"Aquest any noto que ja he perdut facultats". Passada la cinquantena- o alguns fins i tot abans- comencen a preocupar-se pel deteriorament del seu cervell. Problemes per recordar o menys agilitat mental. Lluny de les sensacions de cadascú, un estudi ha fixat una edat determinada on comença a envellir el cervell.

L'informe, publicat a la revista, Nature Aging, i a càrrec d'investigadors xinesos, marca l'inici de l'envelliment del cervell a 57 anys. Posteriorment, hi ha dos punts claus on el cervell també es deteriora notablement. Els 70 i els 78 anys. En aquestes edats es poden fer associacions fàcilment amb trastorns neurodegeneratius, com per exemple Alzheimer.

Per saber quina era l'edat en què començava l'envelliment, els investigadors van analitzar mostres humanes de plasma sanguini del Biobanc del Regne Unit. D'aquestes, en van seleccionar 13 proteïnes relacionades amb l'envelliment del cervell. A més, aquestes proteïnes reflecteixen la inflamació, la regeneració cel·lular i l'estrès lligat a l'envelliment, entre altres paràmetres.

El cas és que les proteïnes amb més activitat als cervells de les persones de 57 anys estan associades amb la immunitat adaptativa, com el recompte de limfòcits, i amb el metabolisme. Dos aspectes possiblement subjacents de l'inici de l'envelliment cerebral.

Tot i això, els investigadors van observar que els canvis del cervell no eren lineals amb l'augment de l'edat. Aquí és on tornen a aparèixer les tres edats. Canvis metabòlics a 57 anys; pèrdues cognitives i de moviment als 70, i fragilitat neuronal al voltant dels 78.

Tres hàbits per tenir un cervell jove

Clara García Gorro és doctorant en neurociència per la Universitat de Barcelona i ha explicat a infosalud quins hàbits s'han de seguir per cuidar la ment i com integrar-los fàcilment. L'experta assenyala la importància de la naturalesa per l'ésser humà i indica el motiu: "No se sap exactament per què és així, però podria tenir a veure amb haver evolucionat com espècie en un entorn natural amb espais vers i blaus, com boscos, el mar i els rius. Ara, molts de nosaltres vivim en ciutats allunyades de la naturalesa, i notem que va molt bé fugir de la multitud i baixar revolucions", explica la doctora.

Per altra banda, assenyala que l'exposició al sol també té efectes positius tant pel nostre estat d'ànim com per als ritmes circadiaris, el que fa que a les nits es descansi de manera més profunda. Així mateix, també ratifica la famosa frase sobre que "qui té un amic, té un tresor", al cap i a la fi, som una espècie social. "Tot i que hi hagi persones més introvertides que altres, tothom necessita contacte social, compartir experiències amb altres persones, sentir que pertanyem a un grup", detalla.

L'exercici és clau, diu. Però puntualitza que no cal que sigui exercici entès com anar al gimnàs o practicar algun esport, amb moure's i mantenir-se actiu és suficient, per exemple mentre es fan tasques de la llar ja s'és actiu. Aquest continu moviment, tot i que no sigui de gran esforç, costa de trobar avui dia, ja que molts llocs de treball es basen a seure davant d'un ordinador durant vuit hores, o fins i tot, hi ha gent que fa la compra assegut al sofà, o és incapaç de baixar al local de sota de casa per afavorir el comerç local i prefereix comprar-ho per Amazon.

Però l'activitat física no ho és tot, la cerebral també és important. L'experta explica que mantenir-se curiós i viu intel·lectualment és molt important, ja que això desperta emocions positives que convidaran a moure'ns més, a visitar més amics i a menjar de manera més saludable.