19
de març
de
2024, 11:50
Actualitzat:
13:12h
Un informe dur patrocinat per la dreta i l'extrema dreta que ataca des de l'Eurocambra el model d'escola catalana. Així és el document que s'ha aprovat aquest dimarts al Parlament Europeu, que insta a la Comissió Europea a actuar perquè es compleixin els drets dels alumnes castellanoparlants a Catalunya i garantir que hi hagi un percentatge mínim de llengua castellana a l'escola. L'esborrany de l'informe ja era dur en un inici, però ara ha incrementat el to i posa en escac la immersió lingüística. Diu, literalment, que "limita en la pràctica la llibertat de circulació perquè impedeix a les famílies que es traslladen a Catalunya estudiar en castellà, llengua oficial, el que afecta els seus drets i restringeix les seves opcions de cerca d'ofici en el seu propi país, i per tant a la Unió".
L'informe s'ha aprovat a la comissió de Peticions presidit per la popular Dolors Montserrat, que va aprofitar la seva presidència per impulsar una euromissió a Catalunya per analitzar el model d'escola catalana amb múltiples irregularitats: les escoles escollides i les plataformes amb qui es van reunir no eren representatives de la immersió o bé tenien un biaix a favor del castellà. De fet, plataformes com Somescola es van mobilitzar en aquell moment per denunciar la falta de neutralitat en la missió.
El document s'ha aprovat amb 19 vots a favor i 6 en contra, i insta a la Comissió Europea a iniciar un "diàleg" amb l'estat espanyol, oferir-li assistència tècnica per abordar "les qüestions de drets fonamentals", i que adopti mesures per garantir que es fan complir els drets dels infants de parla castellana en les comunitats bilingües. Igualment, el text reclama al govern espanyol i la Generalitat que ajudin a "posar fi a la violació dels drets fonamentals dels pares, nens i famílies".
L'informe també avalua la qüestió sobre les hores lectives en castellà. Quan els tribunals, arran de denúncies espanyolistes, van entrar a les aules mitjançant la imposició del 25%, des dels centres escolars i des de la Generalitat es van articular algunes vies per fugir de la imposició, com per exemple que es fessin classes no troncals en castellà, com l'educació física o fins i tot activitats extraescolars. Sobre això, l'informe apunta que aquestes no poden "computar", i que, per tant, s'haurien de fer en castellà assignatures com matemàtiques o història.
"La visita dels europarlamentaris només ha servit per difondre, amb recursos públics, mentides i arguments capciosos, defensats per l'espanyolisme, contra l'escola en català. En rebutgem les conclusions perquè el Parlament Europeu es contradiu i aprova un text que menysté una minoria lingüística en contra de les seves recomanacions del relator especial de l'ONU, en què es mostrava preocupat per la situació del català a l'escola", afegeixen des de l'ONG pel català.
També l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha carregat contra l'informe per ser un "despropòsit" i ha recordat que la comissió no és competent per tractar el tema. Pel dirigent independentista, votacions com la d'aquest dimarts "només serveixen per destrossar la reputació de comitè i del Parlament Europeu". Per altra banda, Comín ha recordat que la ponent del document, l'eurodiputada Yana Toom, ha estat vinculada amb activistes prorrusos. "És delirant que Dolors Montserrat, que és qui propaga des de fa temps les 'fake news' de la suposada trama russa del procés, es recolzi en aquesta estratègia d'atac a la immersió en una eurodiputada que ha estat reconeguda al seu país pels seus vincles amb activistes pro Putin", ha reblat.
L'informe s'ha aprovat a la comissió de Peticions presidit per la popular Dolors Montserrat, que va aprofitar la seva presidència per impulsar una euromissió a Catalunya per analitzar el model d'escola catalana amb múltiples irregularitats: les escoles escollides i les plataformes amb qui es van reunir no eren representatives de la immersió o bé tenien un biaix a favor del castellà. De fet, plataformes com Somescola es van mobilitzar en aquell moment per denunciar la falta de neutralitat en la missió.
El document s'ha aprovat amb 19 vots a favor i 6 en contra, i insta a la Comissió Europea a iniciar un "diàleg" amb l'estat espanyol, oferir-li assistència tècnica per abordar "les qüestions de drets fonamentals", i que adopti mesures per garantir que es fan complir els drets dels infants de parla castellana en les comunitats bilingües. Igualment, el text reclama al govern espanyol i la Generalitat que ajudin a "posar fi a la violació dels drets fonamentals dels pares, nens i famílies".
L'informe també avalua la qüestió sobre les hores lectives en castellà. Quan els tribunals, arran de denúncies espanyolistes, van entrar a les aules mitjançant la imposició del 25%, des dels centres escolars i des de la Generalitat es van articular algunes vies per fugir de la imposició, com per exemple que es fessin classes no troncals en castellà, com l'educació física o fins i tot activitats extraescolars. Sobre això, l'informe apunta que aquestes no poden "computar", i que, per tant, s'haurien de fer en castellà assignatures com matemàtiques o història.
Plataforma per la Llengua rebutja les conclusions
"Per primera vegada en la història i gràcies a Vox, el Parlament Europeu condemna i repudia el règim d'apartheid lingüístic a Catalunya", celebraven els ultres aquest matí poc després de la decisió. És precisament gràcies a l'extrema dreta que l'informe ha endurit el to. Davant d'això, entitats com Plataforma per la Llengua, que van seguir de prop l'euromissió, han recordat que la Comissió Europea no és una institució competent per intervenir en aquest cas, ja que la llengua de l'educació és "competència exclusiva d'Espanya" transferida a la Generalitat."La visita dels europarlamentaris només ha servit per difondre, amb recursos públics, mentides i arguments capciosos, defensats per l'espanyolisme, contra l'escola en català. En rebutgem les conclusions perquè el Parlament Europeu es contradiu i aprova un text que menysté una minoria lingüística en contra de les seves recomanacions del relator especial de l'ONU, en què es mostrava preocupat per la situació del català a l'escola", afegeixen des de l'ONG pel català.
ERC i Junts ho critiquen
Per la seva banda l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha criticat novament l'ús "partidista" per part de la dreta i l'extrema dreta del comitè de Peticions. En una atenció als mitjans posterior a la sessió de la comissió, la dirigent republicana ha qualificat de "pantomima" el document i ha recordat, com ha fet Plataforma per la Llengua, que la Unió Europea "no té competències en matèria educativa i lingüística". La Comissió Europea, de fet, insisteix en la importància que es doni compliment a les sentències judicials -en referència al 25% a les aules- però ha tornat a recordar, després de l'informe aprovat, que no té "competències" per actuar en l'àmbit de l'educació, ja que es tracta d'un "àmbit nacional".També l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha carregat contra l'informe per ser un "despropòsit" i ha recordat que la comissió no és competent per tractar el tema. Pel dirigent independentista, votacions com la d'aquest dimarts "només serveixen per destrossar la reputació de comitè i del Parlament Europeu". Per altra banda, Comín ha recordat que la ponent del document, l'eurodiputada Yana Toom, ha estat vinculada amb activistes prorrusos. "És delirant que Dolors Montserrat, que és qui propaga des de fa temps les 'fake news' de la suposada trama russa del procés, es recolzi en aquesta estratègia d'atac a la immersió en una eurodiputada que ha estat reconeguda al seu país pels seus vincles amb activistes pro Putin", ha reblat.