Els ideòlegs de la dreta que aspira a manar

L'estil d'oposició de la dreta espanyola contra el govern de coalició de Pedro Sánchez i l'estratègia amb què ha enfilat la campanya del 23-J és un bon exemple de la política entesa com a guerra cultural. L'objectiu és l'hegemonia cultural, fixar un marc mental dominant. La tasca de demolició de l'anomenat "sanchisme" avança a tota màquina i les urnes diran amb quin abast de triomf. 

Una hipotètica majoria conservadora tindrà també un impacte directe en el terreny ideològic. Un govern de dretes liderat pel PP -amb entrada o no de Vox a banda- suposaria la victòria conservadora més gran de les darreres dècades. Molt més que durant l'etapa de José María Aznar, quan l'esquerra continuava majoritària en comunitats autònomes i municipis, cosa que ara no es produeix. El nou escenari polític veurà també una pugna pel domini de les idees. Quines seran les figures i els centres de pensament que tindran un protagonisme creixent en la nova situació? La FAES d'Aznar continua exercint una ascendència indiscutible en el pla ideològic, però ara ja no està sola.  

L'eix FAES-Madrid, poder fàctic 

La FAES ha estat el laboratori d'idees més influent de la societat espanyola des dels anys de la Transició. L'autoritat d'Aznar dins del PP i el llarg domini conservador a la Comunitat de Madrid, convertida en un feu de l'ala més dura dels populars, han fet d'aquest magma un veritable poder fàctic amb una influència sense contrapès. En el seu patronat continuen alguns dels noms de l'aznarisme en les seves diverses fases, des d'Ángel Acebes a Cayetana Álvarez de Toledo. El vincle amb el món empresarial està garantit amb figures com Manuel Pizarro, vicepresident de la fundació. 


Però si hi ha un nom que es pot considerar com l'ideòleg més destacat és Javier Fernández-Lasquetty. Pocs noms representen la combinació de teoria i acció de govern. Amb una formació jurídica, Fernández-Lasquetty ha estat com a conseller de Sanitat i d'Economia del govern madrileny -primer amb Esperanza Aguirre, fins ara amb Isabel Díaz Ayuso- l'abanderat de la política de privatitzacions. A Sanitat, va provocar una onada de protestes pel seu projecte de privatitzar sis hospitals públics i una vintena de centres de salut. Ha estat l'arquitecte de les retallades fiscals d'Ayuso. A inicis d'any, va comunicar a la presidenta la seva decisió de tornar al sector privat. Caldrà seguir en tot cas aquest home que ha deixat empremta i sense el qual no s'entén la política de "llibertat" madrilenya i que continuarà influint.  

Però la marxa de Fernández-Lasquetty no deixarà Ayuso sense protecció filosòfica. La líder madrilenya va contractar recentment un altre nom a seguir: Rafael Núñez, a qui ha posat en el comitè d'estratègia del PP madrileny. Núñez prové de Vox i se li atribueix l'autoria de la marca del partit de Santiago Abascal, amb qui manté una relació d'amistat. En aquesta aproximació ayusista al món de Vox hi ha moltes claus que expliquen el forat fet per la líder conservadora en l'electorat més ultra. A les eleccions madrilenyes, el PP va obtenir la majoria absoluta.

Els intel·lectuals de Vox

Hi ha una fina línia entre l'ala més dretana de l'aznarisme i Vox. De fet, el partit ultra va ser originalment una escissió dels populars. Ara, però, han crescut i volen plantar cara també a la formació d'Alberto Núñez Feijóo en el camp del pensament. Per això van crear la Fundació Disenso. Curiosament, està dirigida per persones provinents de FAES. Jorge Martín Frías, el director de la fundació, abans va ser responsable de formació de la fundació d'Aznar. Eduardo Fernández Luiña, el cap d'estudis, va col·laborar també amb el centre aznarià. 

No tot el món de Vox és homogeni. Guillermo Fernández, doctor en Ciència Política i professor a la Universitat Carles III, qualifica Martín Frías i Fernández Luiña com a "liberals FAES, defensors de polítiques ultraliberals en economia i atlantistes en política exterior" i assegura que "són més admiradors dels Estats Units que d'Hongria". Assenyala que són perfils diferents del que representa Jorge Buxadé, d'una línia "sobiranista i identitària", que forma part del nucli dur d'Abascal. Buxadé, antic militant del PP, després d'un pas per Falange (va ser candidat de Falange per Tarragona en les eleccions catalanes del 1995), està influït pel pensament d'Ernest Jünger, referent del nacionalisme alemany més conservador.

Miguel Ángel Quintana és doctor en Filosofia per la Universitat de Salamanca i és un nom important en l'univers voxista. Estretament vinculat a Disenso, és el director acadèmic de l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política (ISSEP) a Madrid, un centre impulsat per Marion Maréchal Le Pen, neboda de la líder ultra francesa. Recentment, Quintana i Buxadé han estat els principals protagonistes d'un documental de Disenso titulat El futur d'Europa, on critiquen que la UE hagi "oblidat l'herència cristiana" i en critiquen una deriva "supranacional".   

Feijóo i el buit de Piqué

Entre l'ultraliberalisme i el nacionalisme espanyol de FAES i la factoria ultra de Vox, hi haurà espai per un laboratori ideològic més moderat dins del terreny de la dreta? Potser és el que intenta Feijóo, que ha impulsat la fundació Reformisme 21. Fonts del PP assenyalen que el líder gallec volia que fos l'exministre Josep Piqué qui presidís el centre, però Piqué estava ja molt malalt.


Reformisme 21 està presidit finalment per Pablo Vázquez, un economista que va presidir Renfe. Però una dada important és que ser director de la fundació FEDEA, el think tank de l'Íbex. Feijóo hi ha inclòs també figures com l'exministra Fátima Báñez, de perfil moderat dins del PP, i Luis Garicano, economista i exmembre de Ciutadans. Caldrà veure si la nova fundació del PP és capaç de consolidar un espai al marge de FAES o n'és tan sols un complement.   

Per Guillermo Fernández, "d'arribar a la presidència, no li serà fàcil governar a Feijóo". "Cada vegada que intenti posar un fre o mantenir una actitud més centrista, la pinça entre Vox, Ayuso i part dels mitjans arrelats a Madrid, d'El Mundo a Libertad Digital, li ho posarà molt difícil", exposa l'acadèmic de la Universitat Carles III. La pugna dels ideòlegs de la dreta que vol manar està servida.