Els pactes al territori tornen a corcar les relacions ERC-Junts

Setmanes després de les eleccions municipals del 2019, Elsa Artadi va comparèixer a la sala de premsa del Parlament per certificar que la unitat de l'independentisme havia "tocat fons". Se succeïen els pactes arreu del territori, amb ERC i Junts com a protagonistes, per castigar al màxim l'adversari, per bé que les dues formacions encara compartien taula a les reunions setmanals d'un consell executiu liderat per Quim Torra. Quatre anys -i una ruptura del Govern- després, els partits que comanden Oriol Junqueras i Laura Borràs ja no són socis de coalició, i el temps no ha servit, precisament, per curar les ferides. Els pactes a les diputacions de Tarragona i Lleida entre ERC -que se'n garantirà la presidència- i el PSC són l'últim episodi d'una enemistat íntima que, ara, corca el "front democràtic" plantejat per Pere Aragonès. 

El fil de contacte entre els republicans i Junts no s'ha acabat de trencar mai -ni tan sols en les pitjors hores del trencament del Govern es van deixar d'intercanviar missatges-, i poc després del 28-M els equips de les dues formacions es van activar per explorar el mapa municipal, calibrar forces i pensar en els pactes possibles. Tot i que en públic -sobretot Junts- sempre han remarcat que es prioritzen els acords independentistes, les dinàmiques locals obren la porta a múltiples asteriscos ancorats en qüestions programàtiques o, directament, en proximitat -o llunyania- personal. "Aviat es va veure que això seria un campi qui pugui", rememora una de les fonts consultades per Nació en ser preguntada per les travetes mútues al territori.

ERC, per exemple, va posar el crit al cel quan va veure que el PSC i Junts havien arribat a un acord a Roses per desplaçar-los de l'alcaldia. Des de la formació que lideren Borràs i Jordi Turull -secretari general i responsable del dia a dia de totes les negociacions en marxa- insisteixen en tot cas, que no és comparable què pot passar en un municipi en concret -on, sostenen, acaba imposant-se la dinàmica local- amb allò que té a veure amb les diputacions. "Perquè les diputacions es pacten a nivell de direccions nacionals", ressalten fonts de Junts. Per entendre com s'ha arribat a un nou xoc entre exsocis és clau la reunió de Ginebra del 2 de juny, cinc dies després de les eleccions municipals, perquè és on es va abordar el mapa de pactes.

"Aquí tots tenim un Excel on hi anem posant què tanquem nosaltres i on ho tanquen els altres", reflexiona un coneixedor de les converses. A la capital suïssa s'hi van reunir Marta Rovira, secretària general d'ERC, amb Turull. Rovira estava acompanyada per Josep Maria Jové, president del grup parlamentari dels republicans i implicat sempre en totes les converses d'alt nivell. Turull hi va assistir amb David Saldoni, el seu adjunt -i marmessor de les llistes electorals, per tant la veu més autoritzada en coneixement del territori i dels resultats per part de Junts-, i amb Albert Batet, president del grup parlamentari. És allà on ERC sosté que es va fer arribar l'oferta per partir-se -dos anys per a cadascú- les presidències de diputació a Tarragona i Lleida.
 
Junts, en canvi, manté que cinc dies després de la trobada -és a dir, en la setmana posterior a les eleccions- va fer arribar per escrit una oferta als republicans en la qual s'estipulava que es repartirien les presidències dels dos ens -el tarragoní i el lleidatà- durant la legislatura. "Ens anaven donant allargues", rememoren des de la sala de màquines comandada per Turull. Quan arriben a la conclusió que no hi haurà pacte a les dues diputacions? "Teníem sospites, sobretot quan veiem el pacte a Reus", manifesten les mateixes fonts. A la capital de l'Alt Camp, el PSC hi tindrà l'alcaldia gràcies al suport d'ERC i també de la candidatura del PDECat. Una formació que, per cert, està implicada en el pacte a la diputació de Lleida.

A Girona sí que hi ha acord entre els republicans i Junts -ja havia passat en l'anterior mandat-, i ara queda pendent què passarà a Barcelona. Fonts de la formació de Borràs i Turull mantenen que es poden veure legitimats a pactar amb el PSC -com el 2019, amb l'aval de Carles Puigdemont tot i els dubtes posteriors- després del que ha passat a Lleida i a Tarragona. Tant els socialistes com Junts -on Jordi Puigneró, exvicepresident, és un dels noms amb números de ser home fort de la formació a la diputació de Barcelona en tant que regidor a Sant Cugat- han governat sense tensions en els últims quatre anys amb Núria Marín al capdavant de l'ens.

A totes aquestes dinàmiques cal sumar-hi què està passant a Ripoll, on Junts demana ara liderar el cordó sanitari contra Aliança Catalana -l'extrema dreta guanyadora de les eleccions- per sumar-s'hi. El Govern està pressionant perquè es veti Sílvia Orriols, de la mateixa manera que intenta que no es dilueixi el "front democràtic" plantejat per Aragonès a l'hora d'afrontar les eleccions del 23 de juliol al Congrés i tot el que vindrà després. De moment, entre alcaldies sociovergents i diputacions pactades entre ERC i el PSC -a l'espera de què passi a Barcelona-, la ressaca del 28-M ha fet tornar a revifar les mirades de reüll entre independentistes. I això que, vistos els resultats, tant a ERC com a Junts aspiraven a refer ponts davant l'electorat.