29
de gener
de
2020, 13:38
Actualitzat:
14:25h
El Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat plantejats pels dotze líders independentistes condemnats en la sentència de l'1-O. D'aquesta manera, rebutja anul·lar el veredicte, tal com van demanar les defenses, i nega que s'hagin vulnerat drets fonamentals o s'hagin criminalitzat ideologies. Els líders independentistes poden ara demanar empara al Tribunal Constitucional (TC) per vulneració de drets i, un cop es pronunciï, portar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El tribunal també ha rebutjat el recurs de nul·litat de Vox, que continuava insistint que hi havia rebel·lió i un delicte d'organització criminal.
En la interlocutòria de 84 pàgines feta pública aquest dimecres, el Suprem sosté que les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó- són "proporcionades" als delictes comesos, que buscaven implementar una normativa "antidemocràtica i inconstitucional" amb l'objectiu d'avançar cap a la independència. Manuel Marchena, ponent de la interlocutòria, nega també que s'hagi fet una interpretació extensiva del delicte de sedició, com sostenen els presos polítics i també entitats com Amnistia Internacional. En es seus recursos, les defenses denunciaven la vulneració del principi de legalitat per una redacció poc concreta de la sedició, però la sala rebutja aquest argument i manté que es tracta d'un delicte comprensible i plenament constitucional.
La sala també nega vulneracions de dret de reunió, manifestació o llibertat d'expressió, d'ideologia o de participació política. Manté el tribunal que els fets pels quals s'ha dictat la sentència van ser "alguna cosa més que una reunió de ciutadans" i nega que s'hagin "criminalitzat" les seves opinions o protestes. "La independència com a aspiració política no ha estat mai objecte de procediment penal", remarca Marchena, i recorda, per exemple, que no s'han perseguit mai les manifestacions de la Diada malgrat que entre els lemes hi havia "votarem, vulguin o no vulguin", i tampoc quan s'ha "proclamat la insubmissió als tribunals i governs 'que només volen preservar la indivisible unitat de la pàtria'".
El Suprem aprofita alguns dels arguments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que demanaven rebutjar els incidents de nul·litat, i nega que es pugui admetre la "poca transcendència dels fets" per no considerar-los delicte. També nega que a partir de la sentència es pugui qualificar de sedició manifestacions o accions col·lectives. "No es pot en els fets jutjats que es va actuar al fet d'actuar fora de les vies legals s'hi uneix un atac i risc per al model democràtic de convivència que es van donar tots els ciutadans espanyols, inclosos els que viuen a la comunitat en què s'integren els mobilitzats", sosté Marchena.
Rectifica l'error amb Bassa
El Suprem ha corregit l'error de la sentència de l'1-O respecte a Dolors Bassa. En l'apartat de fets provats, l'alt tribunal va apuntat que la consellera de Treball i Afers Socials també era responsable del Departament d'Educació, que aleshores dirigia Clara Ponsatí. L'alt tribunal sosté que aquest error no és important ni afecta la resta de la prova practicada. La sala argumenta que la "radical irrellevància" d'aquest error es pot veure en la resta de la sentència, quan es refereix a Bassa com al titular de Treball, Afers Socials i Família.
"Cap dels fets imputats i, per descomptat, cap dels arguments inculpatoris valorats per la sala es fonamenten en aquesta errònia i aïllada extensió funcional", argumenta Marchena, que critica que plantejar que un erorr d'aquestes característiques pot suposar la nul·litat de la sentència no és un argument tècnic-jurídic, sinó "una consigna que té altres destinataris".
Hi haurà ampliació.
En la interlocutòria de 84 pàgines feta pública aquest dimecres, el Suprem sosté que les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó- són "proporcionades" als delictes comesos, que buscaven implementar una normativa "antidemocràtica i inconstitucional" amb l'objectiu d'avançar cap a la independència. Manuel Marchena, ponent de la interlocutòria, nega també que s'hagi fet una interpretació extensiva del delicte de sedició, com sostenen els presos polítics i també entitats com Amnistia Internacional. En es seus recursos, les defenses denunciaven la vulneració del principi de legalitat per una redacció poc concreta de la sedició, però la sala rebutja aquest argument i manté que es tracta d'un delicte comprensible i plenament constitucional.
La sala també nega vulneracions de dret de reunió, manifestació o llibertat d'expressió, d'ideologia o de participació política. Manté el tribunal que els fets pels quals s'ha dictat la sentència van ser "alguna cosa més que una reunió de ciutadans" i nega que s'hagin "criminalitzat" les seves opinions o protestes. "La independència com a aspiració política no ha estat mai objecte de procediment penal", remarca Marchena, i recorda, per exemple, que no s'han perseguit mai les manifestacions de la Diada malgrat que entre els lemes hi havia "votarem, vulguin o no vulguin", i tampoc quan s'ha "proclamat la insubmissió als tribunals i governs 'que només volen preservar la indivisible unitat de la pàtria'".
El Suprem aprofita alguns dels arguments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que demanaven rebutjar els incidents de nul·litat, i nega que es pugui admetre la "poca transcendència dels fets" per no considerar-los delicte. També nega que a partir de la sentència es pugui qualificar de sedició manifestacions o accions col·lectives. "No es pot en els fets jutjats que es va actuar al fet d'actuar fora de les vies legals s'hi uneix un atac i risc per al model democràtic de convivència que es van donar tots els ciutadans espanyols, inclosos els que viuen a la comunitat en què s'integren els mobilitzats", sosté Marchena.
Rectifica l'error amb Bassa
El Suprem ha corregit l'error de la sentència de l'1-O respecte a Dolors Bassa. En l'apartat de fets provats, l'alt tribunal va apuntat que la consellera de Treball i Afers Socials també era responsable del Departament d'Educació, que aleshores dirigia Clara Ponsatí. L'alt tribunal sosté que aquest error no és important ni afecta la resta de la prova practicada. La sala argumenta que la "radical irrellevància" d'aquest error es pot veure en la resta de la sentència, quan es refereix a Bassa com al titular de Treball, Afers Socials i Família.
"Cap dels fets imputats i, per descomptat, cap dels arguments inculpatoris valorats per la sala es fonamenten en aquesta errònia i aïllada extensió funcional", argumenta Marchena, que critica que plantejar que un erorr d'aquestes característiques pot suposar la nul·litat de la sentència no és un argument tècnic-jurídic, sinó "una consigna que té altres destinataris".
El Suprem rebutja anul·lar la sentència de l'1-O by edicio naciodigital on Scribd
Hi haurà ampliació.