lleis i no hi ha res regulat. 

Ona Jou (O.J.): Crear contingut és una feina molt criticable, perquè és la més nova, aparentment és més senzilla, més divertida... Per tant, més fàcil de poder-te atacar per qualsevol lloc. 

J.C.: ​​Al final és la valentia que et dona l'anonimat i la pantalla. Són coses que, la gran majoria, no li diries a l'altra persona si la tinguessis a la cara.

N.S.: Jo m’he adonat que en aquest món hi ha molt de masclisme. La majoria dels streamers o youtubers, que són homes, la gent no els critica tant, són els reis. En canvi, les dones que fan contingut, encara que siguin les més famoses i ho hagin fet bé (si no, no estarien on estan), la gent continua dient que són ximples i que no fan res. I per què a l'Ibai Llanos no li diuen res?

O.J.: Les tontes són les que creen contingut fent un vídeo d’Instagram opinant del mateix que pot opinar el senyor de la tele amb corbata. 

Els creadors de contingut són una nova eina comunicativa pels mitjans. Què en penseu?
J.C.: Els mitjans tradicionals estan intentant arribar a la gent jove d'altres maneres. Ells no llegeixen el diari en paper, potser a internet llegeixen alguna cosa més… Però sí que penso que a través dels creadors de contingut estan intentant que la gent continuï tenint aquesta relació amb la premsa tradicional. Els mitjans tradicionals també han vist que han de ser a xarxes, alguns ho han vist més d'hora, alguns ho han vist més tard, però ara ja ho estan veient tots.

Creieu que és important tenir referents en català a les xarxes?
J.C.: No sé si diria que és important, si no diria que és natural, és lògic. Al final, Catalunya existeix. La gent que parlem català i que convivim en el nostre dia a dia en català existim. Per tant, és normal que en aquests anys que han anat creixent les xarxes hagin acabat sorgint creadors de contingut en català. Al final nosaltres ho hem fet en català perquè és la nostra llengua. No ens imaginàvem fer-ho de qualsevol altra manera.

N.S.: Jo crec que a poc a poc s'aniran omplint tots els nínxols. Hi ha moltes coses que probablement només hi són en castellà. Encara que tu vulguis consumir contingut en la teva llengua hi ha coses que ara mateix no són possibles.