31
d'octubre
de
2023, 18:22
Actualitzat:
02
de novembre,
12:44h
Elionor de Borbó ha jurat aquest dimarts la Constitució espanyola en un Congrés amb moltes absències. Complerts els 18 anys, és l'hereva al tron, al qual accediria de manera automàtica en cas de mort, incapacitat o abdicació del seu pare, Felip VI. Tot seguit, ha rebut el Gran Collar de Carles III en una cerimònia celebrada al Palau Reial. Un esdeveniment que farà de pòrtic a una altra sessió del Congrés que es preveu molt propera: la que ha d'investir Pedro Sánchez, un cop tot indica que té el camí desbrossat.
La princesa d'Astúries tornarà ara a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Però la monarquia espanyola i l'Estat disposen d'una nova carta que ja han mostrat que pensen utilitzar amb escreix. Sobretot quan la Corona no travessa el seu millor moment i encara resta propera la suma d'escàndols que va acabar desacreditant el regnat de Joan Carles I. La monarquia afronta uns reptes de tot ordre que haurà de saber gestionar.
La situació que viu la Corona té poc a veure amb la del 1986, quan el pare d'Elionor va jurar la Constitució. Els anys 80 i 90 van ser de relatiu esplendor per una Casa Reial que va aconseguir durant dècades apartar els focus més indiscrets. L'avui emèrit va poder regnar enmig d'una gairebé unanimitat en el reconeixement, a banda de petits nuclis rebecs, especialment al País Basc i a Catalunya. Aquest dimarts, al Congrés, fins a sis formacions polítiques hi eren absents (ERC, Junts, PNB, Podem, Bildu i BNG), més la gran majoria dels representants de Sumar. Ni els governs català i basc hi han assistit.
La base política sobre la qual s'assenta la monarquia de Felip VI és la més reduïda des de l'inici de la Transició i també des de la jura de la Constitució per l'actual monarca quan era príncep. Especialment en el cas de Catalunya. Roger Tugas ho recordava aquest dimarts: del 51% de la societat catalana que tenia una "bona imatge" de la monarquia (més un 16% que la tenia "molt bona" i un 11% "dolenta") s'ha passat a un 70% que la té en aquests moments "molt dolenta". Les opinions bones i molt bones no sumen el 10%. El CIS, de fet, ja no pregunta per la institució. Per si de cas. Aquest és un repte que la Zarzuela haurà d'afrontar.
Aquests dies han estat evidents els esforços des de les institucions de l'Estat i els mitjans per construir una nova legitimitat entorn la família reial. La monarquia no sorgeix de les urnes i requereix d'uns suports més intangibles però igual de necessaris. Si Joan Carles I es va beneficiar del relat de "motor del canvi", fins que aquesta renda es va escolar, en bona part per la seva conducta immoral, a Felip VI sempre li ha costat més. Ha volgut legitimar-se com a rei "honest" i després com el monarca del discurs del 3-O, però això darrer li ha donat un rèdit contradictori. Si bé la dreta l'ha aplaudit com no havia fet amb el seu pare, ha perdut simpaties a l'esquerra i les perifèries.
A Elionor se la presenta aquests dies com a símbol de les transformacions socials, una dona moderna filla d'una reina Letizia "liberal" i neta d'una àvia materna "republicana i sindicalista". En la tribuna del Congrés s'han convidat representants d'entitats socials, com l'ecologista WWF Espanya o la Plataforma Tercer Sector.
L'hereva a la Corona ha fet la majoria d'edat just quan la política espanyola viu un dels períodes més tensos de la seva història. I la monarquia s'ha convertit en un més dels cavalls de batalla entre els blocs enfrontats. Les forces conservadores, en general satisfetes amb Felip VI, no volen deixar de "tutelar" la institució, a la qual contraposen sense manies amb elgovern de coalició. Per això es repeteixen els missatges que al·ludeixen a un Sánchez amb intencions de canviar el règim.
El que és segur és que el govern espanyol batallarà per guanyar a la dreta l'espai del Saló del Tron. En l'acte al Palau Reial, Pedro Sánchez ha fet una breu intervenció assenyalant que "el futur s'escriu amb cada acció i amb les decisions que prenem". Ha dit que "les institucions democràtiques guanyen alçada no només per la història sinó també per la capacitat de servir el bé comú".
Felip VI no s'ha pogut treure la llosa del discurs agressiu del 3-O. De fet, ni tan sols se sap si ho pretén. Però que la Zarzuela és conscient de la ferida oberta entre la Corona i la majoria de la societat catalana sembla un fet. L'opinió pública catalana és un dels forats negres de la monarquia borbònica i no serà fàcil revertir el sentiment de llunyania que predomina a la societat catalana respecte a la institució.
Elionor pot jugar un paper en l'intent de refer ponts. L'hereva al tron ha demostrat habilitat lingüística i des del 2019 s'expressa en català amb fluïdesa en els actes de la Fundació Princesa de Girona. Caldrà veure si la monarquia s'adapta a les exigències polítiques que han obligat Sánchez a introduir les llengües no castellanes al Congrés i reclamar l'oficialitat del català a la UE, tema de moment ajornat per reticències d'alguns estats, el darrer d'ells Letònia.
Tots els Borbons arrosseguen dimonis familiars. La dinastia està farcida de guerres intestines entre germans, tiets i nebots (que foren l'inici de les guerres carlines), de pugnes per la primacia entre cosins (Joan Carles de Borbó envers Alfons, casat amb una neta de Franco) i fins i tot de conspiracions de pares contra fills des dels temps de Felip V. Ara, Elionor, monitoritzada de prop per la reina Letizia, sap que ha d'allunyar-se de la petjada del rei emèrit, el seu avi. Una de les conseqüències de l'acte de jura d'Elionor és que ha deixat una mica més enrere la memòria de Joan Carles I, a qui avui no s'ha permès acostar-se ni al Congrés ni al Palau Reial.
El Rolls Royce de sostre transparent que ha travessat el cor de Madrid conduint Elionor i la seva germana Sofia ha volgut ser un altre gest de la Casa Reial, que ha volgut fer visible el rostre del futur. Més enllà de les estètiques, però, seran les decisions polítiques les que posaran la monarquia al seu lloc. Per tancar ferides i reobrir una nova etapa en la història trasbalsada de la monarquia borbònica caldrà, però, molt més. Les corones europees, de Suècia al Regne Unit, han sobreviscut a totes les transformacions socials al preu de no aparèixer com a refractàries a cap canvi històric. Incloent descolonitzacions i referèndums. Als reis i les reines d'Espanya, encara els falta molt per caminar al mateix pas que la democràcia.
La princesa d'Astúries tornarà ara a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Però la monarquia espanyola i l'Estat disposen d'una nova carta que ja han mostrat que pensen utilitzar amb escreix. Sobretot quan la Corona no travessa el seu millor moment i encara resta propera la suma d'escàndols que va acabar desacreditant el regnat de Joan Carles I. La monarquia afronta uns reptes de tot ordre que haurà de saber gestionar.
Una base de suport reduïda
La situació que viu la Corona té poc a veure amb la del 1986, quan el pare d'Elionor va jurar la Constitució. Els anys 80 i 90 van ser de relatiu esplendor per una Casa Reial que va aconseguir durant dècades apartar els focus més indiscrets. L'avui emèrit va poder regnar enmig d'una gairebé unanimitat en el reconeixement, a banda de petits nuclis rebecs, especialment al País Basc i a Catalunya. Aquest dimarts, al Congrés, fins a sis formacions polítiques hi eren absents (ERC, Junts, PNB, Podem, Bildu i BNG), més la gran majoria dels representants de Sumar. Ni els governs català i basc hi han assistit. La base política sobre la qual s'assenta la monarquia de Felip VI és la més reduïda des de l'inici de la Transició i també des de la jura de la Constitució per l'actual monarca quan era príncep. Especialment en el cas de Catalunya. Roger Tugas ho recordava aquest dimarts: del 51% de la societat catalana que tenia una "bona imatge" de la monarquia (més un 16% que la tenia "molt bona" i un 11% "dolenta") s'ha passat a un 70% que la té en aquests moments "molt dolenta". Les opinions bones i molt bones no sumen el 10%. El CIS, de fet, ja no pregunta per la institució. Per si de cas. Aquest és un repte que la Zarzuela haurà d'afrontar.
Buscant una nova legitimitat: una hereva feminista?
Aquests dies han estat evidents els esforços des de les institucions de l'Estat i els mitjans per construir una nova legitimitat entorn la família reial. La monarquia no sorgeix de les urnes i requereix d'uns suports més intangibles però igual de necessaris. Si Joan Carles I es va beneficiar del relat de "motor del canvi", fins que aquesta renda es va escolar, en bona part per la seva conducta immoral, a Felip VI sempre li ha costat més. Ha volgut legitimar-se com a rei "honest" i després com el monarca del discurs del 3-O, però això darrer li ha donat un rèdit contradictori. Si bé la dreta l'ha aplaudit com no havia fet amb el seu pare, ha perdut simpaties a l'esquerra i les perifèries. A Elionor se la presenta aquests dies com a símbol de les transformacions socials, una dona moderna filla d'una reina Letizia "liberal" i neta d'una àvia materna "republicana i sindicalista". En la tribuna del Congrés s'han convidat representants d'entitats socials, com l'ecologista WWF Espanya o la Plataforma Tercer Sector.
Neutralitat enmig de la polarització
L'hereva a la Corona ha fet la majoria d'edat just quan la política espanyola viu un dels períodes més tensos de la seva història. I la monarquia s'ha convertit en un més dels cavalls de batalla entre els blocs enfrontats. Les forces conservadores, en general satisfetes amb Felip VI, no volen deixar de "tutelar" la institució, a la qual contraposen sense manies amb elgovern de coalició. Per això es repeteixen els missatges que al·ludeixen a un Sánchez amb intencions de canviar el règim. El que és segur és que el govern espanyol batallarà per guanyar a la dreta l'espai del Saló del Tron. En l'acte al Palau Reial, Pedro Sánchez ha fet una breu intervenció assenyalant que "el futur s'escriu amb cada acció i amb les decisions que prenem". Ha dit que "les institucions democràtiques guanyen alçada no només per la història sinó també per la capacitat de servir el bé comú".
Revertir el rebuig de Catalunya
Felip VI no s'ha pogut treure la llosa del discurs agressiu del 3-O. De fet, ni tan sols se sap si ho pretén. Però que la Zarzuela és conscient de la ferida oberta entre la Corona i la majoria de la societat catalana sembla un fet. L'opinió pública catalana és un dels forats negres de la monarquia borbònica i no serà fàcil revertir el sentiment de llunyania que predomina a la societat catalana respecte a la institució.Elionor pot jugar un paper en l'intent de refer ponts. L'hereva al tron ha demostrat habilitat lingüística i des del 2019 s'expressa en català amb fluïdesa en els actes de la Fundació Princesa de Girona. Caldrà veure si la monarquia s'adapta a les exigències polítiques que han obligat Sánchez a introduir les llengües no castellanes al Congrés i reclamar l'oficialitat del català a la UE, tema de moment ajornat per reticències d'alguns estats, el darrer d'ells Letònia.
Allunyar-se de l'avi
Tots els Borbons arrosseguen dimonis familiars. La dinastia està farcida de guerres intestines entre germans, tiets i nebots (que foren l'inici de les guerres carlines), de pugnes per la primacia entre cosins (Joan Carles de Borbó envers Alfons, casat amb una neta de Franco) i fins i tot de conspiracions de pares contra fills des dels temps de Felip V. Ara, Elionor, monitoritzada de prop per la reina Letizia, sap que ha d'allunyar-se de la petjada del rei emèrit, el seu avi. Una de les conseqüències de l'acte de jura d'Elionor és que ha deixat una mica més enrere la memòria de Joan Carles I, a qui avui no s'ha permès acostar-se ni al Congrés ni al Palau Reial. El Rolls Royce de sostre transparent que ha travessat el cor de Madrid conduint Elionor i la seva germana Sofia ha volgut ser un altre gest de la Casa Reial, que ha volgut fer visible el rostre del futur. Més enllà de les estètiques, però, seran les decisions polítiques les que posaran la monarquia al seu lloc. Per tancar ferides i reobrir una nova etapa en la història trasbalsada de la monarquia borbònica caldrà, però, molt més. Les corones europees, de Suècia al Regne Unit, han sobreviscut a totes les transformacions socials al preu de no aparèixer com a refractàries a cap canvi històric. Incloent descolonitzacions i referèndums. Als reis i les reines d'Espanya, encara els falta molt per caminar al mateix pas que la democràcia.