La dotzena legislatura va començar marcada pels tribunals i acabarà, molt probablement, de la mateixa manera. El president de la Generalitat, Quim Torra, s'enfronta aquest dijous a la vista al Tribunal Suprem sobre el recurs a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'inhabilita durant un any i mig per a l'exercici de càrrecs públics. Si el Suprem ratifica la sentència del TSJC, una opció probable, el president quedarà inhabilitat i apartat del càrrec, i es posaran en marxa els mecanismes per designar un nou president o per anar a eleccions.

Davant l'ofensiva judicial a què s'ha sotmès aquesta legislatura, Torra ha optat per les crides a la desobediència, i ell l'ha exercida -temporalment- amb la pancarta al Palau de la Generalitat. El gran dubte a hores d'ara és saber què farà el president en cas d'inhabilitació. No vol convocar eleccions, tot i que al gener va dir que ho faria un cop aprovats els pressupostos -l'emergència sanitària i la reordenació de l'espai postconvergent hi tenen a veure- i Junts per Catalunya (JxCat) es nega a acordar una estratègia comuna amb ERC i la CUP perquè, diu, suposaria "normalitzar la repressió".

El manual de Torra davant l'ofensiva judicial ha estat plantar-se i desobeir. Sovint, aquesta voluntat s'ha contraposat a les posicions més tèbies d'ERC. La decisió de mantenir uns dies més la pancarta pels presos polítics a Palau pot costar-li la presidència i desposseir-lo de la capacitat de convocar eleccions. Repassem els moments en què els tribunals han intentat condicionar la política catalana i quina ha estat la resposta o el posicionament de Torra. 

[playbuzz] [/playbuzz]