16
de maig
de
2022, 19:59
Actualitzat:
20:46h
El Parlament ha presentat aquest dilluns al jutjat una denúncia pel Catalangate. La denúncia la signa la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i s'adreça al jutjat d'instrucció que correspongui per torn de repartiment. Una de les estratègies jurídiques de l'independentisme és acumular les accions contra el cas d'espionatge massiu amb Pegasus al jutjat 32 de Barcelona, que ja té en marxa una causa per l'espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall.
La denúncia reclama que es depurin responsabilitats per aquelles persones que hagin participat en la intrusió no autoritzada als telèfons de membres del Parlament en què s'hagi pogut accedir, d'aquesta manera, a informació relacionada amb la cambra catalana. Els serveis jurídics de la cambra veuen indicis de delicte per l'accés sense autorització a sistemes d'informació.
El ple va decidir el 27 d'abril presentar una denúncia. L'escrit, de 12 pàgines, reclama als jutges que obrin un procediment penal i es facin les diligències pertinents. "Els fets denunciats són encara de major gravetat si es té en compte la condició de membres del Parlament de diversos afectats", assenyala la denúncia presentada. Recorda, en aquest sentit, que els membres del Parlament són aforats i que el secret de les comunicacions té una rellevància especial en l'àmbit polític, especialment en el cas de diputats. "La preservació de la lliure configuració de la voluntat parlamentària davant de pressions es podria haver vist clarament danyada", alerta l'escrit.
La denúncia manté que el Catalangate "perjudica valors tan fonamentals com la democràcia, la separació de poders i la inviolabilitat i l'autonomia del Parlament, així com l'exercici del càrrec públic en condicions d'igualtat". També assenyala que l'espionatge revelat per CitizenLab i que afecta membres del Parlament s'hauria produït en exercici de les seves funcions i quan disposaven d'un dispositiu corporatiu "amb accés als sistemes d'informació del Parlament. Per això, argumenten els serveis jurídics de la cambra, el Parlament de Catalunya, com a institució, també "s'ha vist directament violentat" pel cas d'espionatge.
La denúncia reclama que es depurin responsabilitats per aquelles persones que hagin participat en la intrusió no autoritzada als telèfons de membres del Parlament en què s'hagi pogut accedir, d'aquesta manera, a informació relacionada amb la cambra catalana. Els serveis jurídics de la cambra veuen indicis de delicte per l'accés sense autorització a sistemes d'informació.
El ple va decidir el 27 d'abril presentar una denúncia. L'escrit, de 12 pàgines, reclama als jutges que obrin un procediment penal i es facin les diligències pertinents. "Els fets denunciats són encara de major gravetat si es té en compte la condició de membres del Parlament de diversos afectats", assenyala la denúncia presentada. Recorda, en aquest sentit, que els membres del Parlament són aforats i que el secret de les comunicacions té una rellevància especial en l'àmbit polític, especialment en el cas de diputats. "La preservació de la lliure configuració de la voluntat parlamentària davant de pressions es podria haver vist clarament danyada", alerta l'escrit.
La denúncia manté que el Catalangate "perjudica valors tan fonamentals com la democràcia, la separació de poders i la inviolabilitat i l'autonomia del Parlament, així com l'exercici del càrrec públic en condicions d'igualtat". També assenyala que l'espionatge revelat per CitizenLab i que afecta membres del Parlament s'hauria produït en exercici de les seves funcions i quan disposaven d'un dispositiu corporatiu "amb accés als sistemes d'informació del Parlament. Per això, argumenten els serveis jurídics de la cambra, el Parlament de Catalunya, com a institució, també "s'ha vist directament violentat" pel cas d'espionatge.