13
de març
de
2017, 22:00
Actualitzat:
22:04h
"Tema tancat". Aquesta és la sentència que fa un alt dirigent governamental sobre la hipòtesi oberta durant les últimes setmanes sobre un retorn d'Artur Mas a primera fila com a candidat del PDECat a la Generalitat. A finals del 2016, en contactes mantinguts amb el seu cercle de confiança i membres de la direcció nacionalista, Mas preguntava als interlocutors com veurien -en cas que Carles Puigdemont, com així va ser, renunciés a ser cap de cartell- que ell tornés a primera fila. La inhabilitació de dos anys imposada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa que aquesta possibilitat es descarti "definitivament", segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
Aquesta visió la corrobora un dirigent de la seva màxima confiança. "L'Estat té ganes de truncar carreres polítiques", assenyala aquest alt responsable nacionalista, que veu la sentència "molt forçada". El mateix Mas, en roda de premsa des de la seu del PDECat -on avui, per cert, no hi havia cap logotip del partit-, ha admès que dins la legislació estatal no podrà ser candidat. Segons una persona que va compartir amb ell cinc anys al Govern, part dels seus plans passaven per una sentència que arribés després de l'estiu -pels volts del referèndum- i, un cop recorreguda al Tribunal Suprem, optar a encapçalar la llista. De fet, en cap moment l'ex-president es va voler autodescartar com va fer Puigdemont. Deia que mantenia aquest posicionament "per responsabilitat". Totes les fonts consultades, per cert, descarten que el president canviï d'opinió.
.jpg)
Arran del judici al 9-N, l'agenda de Mas va fer un tomb i l'exposició pública es va multiplicar. A banda dels actes de partit -que n'ha fet molts un cop va fer el pas al costat forçat per la CUP fa un any i dos mesos-, l'ex-president va fer un tour mediàtic potent i un seguit de viatges -a Oxford i a Harvard- per explicar el procés sobiranista. Això el va fer ressorgir com a actiu electoral fins que l'esclat del cas Palau, amb les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull, el van situar en una posició complicada. Fins al punt que l'entorn de la direcció executiva encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí obrien la porta a una hipotètica sortida de la presidència del PDECat si es demostraven de forma evident les presumptes irregularitats al voltant del finançament de Convergència.
En certa manera, si el cas Palau ja el situava en una posició de debilitat per afrontar de nou un pas per les urnes com a cap de files del PDECat, la sentència d'aquest dilluns li ho impedeix de manera formal. Això fa que les sigles nacionalistes, a un any dels comicis -sempre i quan es compleixi el full de ruta fixat per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general-, es trobi sense candidat o candidata. Autodescartat Puigdemont -la pressió per fer-lo canviar d'opinió va ser infructuosa- i inhabilitat Mas, en els propers mesos s'obrirà un càsting en què Neus Munté, consellera de la Presidència, i Santi Vila, conseller de Cultura, apareixen ben amunt en totes les travesses.
Presència en campanya
Una de les opcions que s'havia arribat a posar damunt la taula era la d'un tiquet electoral format per Mas com a candidat per Barcelona i Puigdemont per Girona, però a hores d'ara es pot donar per descartat. Qui segur que -almenys de moment- no té intenció de jugar la partida successòria és la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, que té com a prioritat comandar els primers passos del PDECat i convertir-lo en el referent del "carril central" del catalanisme. En els últims dies, Pascal ha marcat distàncies amb l'herència més nociva de Convergència i ha fet saber que "prendrà mesures sense excepcions" en relació a tots aquells càrrecs del passat -i actualment a les files demòcrates- afectats per evidències de casos de corrupció.
La tria d'un successor de Puigdemont no es farà immediatament, i la direcció insisteix que encara no és un bon moment. L'argument oficial és que cal centrar les forces en "guanyar el referèndum" i que, en el moment en què hi hagi data per a les eleccions, encetar el procés intern de primàries. "Si alguna cosa passarà en relació a aquest assumpte és que la decisió final la prendran els associats", destaca un dirigent territorial consultat. Que Mas no sigui candidat, però, no vol dir que deixi de tenir presència: membres del comitè nacional apunten que podria actuar com Arnaldo Otegi en les últimes eleccions basques i fer de "referent" al costat del candidat real.
El perfil del cap de llista dependrà, també, el moment polític del país. L'aposta per Munté seria continuïsta en la mesura que és una persona de la màxima de confiança de Mas i de Puigdemont -amb qui comparteix el dia a dia a Palau-, mentre que l'opció de Vila -que ha congelat les aspiracions a ser candidat a Barcelona a l'espera que es desemboiri l'horitzó a la Generalitat- suposaria una redefinició, com a mínim, dels tempos del procés. I, a banda, cal tenir en compte que revifen veus destacades de l'univers convergent que parlen de repetir Junts pel Sí "en un context excepcional marcat per les inhabilitacions massives per part de l'Estat".
Aquesta visió la corrobora un dirigent de la seva màxima confiança. "L'Estat té ganes de truncar carreres polítiques", assenyala aquest alt responsable nacionalista, que veu la sentència "molt forçada". El mateix Mas, en roda de premsa des de la seu del PDECat -on avui, per cert, no hi havia cap logotip del partit-, ha admès que dins la legislació estatal no podrà ser candidat. Segons una persona que va compartir amb ell cinc anys al Govern, part dels seus plans passaven per una sentència que arribés després de l'estiu -pels volts del referèndum- i, un cop recorreguda al Tribunal Suprem, optar a encapçalar la llista. De fet, en cap moment l'ex-president es va voler autodescartar com va fer Puigdemont. Deia que mantenia aquest posicionament "per responsabilitat". Totes les fonts consultades, per cert, descarten que el president canviï d'opinió.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau durant la roda de premsa d'aquest dilluns Foto: ACN
Arran del judici al 9-N, l'agenda de Mas va fer un tomb i l'exposició pública es va multiplicar. A banda dels actes de partit -que n'ha fet molts un cop va fer el pas al costat forçat per la CUP fa un any i dos mesos-, l'ex-president va fer un tour mediàtic potent i un seguit de viatges -a Oxford i a Harvard- per explicar el procés sobiranista. Això el va fer ressorgir com a actiu electoral fins que l'esclat del cas Palau, amb les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull, el van situar en una posició complicada. Fins al punt que l'entorn de la direcció executiva encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí obrien la porta a una hipotètica sortida de la presidència del PDECat si es demostraven de forma evident les presumptes irregularitats al voltant del finançament de Convergència.
En certa manera, si el cas Palau ja el situava en una posició de debilitat per afrontar de nou un pas per les urnes com a cap de files del PDECat, la sentència d'aquest dilluns li ho impedeix de manera formal. Això fa que les sigles nacionalistes, a un any dels comicis -sempre i quan es compleixi el full de ruta fixat per Junts pel Sí i la CUP al debat de política general-, es trobi sense candidat o candidata. Autodescartat Puigdemont -la pressió per fer-lo canviar d'opinió va ser infructuosa- i inhabilitat Mas, en els propers mesos s'obrirà un càsting en què Neus Munté, consellera de la Presidència, i Santi Vila, conseller de Cultura, apareixen ben amunt en totes les travesses.
Presència en campanya
Una de les opcions que s'havia arribat a posar damunt la taula era la d'un tiquet electoral format per Mas com a candidat per Barcelona i Puigdemont per Girona, però a hores d'ara es pot donar per descartat. Qui segur que -almenys de moment- no té intenció de jugar la partida successòria és la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, que té com a prioritat comandar els primers passos del PDECat i convertir-lo en el referent del "carril central" del catalanisme. En els últims dies, Pascal ha marcat distàncies amb l'herència més nociva de Convergència i ha fet saber que "prendrà mesures sense excepcions" en relació a tots aquells càrrecs del passat -i actualment a les files demòcrates- afectats per evidències de casos de corrupció.
La tria d'un successor de Puigdemont no es farà immediatament, i la direcció insisteix que encara no és un bon moment. L'argument oficial és que cal centrar les forces en "guanyar el referèndum" i que, en el moment en què hi hagi data per a les eleccions, encetar el procés intern de primàries. "Si alguna cosa passarà en relació a aquest assumpte és que la decisió final la prendran els associats", destaca un dirigent territorial consultat. Que Mas no sigui candidat, però, no vol dir que deixi de tenir presència: membres del comitè nacional apunten que podria actuar com Arnaldo Otegi en les últimes eleccions basques i fer de "referent" al costat del candidat real.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, en roda de premsa a Palau Foto: ACN
El perfil del cap de llista dependrà, també, el moment polític del país. L'aposta per Munté seria continuïsta en la mesura que és una persona de la màxima de confiança de Mas i de Puigdemont -amb qui comparteix el dia a dia a Palau-, mentre que l'opció de Vila -que ha congelat les aspiracions a ser candidat a Barcelona a l'espera que es desemboiri l'horitzó a la Generalitat- suposaria una redefinició, com a mínim, dels tempos del procés. I, a banda, cal tenir en compte que revifen veus destacades de l'univers convergent que parlen de repetir Junts pel Sí "en un context excepcional marcat per les inhabilitacions massives per part de l'Estat".