Aquest dilluns serà un dia carregat d’història. Hamàs ja està alliberant els 20 ostatges que manté amb vida i lliurarà els cadàvers d’altres segrestats en l’atac terrorista del 7 d’octubre del 2023. Tot seguit, Israel deixarà en llibertat prop de 2.000 palestins, entre ells uns centenars de condemnats a cadena perpètua i d'altres de detinguts des de l’acció de la milícia islamista. Es compliran així els primers punts de l’acord de pau entre el govern de Benjamin Netanyahu i Hamàs auspiciat pels Estats Units junt a la diplomàcia de diversos països àrabs. 

El malson -si més no l’iniciat fa dos anys- quedarà enrere, mentre comença a entrar ajuda humanitària tot i que res esborrarà les ferides a un i altre costat d’una terra maleïda. Amb les restes de 117 palestins recuperades les darreres hores, sumen 67.806 les víctimes mortes a Gaza (170.066) per l’acció de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), la majoria població civil, segons dades de la CNN. 

El president nord-americà, Donald Trump, serà a Israel per intervenir davant el Parlament i reunir-se amb el primer ministre Netanyahu. També es trobarà amb els familiars dels ostatges, que com la immensa majoria dels israelians agraeixen Trump per la seva intervenció, sens dubte decisiva. Pel magnat de Manhattan, serà un dia de glòria com pocs. Tot seguit, volarà a Egipte per presidir una cimera de líders internacionals al costat del president Abdel Fattah al-Sissi. Allí se signarà formalment l’acord. El president espanyol, Pedro Sánchez, és un dels dirigents convidats. Aquestes són algunes de les claus d’una jornada crucial.  

Trump: el Nobel ha d’esperar

Per Trump, avui serà un dels dies més importants de la seva presidència i, sens dubte un dels (pocs?) que podran qualificar-se com a moments de grandesa històrica de la seva presidència. A manca de saber com evolucionarà la situació en una regió que és un polvorí, el cessament de la guerra és un esdeveniment extraordinari. Amb un panorama ple d’interrogants dins dels Estats Units, amb un gran escepticisme sobre la seva política aranzelària i estupor davant els seus trets autoritaris, Trump pot assaborir un èxit que ningú li discuteix.

No ha pogut coronar-ho amb el Premi Nobel de la Pau, que se li ha negat amb una astúcia digna d’una diplomàcia vaticana. L’Acadèmia nòrdica l’ha lliurat a María Corina Machado, líder opositora veneçolana i aliada de Washington. Trump intenta presentar-se com el pacificador d’un plet de milers d’anys, però el seu triomf d’avui és -com tot en aquella regió- parcial i incert. Tampoc és el primer president nord-americà que ha fet història a l’Orient Mitjà. La ciutat egípcia de Sharm el-Sheikh, que acollirà la cimera, és al Sinaí, la península retornada per Israel a Egipte gràcies als Acords de Camp David, signats el 1978 gràcies a l’esforç d’un president tantes vegades menystingut, Jimmy Carter. 

Derrota de Hamàs; victòria d’Israel?

La derrota de Hamàs sobre el terreny militar és indiscutible. Però, com quasi sempre en aquell polvorí, cap derrota és completa ni cap triomf absolut, com si el destí condemnés tots els actors a arrossegar la tragèdia pels segles dels segles. En realitat, l’acord suposa la fi d’una gran batalla com si fos un nou parèntesi entre tragèdies. Sempre cal llegir el savi historiador Shlomo Ben Ami, exministre d’Exteriors israelià, laborista, que aquests dies ha analitzat la situació en diversos mitjans espanyols i catalans.

Segons ell, parlar de victòria total d’Israel és il·lusori. Perquè malgrat la derrota patida per la milícia palestina, aquesta sortirà viva de les runes -recuperarà milers de combatents i podrà acollir-se a una amnistia- i perquè la imatge patida per Israel serà demolidora durant molt de temps. Aquí podeu recuperar una entrevista concedida a Nació. 

El futur de Netanyahu

Netanyahu s’ha hagut d’empassar l’acord que Trump li ha posat damunt la taula. L’atac contra dirigents de Hamàs en sòl de Qatar, aliat geopolític de Washington i alhora soci econòmic dels negocis de la família Trump, ha estat el darrer error de càlcul de Tel Aviv. Però algun pes ha tingut també el cansament de la comunitat internacional i el rebuig de l’opinió pública -també als Estats Units- per fer tombar la posició inflexible de Netanyahu. Ara, el primer ministre afronta un panorama difícil en què es reobrirà el debat sobre els errors de seguretat comesos que van facilitar el 7 d’octubre.

El dirigent del conservador Likud també té casos pendents de corrupció pendents mentre els seus aliats de l’extrema dreta estan irritats per la fi de la guerra a la franja. De moment, Israel intenta refer el seu argumentar per no perdre pistonada i no aparèixer com un “guanyador petit” de la nova fotografia de l’Orient Mitjà. Les declaracions d’aquest diumenge del cap de l’estat major, Eyal Zamir, afirmant que s’havien adoptat “mesures molt complexes” per garantir la seguretat dels ostatges i que Israel estava “reconfigurant” la regió s’inscriuen en aquesta pretensió. Aquests dies, l’elit israeliana insistirà en el seu guió per subratllar la victòria sobre Hamàs.  

La diplomàcia àrab, primera vencedora

La que emergeix victoriosa d’aquesta crisi és la diplomàcia àrab. Qatar, en primer lloc, i Turquia, països amb lligams històrics amb Hamàs (a través del vincle amb el moviment dels Germans Musulmans) han jugat un paper rellevant en les negociacions. Qatar ha sabut aprofitar el gran error de Netanyahu d’atacar l’emirat per tòrcer el braç de Tel Aviv. Però Egipte continua sent el país àrab de la regió amb més bagatge diplomàtic i el més interessat a resoldre un conflicte que ha ferit un sector clau de la seva economia com el turisme. Va mostrar el seu rebuig frontal a la primera idea trumpiana de convertir Gaza en un ressort i Al-Sissi es va atrevir a anul·lar un viatge a Washington per mostrar la seva oposició.  

Sánchez a la taula del Caire

Pedro Sánchez serà a la cimera del mar Roig i no serà un fet anecdòtic. Les relacions diplomàtiques entre Madrid i el Caire són en aquests moments excel·lents. El general que governa Egipte -després d’un cop militar el 2013 que va derrocar el govern dels Germans Musulmans- ha tancat un acord amb Espanya que eleva a associació estratègica el lligam entre dos dos estats. Al-Sissi va visitar Madrid a inicis d’any i Felip VI ho ha fet el setembre. I des de l’atac terrorista del 7 d’octubre, el discurs de Sánchez sobre Gaza ha trobat al Caire ressò i sintonia. El líder socialista, per desesperació de la dreta espanyola, té un lloc a la taula de les relacions internacionals.