Els candidats a liderar el PSOE exhibeixen discrepàncies irreconciliables

Discrepàncies en el terreny polític i en el terreny personal. Projectes i estratègies antagòniques i difícilment reconciliables. El debat entre els aspirants a liderar el PSOE ha estat una exhibició de com el partit segueix estant obert en canal. Encara que els candidats siguin tres, està clar que les primàries són un cru enfrontament entre Susana Díaz i Pedro Sánchez, que no han dubtat en llençar-se el plats pel cap sense cap tipus de filtre ni pal·liatius mentre Patxi López intentava aixecar el dit per reivindicar la tercera via. 

Decideixen el que decideixin els 187.000 militants que voten el 21 de maig, queda clar que el problema del PSOE no es resoldrà amb la simple tria del secretari general. El partit està profundament dividit i no serà suficient un congrés per reconduir una situació que posa en evidència que, a hores d'ara, la possibilitat de construir un govern alternatiu al del PP està a anys llum.

Les estratègies discursives de cadascun dels aspirants han quedat ben clares des del principi. Sánchez ha buscat assenyalar Díaz com la mà executora de l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy, com la veu que vol ancorar el PSOE a la dreta i, a la vegada, vol privar de veu a la militància. Per contra, Díaz s'ha centrat en assenyalar Sánchez com el rostre dels dos pitjors resultats que hagin obtingut els socialistes en tota la seva història i ha burxat en la seva feblesa com a líder i el seu viratge discursiu.

El ressentiment per l'abstenció a la investidura de Rajoy

L'ex-secretari general no ha amagat el ressentiment per l'esperpèntic comitè federal de l'1 d'octubre en el qual Díaz i altres dirigents van forçar la seva dimissió per defensar que calia votar en contra de la investidura de Rajoy. És per això que ha simplificat l'objectiu de la tria que els militants han de fer diumenge: "O curar o cronificar el mal provinent de l'abstenció al PP, que no ha servit per canviar res en aquest país".

L'exlíder del PSOE ha argumentat que el problema del partit és que s'ha acabat equiparant el PSOE amb el PP perquè el socialisme pateix una "crisi d'identitat". Al seu judici, si guanya Díaz, la formació corre el risc de quedar-se "en terra de ningú" i ancorada al PP, un fet que condemnaria els socialistes a ser tercera força a l'estat espanyol i a anar a remolc de Podem. Com ja ha fet en els seus mítings, ha apel·lat a la necessitat de construir un partit del segle XXI que superi el PSOE dels "notables" on les decisions les prenen "tres o quatre". En paraules seves, cal un partit amb un repartiment de poder "horitzonal" capaç de retornar el PSOE a la supremacia de l'esquerra. 

El rostre dels dos grans "desastres electorals" del partit

Però Díaz venia ben carregada d'artilleria per enfrontar-se als arguments de Sánchez. D'entrada, ha recordat que si el PSOE té a hores d'ara 84 diputats al Congrés és, sobretot,  pels "dos desaltres electorals" que l'ex-secretari general va liderar. Totalment decidida a desgastar la imatge de l'ex-secretari general no s'ha estat de recordar-li que la majoria dels dirigents que van formar part de la seva direcció li han girat l'esquena per falta de confiança. "Zapatero ja no es refia de tu i Felipe González se sent traït", ha etzibat.

Aquesta falta de confiança l'ha atribuït, en bona part, als "vaivens" discursius de Sánchez. "Quan els ciutadans van votar l'últim cop ja no sabien si votaven un Sánchez pro Ciutadans o un Sánchez pro Podem. Tu el que ets és pro Sánchez. Defenses allò que et va bé a cada moment", li ha deixat anar sense pèls a la llengua. "Li convé al PP el candidat que ha tingut dues grans derrotes? O la candidata que va treure 10 punts al PP?", ha sentenciat l'andalusa. 

El model d'Estat, niu de conflicte

Si Susana Díaz burxa en aquest discurs "canviant" de Sánchez és, justament, per la defensa que fa ara l'ex-secretari general de l'Espanya plurinacional i del reconeixement de Catalunya com a nació. La presidenta d'Andalusia li ha retret que tingui un "discurs diferent" a cadascuna de les 19 comunitats autònomes i ha reivindicat que el futur secretari general tingui una idea "clara" d'Espanya que generi confiança i certesa. Sánchez ha replicat que ell l'únic que ha fet ha estat recuperar el model d'Estat que en el seu dia va defensar Zapatero i que, ha recordat, també va rebre el suport de Díaz. També, interpel·lat per López, ha definit el concepte de nació com un "sentiment" que té una comunitat amb una llengua i cultura pròpia. En aquest terreny, tant Díaz com López no han anat més enllà d'allò que recull l'acord de Granada.

Cops baixos a tort i a dret

Si bé Sánchez ha retret l'abstenció al PP a Díaz i ella li ha recordat el seu paper de "perdedor" electoral, l'enfrontament entre els dos també ha arribat a la recriminació d'actuacions internes. La presidenta d'Andalusia li ha recordat a l'ex-secretari general, per exemple, el controvertit fitxatge d'Irene Lozano, provinent d'UPyD, per a les llistes a les generals. També que durant el comitè federal de l'1 d'octubre intentés posar una "urna darrere d'una cortina" o que intentés "amagar" els seus fracassos darrere de la militància convocant consultes. Sánchez tampoc s'ha quedat curt i ha recordat a Díaz l'insult a Margarita Robles que va propinar el número dos del PSOE al Congrés i afí a l'andalusa, Miguel Ángel Heredia, així com el fet que Díaz no sotmetés a consulta prèvia de la militància el seu acord amb C's per governar la Junta.   

López, entre l'opa de Sánchez i el servilisme a Díaz

Des d'un principi, López ha centrat la seva candidatura en reivindicar una tercera via per evitar la polarització interna del PSOE. Per ara ha fracassat en aquest intent, però no per això ha deixat d'alertar que si el partit es troba en una situació de feblesa és perquè la ciutadania el percep com el PSOE de la "bronca interna". Des del primer minut del debat ha demanat trencar amb aquesta lògica i ha fet una crida a recosir els dos bàndols del partit per vèncer el PP i tornar a ser alternativa. Si bé hi ha qui considera que la missió de l'exlehendakari és dividir el vot dels partidaris de Sánchez, l'ex-secretari general no ha dubtat en llançar-li una opa conscient que en l'equip del dirigent basc hi ha qui es planteja cedir cap a un dels dos candidats amb més suport.

Díaz, per contra, ha estat més subtil tractant amb to amable l'exlehendakari i reforçant cadascun dels arguments en els quals coincidien. En les qüestions troncals, com ara el model d'Estat, López no ha discrepat de Díaz, tot i que sí que ha volgut deixar clar en el capítol de model d'organització que el PSOE no pot ser el partit de l"'Íbex 35" i que el secretari general ho ha de ser a jornada complerta -cosa impossible si es comparteix amb la presidència d'una comunitat autònoma-.

Si bé el debat estava concebut per contrastar projectes, poc s'ha parlat del model de socialdemocràcia necessari per no cometre els mateixos errors que en el passat. Aquest ha estat un duel que, més enllà del terreny polític, s'ha acarnissat en la vessant personal de dos dirigents que no podran evitar que el pròxim diumenge hi hagi vencedors i vençuts.