El
Tribunal Suprem torna a escena, si és que mai n'havia marxat del tot. Aquest dijous la
sala contenciosa-administrativa comença a revisar
els indults dels presos polítics, concedits fa més de dos anys, per decidir si els revoca o no. La decisió pot arribar avui mateix o bé allargar-se uns dies, en funció de la deliberació dels jutges. El Suprem ha mantingut viva la carpeta, que arriba al desenllaç en plenes negociacions per a la investidura de
Pedro Sánchez i quan el debat se centra en l'amnistia. Si la sala, amb majoria conservadora, revoca els indults, encara hi hauria marge per interposar un recurs al
Tribunal Constitucional (TC), i en tot cas la
Moncloa podria concedir-ne de nous. La imatge dels presos tornant a la presó és poc probable.
Primera clau: la legitimació
El Suprem analitzarà els recursos de Vox i Ciutadans. La primera decisió que haurà de prendre la sala és si aquests dos partits
tenen legitimació per presentar recurs, és a dir, si estan capacitats per recórrer un indult com a part afectada. Si considera que no, cauen els recursos i els indults queden avalats. Si considera que sí que en tenen, entrarà a analitzar el fons de la qüestió i el debat es pot allargar més o menys. En un primer moment,
la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa va tombar els recursos per manca de legitimació. Al cap d'uns mesos, i
després d'un canvi de majories a la secció, el Suprem
va canviar de criteri i va admetre a tràmit els recursos, considerant que la qüestió de la legitimació s'havia de resoldre en sentència. Aquesta serà, doncs, la primera decisió que haurà de prendre l'alt tribunal i no és senzilla.
Es poden revocar els indults?
Sí, però
és poc probable, segons diverses fonts jurídiques consultades per
Nació.
El marge de maniobra del Suprem és limitat. L'indult és una competència del govern espanyol, que pot atorgar de manera discrecional, seguint una sèrie de passos i fonamentant-los bé. La sala contenciosa només pot tombar-los si hi ha errors de procediment o si no estan ben justificats, és a dir,
si són arbitraris. No pot entrar a discutir qüestions jurídiques perquè
la decisió correspon a l'àmbit polític i els arguments utilitzats pel govern espanyol -"utilitat pública", "convivència", "pau social"...- són polítics, no jurídics. Els serveis jurídics de la Moncloa van esforçar-se per blindar bé els arguments i evitar acusacions d'arbitrarietat. Fonts del govern espanyol remarquen que l'indult va ser "una decisió política" que el temps ha demostrat que va ser "un encert" i que has servit per "
millorar la convivència".
Ha passat altres vegades?
Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem, però no és habitual. El primer cas, de 2013, va ser el d'un
conductor kamikaze condemnat a 13 anys de presó i indultat pel govern de Mariano Rajoy. El Suprem va tombar la decisió en considerar-la "arbitrària". L'any 2014, va tombar-ne un altre que afectava
l'exnúmero 2 del Banc Santander Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos de presó per denúncia falsa. L'argument va ser que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero es va excedir en l'àmbit d'aplicació, perquè afectava la normativa bancària. El Suprem també va tombar un indult per manca de justificació a una manera
víctima de maltractaments que es va saltar la custòdia compartida de la filla. Un quart exemple és l'indult que va rebre el
president de l'UD Las Palmas, en aquest cas perquè el govern espanyol no va seguir tots els passos previstos a la llei.
Afectaria tots els presos?
No. En cas que el Suprem revoqui els indults, els principals perjudicats serien
Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que encara han de complir penes de presó elevades pel delicte de malversació.
La resta, condemnats només per sedició, s'han pogut beneficiar de la reforma del codi penal i la pena els ha quedat o bé extingida o bé sensiblement rebaixada. En el cas de
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Suprem els va substituir el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats en una interlocutòria del 13 de febrer, però no va fixar la nova pena, que seria d'un màxim de cinc anys i, per tant, ja completada. En el cas de
Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull, el Suprem ja va desestimar els recursos, perquè ja no els queda pena per complir.
I si cauen els indults, què passa?
Si la sala decideix finalment estimar els recursos de Vox i Ciutadans i tomba els indults, la decisió
es pot recórrer al Tribunal Constitucional, controlat ara per una majoria progressista. El govern espanyol podria interposar un recurs i
demanar la suspensió de la decisió del Suprem fins que el TC es pronunciï. En paral·lel, podria preparar nous indults esmenant els errors detectats pel tribunal. D'altra banda, suposaria un
revés judicial a la mesura estrella del govern espanyol la passada legislatura, pactada a la
taula de diàleg amb ERC, per avançar en la
desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat. Tot plegat, quan s'està negociant la investidura de Pedro Sánchez i el debat gira al voltant d'una amnistia, que
el Poder Judicial veu amb desconfiança i que, si finalment tira endavant, acabarà en mans del TC i l'hauran d'interpretar els jutges.