El TC ja ha tombat o limitat sis lleis catalanes pel dret a l'habitatge els últims quatre anys

L'última llei catalana antidesnonaments espera el ribot del Tribunal Constitucional (TC), després que el govern espanyol s'hagi sumat al PP i hagi optat per presentar-hi recurs, un cop s'ha constatat que no hi ha hagut acord d'última hora amb la Generalitat. Ara bé, no es tracta ni molt menys de la primera norma avalada pel Parlament per protegir el dret a l'habitatge que passa per la lupa de l'alt tribunal, i generalment amb resultat negatius per la cambra catalana. Ben al contrari, l'alt tribunal ja està entrenat en minar-ne i, en concret, n'hi ha sis que ja han estat anul·lades en diferents graus, els últims quatre anys. Es detallen a continuació.

1. Llei contra l'emergència habitacional

El Parlament va aprovar per unanimitat el 2015 una avançada llei nascuda d'una ILP ciutadana per limitar els desnonaments i els talls energètics. Al cap de poc, però, va quedar en suspens per un recurs del govern de Mariano Rajoy que, a finals del 2018, l'executiu de Pedro Sánchez va retirar en bona mesura. No ho va fer en relació a tres articles que finalment el TC va anul·lar el gener de 2019, el més destacat dels quals preveia la dació en pagament per tal de condonar el deute restant a aquelles famílies sobreendeutades a causa de la hipoteca, un cop liquidats els seus actius.

2. Decret llei de protecció del dret a l'habitatge

Pocs mesos després del recurs inicial de Rajoy, el Govern va aprovar un decret llei per intentar aplicar en bona mesura i per una altra via les mesures compreses a la norma del 2015. El Parlament va tornar-la a validar per unanimitat i, de nou, va patir la mateixa sort en ser recorreguda pel govern popular. Com amb la predecessora, l'executiu de Sánchez va retirar-li el veto excepte pel que fa a alguns punts, els quals després van ser igualment anul·lats definitivament pel TC a principis del 2019. En concret, va tombar la capacitat de les administracions per expropiar temporalment pisos durant processos de desnonament per tenir marge per reallotjar-ne els residents.

3. Obligació d'alternativa social als grans tenidors

La Generalitat va intentar anar més enllà en la defensa del dret a l'habitatge quan, a finals del 2019, el Govern va aprovar un altre decret llei que el Parlament va validar amb el suport de Junts, ERC, la CUP i comuns i amb l'abstenció del PSC. En aquest cas, va ser el PP qui va recórrer-lo al TC i la sentència va arribar coincidint amb l'inici de la campanya de les catalanes del 2021. N'anul·lava diversos articles, entre els quals les sancions pel manteniment de pisos buits de forma injustificada durant més de dos anys, l'obligatorietat a grans tenidors d'oferir lloguer social a famílies vulnerables en cas de finalitzar el contracte de lloguer o en certs casos d'ocupacions, o el reforç de la capacitat d'expropiació de pisos buits.

4. Prohibició dels desnonaments durant la Covid

La pandèmia de Covid va portar moltes famílies a patir dificultats severes, entre altres, per pagar l'habitatge. El Govern va aprovar el novembre del 2020 un decret per prohibir els desnonaments mentre durés l'estat d'alarma i, malgrat que l'executiu de Sánchez va impulsar una mesura similar, va optar per recórrer la norma catalana. La sentència del TC va tombar el text sencer, tot i que va arribar el febrer passat, quan ja feia temps que havia acabar la pandèmia i després que els jutges optessin per aplicar poc el decret català.

5. Limitació del preu dels lloguers

Una de les sentències més sonades contra lleis catalanes va arribar la primavera passada, quan el TC va anul·lar a la pràctica la norma que, des del setembre de 2020, limitava el preu del lloguer als municipis declarats tensos i que posava nous impediments als desnonaments de famílies vulnerables. Ho va fer en dues tongades, ja que primer va arribar la sentència al recurs del PP i, poques setmanes més tard, la requerida pel govern espanyol. La llei comptava amb el suport de Junts, ERC, CUP i comuns i, malgrat que el veto de l'executiu estatal va generar friccions entre PSOE i Podem, finalment va apel·lar al TC amb el compromís d'impulsar després una llei similar a nivell estatal que respectés el marc competencial. Un any i mig després, però, la iniciativa resta paralitzada i sense acord entre socis.

6. Fre a les trampes per incrementar els lloguers

En el marc d'una altra llei de finals del 2020 per fomentar l'habitatge social, el Govern va incloure un article que pretenia impedir que els arrendadors se saltessin la prohibició d'augmentar el preu del lloguer fent pagar a nous arrendataris altres despeses com l'IBI. Ho feia, a més, frenant-ho en tots aquells contractes firmats durant els cinc anys anteriors a la norma. Aquest punt, però, va ser recorregut pel govern espanyol i el TC va tombar-lo fa escassament un mes.

Més enllà d'aquestes sis lleis i de l'actual antidesnonaments recorreguda tant per PP com, de forma més quirúrgica, per la Moncloa, el Constitucional n'està analitzant ja també una altra que, si bé no afecta concretament al dret a l'habitatge, sí que ho fa en relació al pagament de lloguers. L'octubre de 2020, el Govern va limitar a la meitat l'arrendament dels locals de comerços o negocis tancats per mesures vinculades a la pandèmia de la Covid. Després que l'executiu espanyol amenacés amb recórrer la mesura, les dues parts van acordar estalviar-se el xoc amb una derogació voluntària per part de la Generalitat, un cop superades les restriccions. Així ho va fer el maig passat, però igualment el TC haurà de dirimir sobre la llei, ja que un tribunal ordinari va elevar fa poc més d'un any una qüestió d'inconstitucionalitat respecte la norma.