14
de gener
de
2020, 11:20
Actualitzat:
15
de gener,
13:16h
La bretxa salarial entre homes i dones també arriba als diputats i diputades del Parlament. Ells cobren, de mitjana, un 7,23% més que les dones, ja que acumulen més càrrecs que les seves companyes i això repercuteix després no només en les seves retribucions, sinó també en com s'elaboren les lleis i les altres normes que regeixen el país. Per això, la cambra catalana ha impulsat un pla d'igualtat amb 84 accions que, segons els seus impulsors, "és un dels més ambiciosos del parlamentarisme europeu".
La seva elaboració va començar el setembre de 2018 i, després de sumar el consens de grups i treballadors i treballadores de la cambra, aquest dimarts serà aprovat per la mesa del Parlament. La diferència salarial, de fet, respon a que tan sols el 14,3% dels membres de la mesa del Parlament siguin dones, així com el 26,1% dels diputats de la diputació permanent, mentre que dos terços de les comissions estan presidides per homes.
Igualment, la pertinença en una o altra comissió ve determinada en bona mesura pel gènere, ja que hi ha un 55,7% de diputades en comissions de tipus sociocultural, però tan sols un 37% en les relacionades amb economia o un 32,6%, en les d'infraestructures. Una de les mesures plantejades per acabar amb aquesta segregació horitzontal i vertical és introduir la paritat de gènere com a criteri normatiu en la composició de tots els òrgans i que cada grup tingui almenys una dona com a presidenta o portaveu.
Una altra mesure apuntada en el pla per augmentar la presència de dones a la cambra són la reforma de la llei d'igualtat per promoure llistes cremallera o per obligar a que els caps de llista de les demarcacions siguin també paritaris, així com també pot servir per obligar que els partits tinguin internament quotes de gènere, plans d'igualtat i protocols contra l'assetjament sexual.
La cambra també es fixa com a objectiu la impartició obligatòria en transversalitat de gènere i en prevenció de la violència masclista i la LGTBI-fòbia a tots els diputats i personal del Parlament i grups polítics, a banda de l'aprovació d'un protocol contra aquestes discriminacions i l'establiment d'un òrgan d'atenció a les persone afectades. Un altre element que caldrà concretar és l'establiment de sancions als diputats amb actituds masclistes o LGTBI-fòbiques a través de canvis al codi de conducta i el reglament del Parlament, el qual requereix de majoria qualificada per reformar-se.
El pla incorpora igualment la possibilitat d'ampliar els supòsits per delegar el vot per causes com la cura de familiars o la lactància, la creació d'una unitat per impulsar la igualtat de gènere -a través d'una oficina o un altre organisme- i mantenir el grup de treball en equitat de gènere com a grup de referència -el qual reuneix diputats i treballadors i treballadores i ha debatut i impulsar el present pla.
Una altra problemàtica detectada en la diagnosi és la bretxa de gènere en les compareixences en les comissions parlamentàries, ja que només un 35,8% de les persones expertes són dones. Per això, la cambra buscarà l'equilibri de gènere en aquest camp o l'augment de compareixences d'expertes en igualtat. També fixarà clàusules sobre igualtat en l'adjudicació de contractes a empreses externes i elaborarà informes d'impacte de gènere en totes les iniciatives legislatives que es tramitin.
Finalment, el Parlament vol convocar plens monogràfics sobre igualtat de gènere i no-discriminació de persones LGBTI, habilitar un espai de cura d'infants i un d'alletament, augmentar el nombre de lavabos amb pica individual per a l'ús de la copa menstrual, corregir el biaix de gènere en les obres d'art exposades, ampliar els continguts web sobre paritat al Parlament, reeditar un cop per legislatura el Parlament de les Dones i corregir el biaix de gènere pel que fa a persones elegides per ser membres d'òrgans de rang estatutari -90,7% són homes- o en la concessió de Medalles d'Honor del Parlament -16 punts percentuals més a favor dels homes.
Una foto decebedora de la mesa
En una trobada amb periodistes abans de l'aprovació definitiva del pla, el president de la cambra, Roger Torrent, ha destacat que la necessitat d'aquest neix "de la foto inicial de la mesa del Parlament", quan hi havia sis homes i una sola dona -ara ja en són dos-. "És un pla transversal, holístic, dels més ambiciosos aprovats en parlaments", ha subratllat, per bé que ha matisat també que ja s'han iniciat alguns treballs, ja que s'han deixat al calaix propostes de nomenaments per no ser paritaris o s'han començat a canviar les obres d'art a l'edifici per augmentar les autores dones.
Tània Verge, doctora en ciència política i membre de l'equip de consultores que ha ajudat en l'elaboració del pla, ha afegit que s'ha detectat i es vol corregir també la bretxa de diversitat existent, pel que fa a la presència de persones sobretot blanques i amb escassa diversitat funcional. També ha posat en valor que cap parlament, per ara, inclou en els seus plans d'igualtat aspectes de funcionament intern administratiu i, a la vegada, de treball polític i ha defensat la necessitat que la formació en igualtat sigui obligatòria, recordant que, en una sessió voluntària que es va fer al Parlament Europeu, hi van assistir només 19 dels 751 membres de la cambra.
Pressupost per aplicar el pla
La diputada d'ERC i secretària quarta de la mesa del Parlament Rut Ribas ha explicat també que, a partir d'ara hi haurà una partida concreta del pressupost del Parlament encarada a donar compliment al pla d'igualtat, així com s'establiran mecanismes de seguiment i de difusió del pla. Fins ara, ha subratllat, totes les mesures incloses han gaudit de consens, tant dels grups parlamentaris com del personal del Parlament present en el grup de treball.
La seva elaboració va començar el setembre de 2018 i, després de sumar el consens de grups i treballadors i treballadores de la cambra, aquest dimarts serà aprovat per la mesa del Parlament. La diferència salarial, de fet, respon a que tan sols el 14,3% dels membres de la mesa del Parlament siguin dones, així com el 26,1% dels diputats de la diputació permanent, mentre que dos terços de les comissions estan presidides per homes.
Igualment, la pertinença en una o altra comissió ve determinada en bona mesura pel gènere, ja que hi ha un 55,7% de diputades en comissions de tipus sociocultural, però tan sols un 37% en les relacionades amb economia o un 32,6%, en les d'infraestructures. Una de les mesures plantejades per acabar amb aquesta segregació horitzontal i vertical és introduir la paritat de gènere com a criteri normatiu en la composició de tots els òrgans i que cada grup tingui almenys una dona com a presidenta o portaveu.
Una altra mesure apuntada en el pla per augmentar la presència de dones a la cambra són la reforma de la llei d'igualtat per promoure llistes cremallera o per obligar a que els caps de llista de les demarcacions siguin també paritaris, així com també pot servir per obligar que els partits tinguin internament quotes de gènere, plans d'igualtat i protocols contra l'assetjament sexual.
La cambra també es fixa com a objectiu la impartició obligatòria en transversalitat de gènere i en prevenció de la violència masclista i la LGTBI-fòbia a tots els diputats i personal del Parlament i grups polítics, a banda de l'aprovació d'un protocol contra aquestes discriminacions i l'establiment d'un òrgan d'atenció a les persone afectades. Un altre element que caldrà concretar és l'establiment de sancions als diputats amb actituds masclistes o LGTBI-fòbiques a través de canvis al codi de conducta i el reglament del Parlament, el qual requereix de majoria qualificada per reformar-se.
El pla incorpora igualment la possibilitat d'ampliar els supòsits per delegar el vot per causes com la cura de familiars o la lactància, la creació d'una unitat per impulsar la igualtat de gènere -a través d'una oficina o un altre organisme- i mantenir el grup de treball en equitat de gènere com a grup de referència -el qual reuneix diputats i treballadors i treballadores i ha debatut i impulsar el present pla.
Una altra problemàtica detectada en la diagnosi és la bretxa de gènere en les compareixences en les comissions parlamentàries, ja que només un 35,8% de les persones expertes són dones. Per això, la cambra buscarà l'equilibri de gènere en aquest camp o l'augment de compareixences d'expertes en igualtat. També fixarà clàusules sobre igualtat en l'adjudicació de contractes a empreses externes i elaborarà informes d'impacte de gènere en totes les iniciatives legislatives que es tramitin.
Finalment, el Parlament vol convocar plens monogràfics sobre igualtat de gènere i no-discriminació de persones LGBTI, habilitar un espai de cura d'infants i un d'alletament, augmentar el nombre de lavabos amb pica individual per a l'ús de la copa menstrual, corregir el biaix de gènere en les obres d'art exposades, ampliar els continguts web sobre paritat al Parlament, reeditar un cop per legislatura el Parlament de les Dones i corregir el biaix de gènere pel que fa a persones elegides per ser membres d'òrgans de rang estatutari -90,7% són homes- o en la concessió de Medalles d'Honor del Parlament -16 punts percentuals més a favor dels homes.
Una foto decebedora de la mesa
En una trobada amb periodistes abans de l'aprovació definitiva del pla, el president de la cambra, Roger Torrent, ha destacat que la necessitat d'aquest neix "de la foto inicial de la mesa del Parlament", quan hi havia sis homes i una sola dona -ara ja en són dos-. "És un pla transversal, holístic, dels més ambiciosos aprovats en parlaments", ha subratllat, per bé que ha matisat també que ja s'han iniciat alguns treballs, ja que s'han deixat al calaix propostes de nomenaments per no ser paritaris o s'han començat a canviar les obres d'art a l'edifici per augmentar les autores dones.
Tània Verge, doctora en ciència política i membre de l'equip de consultores que ha ajudat en l'elaboració del pla, ha afegit que s'ha detectat i es vol corregir també la bretxa de diversitat existent, pel que fa a la presència de persones sobretot blanques i amb escassa diversitat funcional. També ha posat en valor que cap parlament, per ara, inclou en els seus plans d'igualtat aspectes de funcionament intern administratiu i, a la vegada, de treball polític i ha defensat la necessitat que la formació en igualtat sigui obligatòria, recordant que, en una sessió voluntària que es va fer al Parlament Europeu, hi van assistir només 19 dels 751 membres de la cambra.
Pressupost per aplicar el pla
La diputada d'ERC i secretària quarta de la mesa del Parlament Rut Ribas ha explicat també que, a partir d'ara hi haurà una partida concreta del pressupost del Parlament encarada a donar compliment al pla d'igualtat, així com s'establiran mecanismes de seguiment i de difusió del pla. Fins ara, ha subratllat, totes les mesures incloses han gaudit de consens, tant dels grups parlamentaris com del personal del Parlament present en el grup de treball.