27
de desembre
de
2022, 11:36
Actualitzat:
13:09h
Barcelona en Comú, el partit de l'alcaldessa Ada Colau, guanyaria avui amb claredat les eleccions a la capital catalana. Aquesta és la principal conclusió que recull el darrer baròmetre municipal, que situa en un 14,8% la intenció directa de vot que aplegarien els comuns. Es tracta d'un resultat sense cuina que permet desfer l'empat tècnic que fins ara hi havia amb ERC, que queda en segona posició amb un 10,2% del suport. Paradoxalment, però, és Ernest Maragallel líder més ben valorat i l'únic que aprova amb un 5,2, mentre que Colau obté un 4,2, una nota que disminueix mig punt respecte el sondeig del mes de juliol.
L'enquesta, la penúltima que es fa en aquest mandat, es va realitzar entre el 22 de novembre i l'1 de desembre, coincidint amb l'acord de pressupostos entre els republicans i els comunsper aprovar tant els de la Generalitat com els de Barcelona, pacte que va abocar Ernest Maragall a canviar el no inicial als comptes. Amb tot, el regidor de Presidència del consistori, Jordi Martí, considera que no es pot atribuir el resultat dels comuns a un "factor conjuntural" que afecti la intenció de vot i argumenta que si Barcelona en Comú "es dispara" és perquè està "liderant un projecte transformador" a la ciutat. En la darrera enquesta, el suport que es projectava per a ERC era del 13,8%.
Que l'alcaldessa obtingui, però, pitjor valoració que el seu principal rival polític es deu, segons Martí, al lideratge "polaritzat" que suposa Colau i que fa que les pitjors notes que obté siguin tan dolentes que fan baixar la mitjana. El regidor ha subratllat que la intenció de vot que aplega el projecte que encapçala Colau és la més alta des del 2019, data dels comicis municipals que va guanyar ERC.
Qui també disminueix en intenció de vot és el PSC liderat per Jaume Collboni. Passa del 9,6% el passat estiu al 7,4%, la meitat del que el baròmetre projecta per als comuns. Precisament en els darrers mesos ha revifat el debat entre els socialistes sobre la conveniència de mantenir Collboni com a cap de llista a les eleccions del 2023. Al mateix temps, però, en el darrer congrés del PSC, Salvador Illa va concedir al seu representant a Barcelona un major pes orgànic a la nova direcció. Martí ha restat importància a aquest decalatge amb el soci de govern i ha subratllat que les tres forces "de progrés" que han garantit l'estabilitat del mandat continuen mantenint els tres primers llocs en un context que no està contaminat per cap altra cita electoral pròxima.
Junts, per la seva banda, pateix una caiguda en sis mesos i passa del 7,2% al 3,6% d'intenció de vot. Elsa Artadi obté al baròmetre un 4,4. En la valoració s'incorpora per primera vegada Eva Parera, de la candidatura que va encapçalar Manuel Valls i que s'estrena amb un 4,5 i un baix percentatge de popularitat. Les perspectives per a la CUP continuen sent dolentes. Es quedaria fora del consistori amb un 2,6% d'intenció de vot.
Un 95%, a favor de fomentar el transport públic
Com en els darrers baròmetres, la inseguretat continua erigint-se en el principal problema de la ciutat, amb un 21% dels ciutadans enquestats que així ho assenyalen. En segon lloc, amb un 12%, està la neteja; i en tercer, amb un 6,5%, l'accés a l'habitatge. Cau com a percepció de problema la gestió municipal, que fa sis mesos es va colar en segona posició amb un 8,4%.
El sondeig també revela que un 95% dels enquestats estan a favor de fomentar el transport públic i un 74% demana la reducció del tràfic de vehicles privats. El 57,4% demana fer més carrils bici i el 76%, que hi havia més espai per a vianants. Aquestes dades són interpretades pel govern municipal com un "aval" a les polítiques de sostenibilitat i de lluita contra l'emergència climàtica impulsades des de l'Ajuntament de Barcelona.
L'enquesta, la penúltima que es fa en aquest mandat, es va realitzar entre el 22 de novembre i l'1 de desembre, coincidint amb l'acord de pressupostos entre els republicans i els comunsper aprovar tant els de la Generalitat com els de Barcelona, pacte que va abocar Ernest Maragall a canviar el no inicial als comptes. Amb tot, el regidor de Presidència del consistori, Jordi Martí, considera que no es pot atribuir el resultat dels comuns a un "factor conjuntural" que afecti la intenció de vot i argumenta que si Barcelona en Comú "es dispara" és perquè està "liderant un projecte transformador" a la ciutat. En la darrera enquesta, el suport que es projectava per a ERC era del 13,8%.
Que l'alcaldessa obtingui, però, pitjor valoració que el seu principal rival polític es deu, segons Martí, al lideratge "polaritzat" que suposa Colau i que fa que les pitjors notes que obté siguin tan dolentes que fan baixar la mitjana. El regidor ha subratllat que la intenció de vot que aplega el projecte que encapçala Colau és la més alta des del 2019, data dels comicis municipals que va guanyar ERC.
Qui també disminueix en intenció de vot és el PSC liderat per Jaume Collboni. Passa del 9,6% el passat estiu al 7,4%, la meitat del que el baròmetre projecta per als comuns. Precisament en els darrers mesos ha revifat el debat entre els socialistes sobre la conveniència de mantenir Collboni com a cap de llista a les eleccions del 2023. Al mateix temps, però, en el darrer congrés del PSC, Salvador Illa va concedir al seu representant a Barcelona un major pes orgànic a la nova direcció. Martí ha restat importància a aquest decalatge amb el soci de govern i ha subratllat que les tres forces "de progrés" que han garantit l'estabilitat del mandat continuen mantenint els tres primers llocs en un context que no està contaminat per cap altra cita electoral pròxima.
Junts, per la seva banda, pateix una caiguda en sis mesos i passa del 7,2% al 3,6% d'intenció de vot. Elsa Artadi obté al baròmetre un 4,4. En la valoració s'incorpora per primera vegada Eva Parera, de la candidatura que va encapçalar Manuel Valls i que s'estrena amb un 4,5 i un baix percentatge de popularitat. Les perspectives per a la CUP continuen sent dolentes. Es quedaria fora del consistori amb un 2,6% d'intenció de vot.
Un 95%, a favor de fomentar el transport públic
Com en els darrers baròmetres, la inseguretat continua erigint-se en el principal problema de la ciutat, amb un 21% dels ciutadans enquestats que així ho assenyalen. En segon lloc, amb un 12%, està la neteja; i en tercer, amb un 6,5%, l'accés a l'habitatge. Cau com a percepció de problema la gestió municipal, que fa sis mesos es va colar en segona posició amb un 8,4%.
El sondeig també revela que un 95% dels enquestats estan a favor de fomentar el transport públic i un 74% demana la reducció del tràfic de vehicles privats. El 57,4% demana fer més carrils bici i el 76%, que hi havia més espai per a vianants. Aquestes dades són interpretades pel govern municipal com un "aval" a les polítiques de sostenibilitat i de lluita contra l'emergència climàtica impulsades des de l'Ajuntament de Barcelona.