El PP es posa la mà a la cartera a la Boqueria

Un ramat de turistes inunda l'entrada principal del mercat de la Boqueria de Barcelona. La majoria duu un suc de fruites naturals a la mà, un dels productes més emblemàtics de la gastronomia barcelonina, juntament amb la sangria i les gofres. Cap d'ells, però, sembla massa conscient del que és a punt de passar: els populars Nacho Martín Blanco, Daniel Sirera i José Luis Martínez-Almeida es troben a escassos metres del mercat per fer una passejada entre paradetes i estrènyer unes quantes mans suades.

 

Calla, ja són aquí. Puntualitat madrilenya. Les dives (?) del PP se saluden i, tot seguit, es fan la foto de rigor amb els seus equips a l'entrada del mercat. Uns instants abans eren uns turistes asiàtics els que somreien a una selfie, i després aquell espai l'ocuparan uns nòrdics, que ara esperen pacientment el seu torn. Un cop immortalitzada la trobada, els de Feijóo es fan algun copet a l'espatlla i ja es disposen a entrar al mercat. Som-hi. És en aquest moment, quan tot just fan el primer pas dins el recinte, que un membre de l'equip del PP li diu a un altre, discretament, "ull amb la cartera". L'altre assenteix.

 

Passegen parlant entre ells i amb els ulls a terra, sense alçar massa la mirada cap als paradistes. Cal dir que els paradistes tampoc estan parant gaire atenció a la visita política. Almeida, Sirera i Martín Blanco tenen al seu davant un núvol de càmeres que els van guiant, mentre tiren fotos d'esquenes, cap a la plaça de Sant Galdric, el lloc on faran unes declaracions claus per l'esdevenir del 23J. El passeig fins a la plaça dura 4 minuts i acumula un total de 0 interaccions amb paradistes i visitants. Rècord olímpic.

 

Mentre Sirera parla davant dels mitjans, algun turista s'hi acosta a fer una foto sense saber del cert a qui està fent una foto. El regidor barceloní diu que "aquest mercat representa el millor de Barcelona". El millor de Barcelona sempre que tinguis la mà a la cartera, deu pensar aquell. Després, cedeix la paraula a l'alcalde Almeida, "un enamorat de la ciutat de Barcelona" que "només sap fer les coses bé". És agosarat que et presentin com una persona que només sap fer les coses bé, però Sirera ho ha tingut claríssim: Almeida n'és una.

 

Quan l'alcalde madrileny s'acosta als micros que l'envolten, parla de derogar el sanchisme i de totes aquestes coses que, sense cap mena de dubte, necessiten un escenari com el mercat de la Boqueria per ser dites. Per posar context a les paraules. Unes paraules que, de sobte, un turista alemany, ros i postadolescent, es posa a gravar atansant el seu mòbil als dels periodistes. L'alemany es gira mirant els seus amics i rient-los la seva pròpia gràcia, però la tonteria dura poca estona. Mentre m'apunto això de l'alemany, un jove passa per la plaça i crida "¡Almeida, cabrón!". Deu ser català, perquè ho ha dit fort però no gaire. Que el madrileny el pugui sentir però sense sentir-lo del tot.

 

Ara un matrimoni gran s'atura. Ell, amb bigoti. Ella, amb els llavis ben pintats. S'hi fixen i confirmen que sí, que és ell, l'Almeida. "¿Qué hace un madrileño aquí?", una excel·lent pregunta que ell fa a ella i que ella respon amb el silenci propi de qui fa trenta o quaranta anys que s'ha casat amb aquella persona. La dona, que lluu una brusa de llunes, s'hi acosta una mica més i escolta. Quan Almeida demana explícitament el vot pel Partit Popular, tots dos se'n van.

 

Un cop acabades les declaracions, el grup popular reinicia el passeig. Tornen a endinsar-se al mercat, i ho fan acompanyats pel carnisser de Boket, que en principi no és un assassí en sèrie sinó un humil paradista. L'home els condueix entusiasmat cap a la seva parada i, quan hi arriben, explica a Almeida el percentatge de vendes nacionals i internacionals que té mentre aquest l'escolta amb aquella cara que es fa quan algú t'explica el percentatge de vendes nacionals i internacionals que té. Al seu darrere, algú de l'equip del PP comenta amb un company el poc interès que estan generant els seus polítics en aquest mercat: "És que no els coneixen".

 

Un dels que tampoc els coneix és el xarcuter de la xarcuteria Mas. Se li estan acostant. Són a punt d'abordar-lo. Quan encara no és el centre d'atenció, es gira i li diu a la seva companya "em sonen", però no els acaba d'ubicar del tot. Després, amb un somriure de circumstàncies, manté amb Daniel Sirera una conversa banal davant les càmeres. Se'n torna a la feina amb una anècdota per explicar a casa. Una anècdota sense nom i cognoms.

 

Per acabar la ruta, la comitiva farà una cerveseta al Paella Bar. Nacho Martín Blanco es presenta davant del propietari, un home simpàtic que li respon: "Sí, ja sé qui ets". Tot un detall i un respir, vist el panorama. Al costat, entaulats al mateix bar, hi tenen una parella de turistes que estaven menjant tranquil·lament una paella groguenca fins que el núvol de populars i periodistes els ha conquerit l'espai vital. La processó té preparada una taula llarga i plena de cartellets metàl·lics on es llegeix "Reservat". La parella de la paella groga no sap què volen aquesta gent. Millor que no els ho preguntin, perquè Almeida i companyia tampoc fan cara de saber què han vingut a fer a la Boqueria.

 

Finalment, per celebrar l'èxit de la passejada electoral, Martín Blanco, Sirera i Almeida fan un brindis improvisat "pels mercats i per la Boqueria". Sirera afegeix "i per Espanya". I algú de l'equip ho remata dient "i per Catalunya i per Barcelona". Un brindis en tres temps, en què Catalunya i Barcelona han arribat a la pròrroga, com gairebé sempre a tot arreu. Els populars beuen i mengen enmig d'un ambient desangelat, envoltats de moltes parades tancades. Mentrestant, a no gaires metres, en una de les que encara és oberta, una turista jove demana un suc natural. Es posa la mà a la cartera i, davant la mirada atònita d'un servidor, paga amb aparent normalitat. Content per ella, però també pels mercats, per la Boqueria i per Espanya. I per Catalunya i Barcelona, per què no.