Els partits que donaran suport a Felip VI van sumar un 31'4 per cent dels vots a Catalunya en les passades eleccions europees. Això, col·locant en el bàndol borbònic la totalitat dels votants del PSC, un fet que n'estic segur que és molt mal digerit per la majoria dels simpatitzants que li queden al socialisme català, començant pels alcaldes i regidors d'arreu del territori. De fet, restant-li el PSC -que és doctrinalment republicà, malgrat la seva direcció- els partits monàrquics es queden amb un ultraminoritari 17'1 per cent dels votants catalans. Al Congrés dels Diputats, per contra, gairebé un 90 per cent dels diputats donaran suport total a Felip VI.

Aquest abisme entre el Madrid oficial i la realitat política de Catalunya farà que -al contrari del que proclamen els incansables de la tercera via- l'operació successòria no faci més que aportar un símbol inequívoc de la inviabilitat de Catalunya dins d'un règim escleròtic, autoritari i incapaç de democratitzar-se.

El PP i el PSOE podran coronar Felip VI i fer una desfilada militar amb tots els complements, si ho volen. Però el fet és que els catalans monàrquics són un percentatge semblant al dels nord-americans que creuen que Barack Obama és musulmà i estranger. I, de fet, políticament vénen a significar més o menys el mateix, quantitativament i qualitativament.