Álvaro Redondo, el fiscal conservador que ni vol l'amnistia ni veu terrorisme a Tsunami

El fiscal de la sala penal del Suprem és membre de l'Associació de Fiscals, s'ha posicionat en contra de la llei de memòria democràtica i a favor de la monarquia

Álvaro Redondo, fiscal de la sala penal del Tribunal Suprem
Álvaro Redondo, fiscal de la sala penal del Tribunal Suprem | Canal 4 / YouTube
06 de febrer del 2024
Actualitzat a la 13:21h
Quan algú pensa en els fiscals del Tribunal Suprem li poden venir al cap dels fiscals de l'1-O, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Javier Moreno o Fidel Cadena, que encara ara creuen que els fets de 2017 van ser un delicte de rebel·lió. El fiscal que està ara al punt de mira és un altre, també del Suprem. Álvaro Redondo, de 68 anys, en fa 20 que és fiscal a l'alt tribunal espanyol, però ha mantingut un perfil baix, a diferència d'alguns companys seus. No ha estat protagonista en les principals causes dels últims anys, com la del procés, el cas Nóos o la Gürtel. Però això ha canviat: li ha tocat marcar la posició de la Fiscalia del Suprem sobre si hi ha motius per investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa de Tsunami.

El fiscal Redondo va assumir la carpeta el 23 de gener. En l'informe final que ha traslladat a la junta de fiscals, que haurà de validar-lo, creu que no està justificat que el Suprem s'hagi de quedar la causa de Tsunami i investigar l'expresident per terrorisme. En un primer moment, però, pensava tot just el contrari, i sí que creia que hi havia indicis de terrorisme en una de les causes més importants que queden obertes en relació amb el procés. Que no comparteixi la tesi del terrorisme no converteix Redondo en un fiscal "amic" de la causa de català. En diversos articles a La Razón ha dit que l'amnistia és clarament inconstitucional. Abans i tot que s'hagués presentat la proposició de llei.

"L'actual Constitució Espanyola prohibeix l'adopció de noves lleis d'amnistia", conclou el fiscal. El motiu és que la llei d'amnistia de 1977 -aquesta sí que és vàlida- "es justifica en tant que sosté els drets humans, tal com venen definits i protegits pel Dret Internacional, així com per la Constitució, norma així mateix defensora dels drets fonamentals i principis bàsics del nostre sistema jurídic". L'altre argument que esgrimeix és fiscal és que les amnisties són "mesures de gràcia generals", que estan explícitament prohibides a la Constitució. "La doctrina constant del TC sosté que l'adopció d'una nova llei d'amnistia, posterior a l'actualment vigent de 1977, és contrària a la Constitució", rebla. En fins a quatre articles s'ha posicionat contra la llei. 

Segons El Independiente, Redondo és un fiscal de perfil clarament conservador. Més enllà del procés, també s'ha posicionat en contra d'una llei de memòria democràtica. En un article de 2018, deia que la "memòria col·lectiva no és competència de les autoritats, ni tan sols de les que actuen per mandat democràtic". També, l'any 2012, rebutjava la llei de l'abordament, perquè implicava decidir "al seu arbitri quan, com i on es pot interrompre la vida". En canvi, també l'any 2020, quan Joan Carles I va fugar-se als Emirats Àrabs, va destacar que havia estat "present en moments importants dels quals no podem deslligar la seva figura".

Nascut a l'Uruguai, va traslladar-se a Espanya als 20 anys, i és membre de l'Associació de Fiscals, la majoritària i conservadora, molt crítica amb l'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. En les darreres setmanes, aquesta organització de fiscals ha retret a García Ortiz el "silenci" davant les acusacions de lawfare per part de Puigdemont i Junts. Malgrat els posicionaments de la seva associació, Redondo ara tanca files amb García Ortiz i nega qualsevol interferència en el criteri sobre el cas de Tsunami, una causa especialment delicada perquè pot quedar fora de l'amnistia. En un comunicat -moviment inusual-, el fiscal justifica el seu criteri i nega cap tipus de pressió dels seus superiors -la Fiscalia és un òrgan jeràrquic- per canviar el seu criteri.
Arxivat a