Elpidio José Silva: «L'empresonament del Govern català és l'esquela del règim del 78»

Elpidio José Silva (Granada, 1959). Doctor en dret per la Universitat de Sevilla, va ser número 1 de la seva promoció. Com a jutge, va ordenar l'ingrés a presó del primer banquer després de l'esclat de la crisi, l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. Una decisió que li va sortir cara. Una sentència per prevaricació el va apartar de la carrera judicial i, sense èxit, va provar sort en política. Silva és molt crític amb el funcionament de la justícia espanyola i ja canta les absoltes d'un règim que, segons ell, ha comès un error irreversible al titllar de rebel·lió la gran mobilització popular de l'1-O.

- Com valora la decisió de l'Audiència Nacional d'enviar el Govern català a la presó?

- Per mi, l'empresonament del Govern català és l'esquela del règim del 78. Amb una decisió així s'han creat molts màrtirs. La qualificació jurídica emprada, la de rebel·lió, no s'aguanta per enlloc, és inadequada i d'una gran feblesa. Suposo que la jutgessa Carmen Lamela ha volgut ser "coherent" amb l'anterior decisió, sense base jurídica, d'empresonar dues persones innocents, com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.   

- La fi del règim?

- L'inici de la seva fi, el que no vol dir que el règim s'enruni en uns dies. Però el règim espanyol ha desfermat un seguit de forces que potser ja no pot aturar. És molt clar que jurídicament els fets suposadament comesos pel Govern català no es corresponen amb l'acusació de rebel·lió.

Elpidio José Silva Foto: Adrià Costa

- Com valora l'actuació de la jutgessa Carmen Lamela?

- La conec de referències. Sembla que té relació d'influència respecte del PP i és manifestament incompetent per resoldre aquest cas. No és competent ni pel tipus de delicte -no hi ha rebel·lió- ni pel repartiment. Hauria d'elevar el cas al deganat perquè fes un altre repartiment.

- Expliqui això del repartiment.

- Ella invoca competència en el cas no perquè li hagi tocat el cas estant ella de guàrdia. Ella es queda l'assumpte perquè, d'acord amb la fiscalia, es poden acumular tots els casos vinculats al procés dins d'un gran cas de rebel·lió. Però això seria com si hi hagués hagut un únic cas d'ETA i que tots els casos vinculats a ETA els hagués portat el mateix jutge. O que tots els afers relacionats amb la crisi financera els dugués el mateix magistrat.  

"Una acusació de rebel·lió requereix una acció com la de Fidel Castro a Cuba o la de Franco a Espanya el 1936. És a dir, actes amb una milícia armada"

- L’1-O va ser una rebel·lió?

- No. Des del punt de vista jurídic, absolutament no. Perquè hi hagi rebel·lió hi ha d'haver aixecament i violència, buscant el derrocament d'un poder. El que va passar l'1-O va ser que el 15-M va prendre forma de nació. El 15-M ha alterat el sentit de l'independentisme, que ja no té un component nacionalista. La societat catalana no vol seguir sotmesa a un règim corrupte. El funcionament de la justícia espanyola es basa en el postdret, una postveritat, una veritat alterada. S'agafa una categoria judicial i la configuren. És com si algú amb bicicleta atropella una dona i aquesta es trenca la ròtula, i en arribar al jutjat, veu que l'acusen d'intent d'assassinat. Una acusació de rebel·lió requereix una acció com la de Fidel Castro a Cuba o la de Franco a Espanya el 1936. És a dir, actes amb una milícia armada. Això és la rebel·lió i la sedició.

Elpidio José Silva. Foto: Adrià Costa

- I què va ser per vostè l'1 d'octubre?

- El referèndum va ser suspès pel TC quant a logística. Es va prohibir l'engranatge del referèndum, però no el que és l'essència, que és que la gent vagi a votar. Que el fet que molts ciutadans vagin a votar no sigui un referèndum és possible perquè ja s'havia dit que era il·legal, però hi ha la voluntat democràtica de la gent, que és legal, perquè ho preveu la Constitució en el seu article 10, que consagra el principi de llibertat general. Hi ha juristes que asseguren que el dret a decidir no existeix, i es queden tan tranquils. Però si és la base de la democràcia. Són els qui arriben a Amèrica amb el Mayflower, i un dia s'autoconstitueixen i es proclamen "nosaltres, el poble". Això és el dret a decidir i és anterior a la Constitució. El dret a decidir l'exerceix la gent que decideix l'1-O dipositar una papereta en una urna. El que passa és que algú decideix enviar de manera il·legal la força pública a aturar la gent. La força pública no pot fer-ho. Pot anar contra la intendència, la logística de l'organització electoral. Però si et poses davant una societat civil... Al fer-ho, el govern espanyol va enviar un missatge. Això ja no és un tema d'independència sinó de quin tipus d'estat som. 
          
- Per què creu que ho van fer?

- Rajoy tenia prevista una gran acció electoralista per tapar la corrupció del Partit Popular. D'una banda, Rajoy volia convertir l'1-O de tapadora després de Gürtel i els escàndols de corrupció que ofeguen el PP, i de l'altra volia obtenir legitimitat fraudulenta, aparentar que ell era el pacificador del país i qui posaria ordre. Però no hi ha manera ja de posar ordre en aquest assumpte des del moment que es modifica l'Estatut amb una sentència del TC, saltant-se la votació de dos parlaments, el català i el Congrés. Aleshores, el PP fa els seus comptes, perquè sap quins magistrats del TC li són propers perquè els ha promogut ell, i dona un cop d'estat que triomfa segur.  

- Segon vostè, aquí l'únic cop d'estat que hi ha hagut l'ha donat el PP?  

- Si és rebel·lió el que ha fet Puigdemont, també ho és el que va fer el PP quan es va carregar l'Estatut. Jo crec que el PP va donar un cop de mà.  

"El Suprem és el poder judicial amb majúscules i en aquests moments s'està qüestionant l'argumentari de l'executiu espanyol"

- El Suprem ha ajornat fins dijous la compareixença dels membres de la mesa del Parlament. Pot ser un indici d'alguna cosa?  

- El govern espanyol ha comès un error jurídic garrafal. S'hauria de plantejar qui l'està assessorant. El Suprem és el poder judicial amb majúscules i en aquests moments s'està qüestionant l'argumentari de l'executiu espanyol. Això és un castell de cartes i si una instància judicial com el Suprem diu que no hi ha hagut rebel·lió, tot el castell de cartes es desploma.

Elpidio José Silva. Foto: Adrià Costa

- S'especula amb una rebaixa de qualificació de rebel·lió a conspiració per a la rebel·lió.

- Sí, però tampoc es dona aquest supòsit perquè no hi ha hagut cap intent de rebel·lió. I això ho veurà la justícia belga, que voldria aprofitar per dir que és curiós que sigui precisament Bèlgica, el país amb el qual Espanya va tenir el seu darrer conflicte colonial a Europa. A Flandes, on es va estavellar l'imperi espanyol, valoraran l'estat de la justícia espanyola. El viatge a Brussel·les de Puigdemont posa en evidència la justícia espanyola davant Europa.

- Li veu recorregut al viatge de Puigdemont a Brussel·les?

- Per primer cop, l'actuació de l'estat espanyol a través de la justícia serà revisat per una de les jurisdiccions de més prestigi d'Europa, com és la belga. Amb juristes que són referents a nivell d'història del dret. S'avaluarà la separació de poders, la democràcia, la politització dels jutges... És molt possible que la justícia belga es planti i crec que el Suprem té en compte aquest factor belga quan decideix ajornar uns dies la declaració de la mesa. Si la justícia belga denegués la petició de detenció de Puigdemont, seria un cop molt dur per Espanya.

- Des del primer moment ha defensat la innocència de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

- Sí, són dos innocents empresonats. Per acusar-los de rebel·lió s'hauria de demostrar que controlaven la gent que es va congregar davant d'Economia, que ho tenien preparat. Jo he vist els vídeos i és impossible de demostrar res. Podria ser delicte d'atemptat si es demostrés que ells van anar allí amb l'objectiu d'impedir que la comissió judicial actués. Però l'actitud d'ells no era idònia per escometre l'autoritat. Si jo vaig a un lloc amb una comissió judicial i em trobo una multitud, em sento molest, potser necessiti assistència de la força pública, cosa que no implica que sigui escomès. Pot haver un delicte de desordre. Però amb els Jordis jo no veig res. Si jo els volgués imputar, hauria de veure si hi ha una relació de causalitat, veure l'atestat policial, però la presó és un nyap jurídic.
 
- Vostè va ser el jutge que va posar el primer banquer a la presó des de l’esclat de la crisi financera. Va instruir l’anomenat cas Blesa i va ordenar el seu ingrés a presó. Arran d'això, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va condemnar-lo per prevaricació i el va inhabilitar per 17 anys i mig acusant-lo de prevaricació.

- Caldria llegir el que va dir el president del TSJM en el seu vot particular. Arturo Beltrán va dir que encara que jo hagués volgut prevaricar, era impossible perquè ningú pot fer-ho en fase d'instrucció. L'instructor no adopta instruccions definitives. Si comet una injustícia, es pot presentar un recurs. Ells volien amagar els correus de Blesa i la seva corrupció. La gestió que van fer de Caja Madrid es va emportar per davant el sistema bancari.   

"Blesa havia actuat sempre amb impunitat i no entenia que davant seu hi havia un jutge que actuaria de manera independent"

- Va veure la caiguda d’un dels déus del poder en majúscula. El senyor Blesa ja no hi és. Quina imatge recorda d’ell?  

- El que vaig percebre era un home que se sabia atrapat però que esperava que els seus amics el protegirien. Es va deixar endur per un assessorament lletrat que va ser nefast, optant per atacar el jutge. Però no hi havia cap dubte que havia d'anar a la presó. L'anàlisi dels correus ens va donar un escenari delirant: una entitat financera dirigida sense cap sentit. Blesa havia actuat sempre amb impunitat i no entenia que davant seu hi havia un jutge que actuaria de manera independent. No entenia res.

"Aquí no hi ha hagut morts i torturats com a l'Argentina, però sí un aparell judicial que ha desatès dia a dia els drets fonamentals de la gent"

-Vostè se sent símbol de l’estat de la justícia espanyola?

- Jo resumeixo part del que està passant. Però hi ha hagut milers de persones que han passat pels jutjats i han vist arruïnada la vida. Si recollíssim tots els testimonis, ens trobaríem amb persones que han patit com els argentins que van passar per l'Escola de Mecànica de l'Armada. Aquí no hi ha hagut morts i torturats com a l'Argentina, però sí un aparell judicial que ha desatès dia a dia els drets fonamentals de la gent, perquè els treuen el seu patrimoni o els acomiaden. Quan no ets ningú, la justícia et matxaca.
 - Com a jurista, els temes financers són una de les seves especialitats. Un dels darrers escàndols que han afectat el món de les finances ha estat la caiguda del Banc Popular. Què se'n pot dir?

- Era un banc de la màxima reputació internacional. No hi ha precedents d'una fallida així. Hi ha uns inversors que de la nit al dia els avisen i els diuen que ja no tenen res, que les seves accions i bonus s'han escolat. El ministre De Guindos va aparèixer dient que la inversió era segura! A Itàlia es va rescatar a la gent. Aquí es va rescatar les caixes i la classe política per poder pagar els bonistes alemanys, que havien comprat les hipoteques titularitzades en forma de bonus.

"Si interpretéssim el delicte d'administració deslleial com la jutgessa interpreta el delicte de rebel·lió, ningú seria conseller d'un banc a Espanya"

- S'acabarà fent justícia en el cas del Banc Popular?

- Gràcies a una acció molt àmplia i al fet que Moix ja no és fiscal anticorrupció, la fiscalia ha intervingut. És un bon senyal. Hi ha possibilitats que el Tribunal de Luxemburg ens doni la raó. Hem presentat recurs contra la decisió del MUR (Mecanisme Únic de Supervisió) d'intervenir el banc i vendre'l a Santander. El problema que veig és la lentitud. El més dur serà valorar els danys personals. Jo entenc que els gestors de l'entitat haurien de ser a la presó. També caldrà analitzar el paper del Banc d'Espanya. Si interpretéssim el delicte d'administració deslleial com la jutgessa interpreta el delicte de rebel·lió, ningú seria conseller d'un banc a Espanya, eh.  - La situació política mostra tot una galeria de personatges de la cúpula judicial espanyola. Descrigui'ls breument. El ministre de Justícia, Rafael Catalá.

- Rafael Catalá és un home que s'ha aprofitat de la política per prosperar.

Elpidio José Silva. Foto: Adrià Costa

- José Manuel Maza.

- És un fiscal reprovat pel Congrés i no respon a un cànon judicial europeu. Crec que hauria de dimitir. El seu discurs està invalidat.  

-Carlos Lesmes.

- Lesmes. com a president del Consell General del Poder Judicial, és qui millor personifica l'esquela del règim. Escenifica l'enterrament del règim.     

-  Es parla de crisi d’estat i crisi del règim del 78. Però tret de Catalunya i el País Basc, a l’Espanya profunda el règim sembla resistir bé.

- El règim està acabat i està vivint el seu final. El que s'ha de determinar és qui va a la presó i qui no. Si abandones el poder, amb una fiscalia independent, pots acabar a la presó i amb el teu partit, el PP, il·legalitzat. Mirem la Comunitat de Madrid. Abandona el poder el president i és imputat. El bipartidisme està acabat.

- Però per això s'han de produir fets determinants.

- Hi ha diversos punts on es podria precipitar-se el castell de cartes. Si el Suprem es planta davant aquesta opereta i assegura que no hi ha rebel·lió, seria el primer acte d'afirmació del poder judicial. Tot el House of Cards de l'estat pivota sobre l'acusació de rebel·lió. L'estat no podia muntar tot això amb una acusació de desobediència. I ha dut el Tribunal Constitucional pel fangar. Han fet tanta cirurgia estètica al TC que no se'l reconeix.
 
- A més de jurista, vostè és escriptor i poeta.

- Sí, tinc dues novel·les començades. I he publicat diversos poemaris. Un d'ells, Memòria inconjugable, va ser finalista del premi Adonais. Trobo a faltar en la literatura que es plasmi l'enorme canvi social que s'està produint en la societat espanyola. Un canvi que s'està fent amb molt de dolor, molta frustració, però que alhora entusiasma quan es veu la nova generació digital.  

- La seva experiència com a jutge el deu inspirar.

- No sempre. En un jutjat t'empasses molts residus. I això et pot arribar a bloquejar a l'hora d'escriure, que requereix períodes de distància. La literatura, però, és per mi una necesstat. Però el principal element de complexitat en els conflictes humans són les paraules. El text pot convertir-se en un enemic. La paraula té una força extraordinària.
 
- I enmig de la situació política actual, creu que l'estat sap trobar les paraules?   

- Jo porto quatre anys a Catalunya i no sé encara de què m'estan parlant els portaveus de l'estat. El llenguatge de l'estat espanyol és pobre des del moment que és un sistema tancat i clientelar. Com volen seduir Catalunya? Amb dues manifestacions i música de Manolo Escobar? Amb tot l'afecte pel cantant.