06
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
14:59h
La junta de fiscals de la sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat per majoria l'informe presentat pel fiscal Álvaro Redondo, que negava que hi hagués prou indicis per investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. La reunió, en plena polèmica pel canvi de criteri del fiscal encarregat del dictamen, s'ha allargat més de tres hores i no hi ha hagut una posició de consens entre els fiscals de la sala penal. El resultat, adoptat per majoria àmplia, és que els fiscals del Suprem s'alineen amb la tesi de Manuel García Castellón, jutge de l'Audiència Nacional que investiga Tsunami: veuen indicis per investigar Puigdemont i es decanten perquè sigui el Suprem qui es quedi aquest procediment, un dels que corre el risc de quedar fora de l'amnistia.
La junta de fiscals ha arribat en plena polèmica pel criteri de Redondo, de l'òrbita conservadora. En un primer esborrany, el fiscal va dir que hi havia indicis per investigar Puigdemont per terrorisme. Al cap de tres dies, va canviar de postura i va dir tot el contrari: ni terrorisme ni motius per imputar l'expresident. Alguns sectors creuen que el gir del fiscal s'explica per les pressions del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, però els protagonistes ho neguen. El fiscal general pot instar els fiscals a posicionar-se d'una o altra manera. La tesi de Redondo era la mateixa que la del fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, que tampoc veu terrorisme i creu que García Castellón té massa pressa per investigar Puigdemont.
Els fiscals del Suprem no compren els arguments de Redondo i ara hauran d'elaborar un nou informe. Fonts fiscals detallen que serà la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, qui defineixi la posició, perquè durant la reunió s'han fet evidents les discrepàncies entre els dos fiscals en cap de la junta de fiscals.
El fiscal ponent sostenia que hi havia un possible delicte de desordres públics agreujats, en la mateixa línia que Carballo. La immensa majoria dels seus companys sosté que hi ha indicis per imputar Puigdemont per terrorisme. Un posicionament de la Fiscalia favorable a aquesta tesi reforça la possibilitat que la sala penal del Suprem -presidida per Manuel Marchena i que ja va jutjar l'1-O- es quedi la causa de Tsunami. Algunes fonts jurídiques sostenen que el Suprem -el principal tribunal de l'Estat- té interès a quedar-se la carpeta, en un moment de tensió institucional entre el poder judicial i el poder legislatiu per l'amnistia i les acusacions de lawfare.
La causa de Tsunami és especialment sensible, per això algunes fonts consultades per Nació veuen la mà de la Moncloa -via fiscal general- en el criteri exhibit pel fiscal Carballo, primer, i el fiscal Redondo, després. El procediment és delicat perquè afecta dos dirigents de pes, com Puigdemont i Marta Rovira, a banda d'altres independentistes, i perquè és una de les causes que podria quedar fora de la llei d'amnistia. La llei -que es tornarà a debatre a la comissió de Justícia després del "no" de Junts- permetria amnistiar la causa de Tsunami, però el redactat actual també té escletxes que el jutge García Castellón ha explotat aquestes últimes setmanes. Les maniobres del jutge -ara refermades per la Fiscalia del Suprem- expliquen en bona part els problemes per aprovar la llei al Congrés.
García Castellón investiga per terrorisme Tsunami Democràtic des de 2019, però en els últims anys la causa ha estat aturada. No va ser fins al novembre, en ple debat sobre l'amnistia, que va reactivar-la, i va posar el focus en Puigdemont, que fins ara no havia tingut cap paper en el procediment. Des d'aleshores, ha maniobrat per trobar la manera de deixar aquesta carpeta fora de l'abast de la llei d'amnistia. També al novembre, va enviar la causa al Suprem, amb l'argument que és el tribunal competent per investigar Puigdemont -que és aforat. Algunes fonts jurídiques interpreten aquest moviment com una manera d'involucrar en la causa la fiscalia del Suprem, més bel·ligerant contra l'independentisme, i reforçar la tesi del terrorisme.
La junta de fiscals ha arribat en plena polèmica pel criteri de Redondo, de l'òrbita conservadora. En un primer esborrany, el fiscal va dir que hi havia indicis per investigar Puigdemont per terrorisme. Al cap de tres dies, va canviar de postura i va dir tot el contrari: ni terrorisme ni motius per imputar l'expresident. Alguns sectors creuen que el gir del fiscal s'explica per les pressions del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, però els protagonistes ho neguen. El fiscal general pot instar els fiscals a posicionar-se d'una o altra manera. La tesi de Redondo era la mateixa que la del fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, que tampoc veu terrorisme i creu que García Castellón té massa pressa per investigar Puigdemont.
Els fiscals del Suprem no compren els arguments de Redondo i ara hauran d'elaborar un nou informe. Fonts fiscals detallen que serà la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, qui defineixi la posició, perquè durant la reunió s'han fet evidents les discrepàncies entre els dos fiscals en cap de la junta de fiscals.
El fiscal ponent sostenia que hi havia un possible delicte de desordres públics agreujats, en la mateixa línia que Carballo. La immensa majoria dels seus companys sosté que hi ha indicis per imputar Puigdemont per terrorisme. Un posicionament de la Fiscalia favorable a aquesta tesi reforça la possibilitat que la sala penal del Suprem -presidida per Manuel Marchena i que ja va jutjar l'1-O- es quedi la causa de Tsunami. Algunes fonts jurídiques sostenen que el Suprem -el principal tribunal de l'Estat- té interès a quedar-se la carpeta, en un moment de tensió institucional entre el poder judicial i el poder legislatiu per l'amnistia i les acusacions de lawfare.
La causa de Tsunami és especialment sensible, per això algunes fonts consultades per Nació veuen la mà de la Moncloa -via fiscal general- en el criteri exhibit pel fiscal Carballo, primer, i el fiscal Redondo, després. El procediment és delicat perquè afecta dos dirigents de pes, com Puigdemont i Marta Rovira, a banda d'altres independentistes, i perquè és una de les causes que podria quedar fora de la llei d'amnistia. La llei -que es tornarà a debatre a la comissió de Justícia després del "no" de Junts- permetria amnistiar la causa de Tsunami, però el redactat actual també té escletxes que el jutge García Castellón ha explotat aquestes últimes setmanes. Les maniobres del jutge -ara refermades per la Fiscalia del Suprem- expliquen en bona part els problemes per aprovar la llei al Congrés.
García Castellón investiga per terrorisme Tsunami Democràtic des de 2019, però en els últims anys la causa ha estat aturada. No va ser fins al novembre, en ple debat sobre l'amnistia, que va reactivar-la, i va posar el focus en Puigdemont, que fins ara no havia tingut cap paper en el procediment. Des d'aleshores, ha maniobrat per trobar la manera de deixar aquesta carpeta fora de l'abast de la llei d'amnistia. També al novembre, va enviar la causa al Suprem, amb l'argument que és el tribunal competent per investigar Puigdemont -que és aforat. Algunes fonts jurídiques interpreten aquest moviment com una manera d'involucrar en la causa la fiscalia del Suprem, més bel·ligerant contra l'independentisme, i reforçar la tesi del terrorisme.