28
d'abril
de
2018, 21:42
Actualitzat:
29
d'abril,
16:38h
"Pendents d'Alemanya". És una de les frases que més es repeteixen aquests dies al quarter general de Junts per Catalunya (JxCat), en referència a què passarà amb la investidura de Carles Puigdemont. Els revesos jurídics -la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) i el dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a la reforma per triar president a distància- i la negativa a desobeir per part del grup independentista majoritari de la cambra l'aboquen -de nou- a plantejar una alternativa per evitar unes noves eleccions el 22 de maig.
La sensació generalitzada és que la via Puigdemont, oberta de nou un cop va quedar en llibertat a Alemanya, arriba a la seva fi davant de les traves jurídiques i l'embat de l'Estat. El "pla D" torna a escena i aquest cop tiba internament el PDECat. La direcció, amb el suport de la majoria de diputats i alcaldes i afirmen que dels presos, vol assegurar-se més veu en la presa de decisions, però els dirigents més propers a Puigdemont dins el partit han reiterat que el que ell decideixi s'ha de respectar.
Diverses fonts de la candidatura consultades per NacióDigital assenyalen que la qüestió ja s'ha debatut a Alemanya -Elsa Artadi i Josep Costa, dos dels lloctinents del president a l'exili, van viatjar dijous a Berlín-, però que fins després del pont de l'1 de maig no està previst que hi hagi novetats. Dijous arrenca el ple del Parlament que ha de culminar amb l'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència, impulsada en solitari per JxCat, la qual ha estat inclosa a l'ordre del dia per part de Roger Torrent. Una cosa és aprovar la norma -el dictamen contrari del CGE no és vinculant- i una altra molt diferent és poder-la fer servir. El govern espanyol ja ha deixat clar que la recorrerà. "Si hi ha una ensenyança d'aquests mesos és que l'executiu ha actuat sense vacilacions", va reflexionar divendres el portaveu de la Moncloa, Íñigo Méndez de Vigo.
.jpg)
Eduard Pujol, portaveu parlamentari de JxCat, va assenyalar -també divendres- que no volen "generar més problemes" a la mesa, que ha estat advertida de conseqüències penals si segueix endavant amb la investidura de Puigdemont. Es tracta d'un canvi de discurs: al gener, quan Torrent va ajornar el ple que havia d'escollir el president a l'exili davant les mesures cautelars del TC atenent a que la investidura no hauria estat efectiva, les crítiques dins del bloc independentista van pujar de to. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és aprovar la llei i, un cop constatat que provar la investidura de Puigdemont comportaria un xoc fort amb l'Estat -i més conseqüències legals-, plantejar un pla D efectiu i que l'Estat no pugui tombar.
Les alternatives
El ball de noms ha estat una constant des de la mateixa nit electoral. Segons alts dirigents consultats, ja des d'abans dels comicis es van plantejar alternatives en reunions entre Puigdemont i el seu nucli i la cúpula del PDECat, que aquests mesos han tingut friccions soterrades per temes organitzatius i polítics. En aquest sentit, ja es va posar damunt la taula el nom de Jordi Sànchez com a pla B en cas que el president a l'exili no pogués tornar a Catalunya -com finalment ha estat-, i també el fet que una alternativa a Sànchez hauria de provenir de les files nacionalistes. Això es va complir, perquè Jordi Turull va ser escollit com a relleu del número dos de JxCat. És per això que ara el PDECat insisteix que ha de validar qualsevol pla D al Parlament i la seva veu s'ha d'escoltar.
Fins ara ho havia fet en posicionaments privats traslladats, fins i tot, per Artur Mas en les últimes setmanes. Però aquest dissabte al matí la portaveu del partit, Maria Senserrich, ha reivindicat que han de ser escoltat tots els diputats del grup de JxCat "sense discriminar ningú", cosa que li ha costat crítiques d'altres dirigents com Marta Madrenas o Miquel Busch i ha creat un fort rebombori intern que ha obligat David Bonvehí ha defensar la posició oficial del partit a mitja tarda. Els afins al president a l'exili n'abracen l'hiperlideratge. ERC, temerosa de que les tensions internes dels seus socis facin embarrancar la investidura, ja ha dit que cal ja govern i que donarà suport a qualsevol nom que proposi el grup de Puigdemont. En principi, la CUP no s'hauria de moure de l'abstenció. Si ho fes i passés al no provocaria noves eleccions.
El nom d'Elsa Artadi sempre ha aparegut en les travesses, i hi ha sectors del PDECat que ja s'obren a "parlar-ne", però segueix sense generar prou consens. De fet, en una reunió de la direcció del partit es va parlar explícitament sobre la possibilitat que Puigdemont proposés Artadi com a candidata, tot i que no es va arribar a cap conclusió, segons fonts coneixedores de la trobada. No és cap secret que la portaveu parlamentària de JxCat no té bona relació amb Marta Pascal, especialment des que Artadi va estripar el carnet poc abans de les eleccions del 21-D. En tot cas, dirigents consultats assenyalen que, abans de fer eleccions, es plantejarien acceptar-la. Els noms del PDECat que més han sonat com a alternatives són Madrenas, alcaldessa de Girona, i Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i que públicament no s'ha descartat.
En tot cas, però, hi ha una altra opció entre bambolines més complexa -perquè implicaria renúncies en el grup parlamentari- que al partit no veuen amb mals ulls. Es tractaria de Ferran Mascarell, exconseller de Cultural i número 26 per Barcelona de la candidatura de Puigdemont. Al PDECat interpreten que el moment polític reclama algú que pugui tenir interlocució amb més grups a banda d'ERC i CUP -els socis independentistes naturals-, obrint d'aquesta manera la porta a acords més o menys puntuals amb els "comuns" i el PSC durant la legislatura. En tot cas, sempre que la justícia espanyola -i alemanya- ho permetin, a Puigdemont se li reserva un rol preeminent al capdavant de l'estructura catalana a l'exili.
El paper dels presos
La pressió a Puigdemont perquè propiciï un Govern a Catalunya que permeti aixecar el 155 ha pujat de nivell aquesta setmana amb les cartes -avançades per NacióDigital- en les quals els presos de JxCat li reclamen evitar la convocatòria de noves eleccions. Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez consideren que la formació d'un executiu els pot ser més beneficiós que la situació actual, i el compromís del president a l'exili és aconseguir un executiu encara que "l'espai de joc sigui petit", com assegurava aquest cap de setmana en una entrevista al setmanari La República.
En tot cas, però, tot indica que els terminis acabaran anant un cop més al límit. I això que Puigdemont, en el consell nacional posterior al pas al costat de Mas -corria l'any 2016- i immediatament previ a la seva investidura, va assegurar que el partit no es podia permetre un altre cop jugar amb foc amb el calendari. Tothom està pendent d'Alemanya, que és des d'on hi ha el desllorigador de la legislatura. Amb el vot delegat ja acceptat del president a l'exili i de Toni Comín, JxCat i ERC ja no depenen de la CUP en segona votació per obtenir la majoria simple. Sempre i quan els anticapitalistes, esclar, mantinguin l'abstenció sobre el candidat que proposi Puigdemont.
I si tot fracassa i hi ha eleccions? L'advocat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas, sostenia en una entrevista aquesta setmana a NacióDigital que podria presentar-se com a candidat malgrat la situació judicial. Dins de JxCat interpreten que això els beneficiaria electoralment, perquè la figura de Puigdemont és reivindicada en les manifestacions sobiranistes, però admeten que una convocatòria filla del desacord podria posar en risc una majoria de 70 diputats obtinguda en les condicions més adverses possible el 21-D.
La sensació generalitzada és que la via Puigdemont, oberta de nou un cop va quedar en llibertat a Alemanya, arriba a la seva fi davant de les traves jurídiques i l'embat de l'Estat. El "pla D" torna a escena i aquest cop tiba internament el PDECat. La direcció, amb el suport de la majoria de diputats i alcaldes i afirmen que dels presos, vol assegurar-se més veu en la presa de decisions, però els dirigents més propers a Puigdemont dins el partit han reiterat que el que ell decideixi s'ha de respectar.
Diverses fonts de la candidatura consultades per NacióDigital assenyalen que la qüestió ja s'ha debatut a Alemanya -Elsa Artadi i Josep Costa, dos dels lloctinents del president a l'exili, van viatjar dijous a Berlín-, però que fins després del pont de l'1 de maig no està previst que hi hagi novetats. Dijous arrenca el ple del Parlament que ha de culminar amb l'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència, impulsada en solitari per JxCat, la qual ha estat inclosa a l'ordre del dia per part de Roger Torrent. Una cosa és aprovar la norma -el dictamen contrari del CGE no és vinculant- i una altra molt diferent és poder-la fer servir. El govern espanyol ja ha deixat clar que la recorrerà. "Si hi ha una ensenyança d'aquests mesos és que l'executiu ha actuat sense vacilacions", va reflexionar divendres el portaveu de la Moncloa, Íñigo Méndez de Vigo.
Reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya
Eduard Pujol, portaveu parlamentari de JxCat, va assenyalar -també divendres- que no volen "generar més problemes" a la mesa, que ha estat advertida de conseqüències penals si segueix endavant amb la investidura de Puigdemont. Es tracta d'un canvi de discurs: al gener, quan Torrent va ajornar el ple que havia d'escollir el president a l'exili davant les mesures cautelars del TC atenent a que la investidura no hauria estat efectiva, les crítiques dins del bloc independentista van pujar de to. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és aprovar la llei i, un cop constatat que provar la investidura de Puigdemont comportaria un xoc fort amb l'Estat -i més conseqüències legals-, plantejar un pla D efectiu i que l'Estat no pugui tombar.
Les alternatives
El ball de noms ha estat una constant des de la mateixa nit electoral. Segons alts dirigents consultats, ja des d'abans dels comicis es van plantejar alternatives en reunions entre Puigdemont i el seu nucli i la cúpula del PDECat, que aquests mesos han tingut friccions soterrades per temes organitzatius i polítics. En aquest sentit, ja es va posar damunt la taula el nom de Jordi Sànchez com a pla B en cas que el president a l'exili no pogués tornar a Catalunya -com finalment ha estat-, i també el fet que una alternativa a Sànchez hauria de provenir de les files nacionalistes. Això es va complir, perquè Jordi Turull va ser escollit com a relleu del número dos de JxCat. És per això que ara el PDECat insisteix que ha de validar qualsevol pla D al Parlament i la seva veu s'ha d'escoltar.
Fins ara ho havia fet en posicionaments privats traslladats, fins i tot, per Artur Mas en les últimes setmanes. Però aquest dissabte al matí la portaveu del partit, Maria Senserrich, ha reivindicat que han de ser escoltat tots els diputats del grup de JxCat "sense discriminar ningú", cosa que li ha costat crítiques d'altres dirigents com Marta Madrenas o Miquel Busch i ha creat un fort rebombori intern que ha obligat David Bonvehí ha defensar la posició oficial del partit a mitja tarda. Els afins al president a l'exili n'abracen l'hiperlideratge. ERC, temerosa de que les tensions internes dels seus socis facin embarrancar la investidura, ja ha dit que cal ja govern i que donarà suport a qualsevol nom que proposi el grup de Puigdemont. En principi, la CUP no s'hauria de moure de l'abstenció. Si ho fes i passés al no provocaria noves eleccions.
El pla D dependrà de la decisió de Puigdemont; ERC observa amb temor a que la legislatura embarranqui el debat a JxCat
El nom d'Elsa Artadi sempre ha aparegut en les travesses, i hi ha sectors del PDECat que ja s'obren a "parlar-ne", però segueix sense generar prou consens. De fet, en una reunió de la direcció del partit es va parlar explícitament sobre la possibilitat que Puigdemont proposés Artadi com a candidata, tot i que no es va arribar a cap conclusió, segons fonts coneixedores de la trobada. No és cap secret que la portaveu parlamentària de JxCat no té bona relació amb Marta Pascal, especialment des que Artadi va estripar el carnet poc abans de les eleccions del 21-D. En tot cas, dirigents consultats assenyalen que, abans de fer eleccions, es plantejarien acceptar-la. Els noms del PDECat que més han sonat com a alternatives són Madrenas, alcaldessa de Girona, i Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i que públicament no s'ha descartat.
En tot cas, però, hi ha una altra opció entre bambolines més complexa -perquè implicaria renúncies en el grup parlamentari- que al partit no veuen amb mals ulls. Es tractaria de Ferran Mascarell, exconseller de Cultural i número 26 per Barcelona de la candidatura de Puigdemont. Al PDECat interpreten que el moment polític reclama algú que pugui tenir interlocució amb més grups a banda d'ERC i CUP -els socis independentistes naturals-, obrint d'aquesta manera la porta a acords més o menys puntuals amb els "comuns" i el PSC durant la legislatura. En tot cas, sempre que la justícia espanyola -i alemanya- ho permetin, a Puigdemont se li reserva un rol preeminent al capdavant de l'estructura catalana a l'exili.
El paper dels presos
La pressió a Puigdemont perquè propiciï un Govern a Catalunya que permeti aixecar el 155 ha pujat de nivell aquesta setmana amb les cartes -avançades per NacióDigital- en les quals els presos de JxCat li reclamen evitar la convocatòria de noves eleccions. Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez consideren que la formació d'un executiu els pot ser més beneficiós que la situació actual, i el compromís del president a l'exili és aconseguir un executiu encara que "l'espai de joc sigui petit", com assegurava aquest cap de setmana en una entrevista al setmanari La República.
Tothom vol evitar les eleccions, tot i que Puigdemont, segons el seu equip de defensa, podria ser candidat en aquests hipotètics comicis
En tot cas, però, tot indica que els terminis acabaran anant un cop més al límit. I això que Puigdemont, en el consell nacional posterior al pas al costat de Mas -corria l'any 2016- i immediatament previ a la seva investidura, va assegurar que el partit no es podia permetre un altre cop jugar amb foc amb el calendari. Tothom està pendent d'Alemanya, que és des d'on hi ha el desllorigador de la legislatura. Amb el vot delegat ja acceptat del president a l'exili i de Toni Comín, JxCat i ERC ja no depenen de la CUP en segona votació per obtenir la majoria simple. Sempre i quan els anticapitalistes, esclar, mantinguin l'abstenció sobre el candidat que proposi Puigdemont.
I si tot fracassa i hi ha eleccions? L'advocat del president a l'exili, Jaume Alonso-Cuevillas, sostenia en una entrevista aquesta setmana a NacióDigital que podria presentar-se com a candidat malgrat la situació judicial. Dins de JxCat interpreten que això els beneficiaria electoralment, perquè la figura de Puigdemont és reivindicada en les manifestacions sobiranistes, però admeten que una convocatòria filla del desacord podria posar en risc una majoria de 70 diputats obtinguda en les condicions més adverses possible el 21-D.
Cadires buides al consell nacional del PDECat Foto: PDECat