A Catalunya i a l'Estat costa molt aprovar els pressupostos convencionals. I tampoc serà fàcil en l'àmbit climàtic. Aquest dijous, després d'anys de treballs, el Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic va presentar la primera proposta de pressupostos de carboni.
Es tracta d'un dels instruments pioners de la llei de 2017 que, posteriorment, està costant molt desplegar. De fet, el 31 de desembre de 2020 va caducar el límit per aprovar els dels dos primers quinquennis (2021-2025 i 2026-2030) mentre que a finals del 2023 va passar el mateix per al període 2031-2035.
Els experts -que treballen de manera voluntària, però escollits pel Parlament per una majoria qualificada de tres cinquenes parts- han optat per presentar una proposta que inclogui els 15 anys, malgrat que ja n'han vençut més de quatre. En total, Catalunya podria emetre un màxim de 403 milions de tones de CO2, de les quals -aproximadament- ja n'hem gastat uns 160. Per al 2035, de fet, suposa reduir un 69% les emissions respecte al 2022 (l'última dada oficial disponible).
La proposta (document complet en pdf) és extremadament ambiciosa, però “només” pretén alinear Catalunya amb el gran objectiu climàtic global: poder arribar a mitjan segle a la neutralitat climàtica, és a dir, que les -poques- emissions que es realitzin quedin totalment compensades pels sistemes naturals (i en menor mesura artificials) de captura de carboni.
Ara, la pilota està al Govern, que ha de decidir si assumeix la proposta -va més enllà que la proposta de pla d'energia i clima o l'objectiu català de reducció d'emissions- o la modifica. Desconec què farà -malgrat que ho hem demanat, no s'ha pronunciat-, però és cert que algunes de les mesures plantejades pels experts no estan en la línia de les polítiques de l'executiu de Salvador Illa: des de reduir vols al decreixement turístic passant per una fiscalitat verda redistributiva -l'impost a les emissions dels vaixells va quedar en el tinter la legislatura passada-.
Siguin 403 milions de tones o més és clau que els pressupostos de carboni s'aprovin -hi ha veus com les de Renovem-nos que reclamen fer-ho per la via d'urgència-, però que sobretot guiïn les polítiques i se'n garanteixi el compliment -que no passi com l'execució pressupostària de l'Estat-. És una eina de planificació molt interessant que hauria de facilitar situar Catalunya al camí de limitar l'escalfament global a uns límits raonables. Som-hi?
El cultiu que tenyeix de groc els camps
Camps i més camps tenyits de groc. Aquesta és una de les estampes que es poden veure a mig Catalunya aquests dies a causa de la floració de la colza. Per què s'ha multiplicat aquest cultiu?
- La colza ha passat en menys de dues dècades de conrear-se en unes 1.500 hectàrees a superar les 22.000.
- L'auge -més enllà de la rendibilitat- s'explica per l'obligació de la PAC europea de rotar els conreus.
- Superat l'estigma de la intoxicació massiva d'oli adulterat l'any 1981, té molta sortida com a biocombustible, però també per a consum humà.
- El boom de la colza va arrencar a Osona i Lluçanès, però s'ha estès a les comarques de Girona i de Ponent.
Aquesta setmana també és notícia
- Recomanacions | 15 llibres climàtics per regalar més enllà de Sant Jordi
- Aigua | Les pluges de Setmana Santa disparen les reserves per sobre del 70%
- Entrevista | Jaume Terradas: «Cal declarar la guerra al canvi climàtic»
La volta al món en quatre notícies
- Adeu al Papa més climàtic: malgrat que Francesc no va ser el primer a difondre missatges verds, va influir fins i tot a assolir l'Acord de París (llegit a Climática).
- Més del 80% dels coralls del món han quedat afectats després del pitjor episodi de blanqueig registrat i que es va iniciar l'any 2023, segons la NOAA nord-americana (llegit a la CNN).
- El Regne Unit no afluixa -malgrat les pressions de l'extrema dreta- i aposta per accelerar el camí cap a la neutralitat climàtica (llegit a The Guardian).
- Les grans ciutats balneàries d'Europa -com Bath al Regne Unit, Baden Baden a Alemanya i Vichy a França- uneixen esforços per fer front al canvi climàtic (llegit a Euronews).
