24
d'octubre
de
2023, 11:30
Actualitzat:
11:33h
Resoldre dubtes i no precipitar-se. Aquesta és la recepta del govern espanyol de cara a la reunió d'aquest dimarts del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, detallarà davant dels 27 estats membres de la UE quin és l'estat de la qüestió i mirarà de resoldre els dubtes que es van plantejar en la darrera reunió, el 19 de setembre. Fonts del govern espanyol expliquen que s'ha fet feina aquest últim mes per mirar d'apropar posicions. En la trobada a Luxemburg es posarà èmfasi en explicar als socis "l'especificitat" del català com a llengua oficial diferent del castellà a Espanya. La reunió servirà per posar el termòmetre als estats i està pràcticament descartada una votació. "No es tancarà res, però es continuarà avançant", assenyalen fonts coneixedores.
Abans d'entrar a la reunió, Letònia ha dit que no veu clar reformar el reglament sobre l'ús de les llengües a Europa. "No és el moment", ha dit el ministre d'Assumptes Exteriors letó, Krisjani Karins. Segons ell, la Unió Europea té ara com ara altres prioritats geopolítiques i estratègiques que no passen incloure el català, el basc i el gallec entre les llengües oficials a les institucions comunitàries. "No crec que ampliem el nombre de llengües que s'usen de manera oficial a la Unió Europea", ha dit.
Els 27 estats membres es reuneixen aquest al matí amb l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ordre del dia, per avaluar l'estat de la qüestió. Tot just fa un mes ja es va abordar aquesta petició espanyola. En aquella primera reunió la majoria dels estats van expressar els seus dubtes -econòmics i jurídics sobretot- davant la possibilitat d'incloure de cop tres noves llengües oficials. Cap país va vetar la proposta, un element indispensable perquè no fracassi la iniciativa. En aquestes darreres setmanes, Albares i el seu equip han treballat per intentar resoldre els dubtes de la resta de socis i així es traslladarà a la reunió. El govern espanyol no vol precipitar-se amb una qüestió delicada que necessita la unanimitat dels estats per tirar endavant.
Cap estat és obertament contrari a permetre l'oficialitat del català, però una de les crítiques que ha rebut el govern espanyol és la de voler anar massa de pressa en clau d'investidura. Les presses de Pedro Sánchez no casen amb els ritmes europeus. També per això, la reunió d'aquest dimarts es preveu centrada en qüestions de procediment, per deixar una eventual aprovació per més endavant. En la reunió està previst que s'anunciï en quins àmbits s'ha avançat i es recullin nous dubtes -si n'hi ha-, s'encarreguin nous informes i es fixi una nova data al calendari, que ja seria de cara al novembre. Fonts del Departament d'Exteriors esperen que hi hagi "més concrecions" que en l'última trobada. "Serà una bona notícia que continuï sense haver-hi vetos a la proposta", remarquen des de la conselleria.
En declaracions als mitjans abans d'entrar a la reunió, Albares ha detallat el seu posicionament a la reunió: explicarà el cost pressupostari de la reforma, que preocupa els estats. "El cost serà assumit íntegrament per Espanya", ha explicat. A més, ha dit que la modificació del reglament se circumscriu exclusivament a Espanya, precisament per aquesta especificitat de les llengües cooficials. "Són un cas únic a la Unió Europea", ha afirmat.
Per exhibir predisposició i voluntat d'entesa -davant dels estats i també de l'independentisme- Albares va obrir la porta al setembre a prioritzar l'oficialitat del català per davant de l'euskera i el gallec, per intentar calmar així les reticències d'alguns estats que veien excessiva la incorporació de tres llengües oficials de cop. En les darreres setmanes, la Moncloa i la Generalitat han intensificat la feina diplomàtica. Des d'Exteriors asseguren que hi ha hagut "contacte fluid i intercanvi d'informació" amb el Ministeri. "Hem parlat amb tots els països", assenyalen fonts de la conselleria que pilota Meritxell Serret.
Tant el Govern la setmana passada com la societat civil aquest mateix dilluns han llançat campanyes per seduir la resta d'estats perquè votin a favor del català a Europa. La conselleria d'Exteriors ha enviat argumentari als estats membres sobre la realitat catalana en àmbits com la tecnologia, la comunicació o la cultura. També Plataforma per la Llengua ha mantingut trobades amb representants dels països europeus per intentar resoldre dubtes. L'entitat enviarà una delegació aquest dimarts a Luxemburg per seguir la jornada al Consell de la Unió Europea.
Malgrat la vehemència d'alguns missatges de dirigents com Laura Borràs, que situaven la reunió del setembre com a data clau per a la investidura, el partit no s'ha aixecat de la taula de negociació i manté una actitud constructiva amb el ministre Albares. Fonts de Junts mantenen que "no hi ha cap novetat" i que és responsabilitat del govern espanyol "gestionar" aquesta qüestió. ERC, per la seva banda, manté un perfil baix en aquest àmbit. El Govern, en canvi, s'ha implicat en les converses per aconseguir que tiri endavant, però en aquest cas ho desvinculen de la investidura de Sánchez, carpeta que recau en els partits. "Estem centrats a fer que tiri endavant, no estem pendents de la investidura", remarquen fonts del Departament d'Exteriors.
Abans d'entrar a la reunió, Letònia ha dit que no veu clar reformar el reglament sobre l'ús de les llengües a Europa. "No és el moment", ha dit el ministre d'Assumptes Exteriors letó, Krisjani Karins. Segons ell, la Unió Europea té ara com ara altres prioritats geopolítiques i estratègiques que no passen incloure el català, el basc i el gallec entre les llengües oficials a les institucions comunitàries. "No crec que ampliem el nombre de llengües que s'usen de manera oficial a la Unió Europea", ha dit.
Els 27 estats membres es reuneixen aquest al matí amb l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ordre del dia, per avaluar l'estat de la qüestió. Tot just fa un mes ja es va abordar aquesta petició espanyola. En aquella primera reunió la majoria dels estats van expressar els seus dubtes -econòmics i jurídics sobretot- davant la possibilitat d'incloure de cop tres noves llengües oficials. Cap país va vetar la proposta, un element indispensable perquè no fracassi la iniciativa. En aquestes darreres setmanes, Albares i el seu equip han treballat per intentar resoldre els dubtes de la resta de socis i així es traslladarà a la reunió. El govern espanyol no vol precipitar-se amb una qüestió delicada que necessita la unanimitat dels estats per tirar endavant.
Cap estat és obertament contrari a permetre l'oficialitat del català, però una de les crítiques que ha rebut el govern espanyol és la de voler anar massa de pressa en clau d'investidura. Les presses de Pedro Sánchez no casen amb els ritmes europeus. També per això, la reunió d'aquest dimarts es preveu centrada en qüestions de procediment, per deixar una eventual aprovació per més endavant. En la reunió està previst que s'anunciï en quins àmbits s'ha avançat i es recullin nous dubtes -si n'hi ha-, s'encarreguin nous informes i es fixi una nova data al calendari, que ja seria de cara al novembre. Fonts del Departament d'Exteriors esperen que hi hagi "més concrecions" que en l'última trobada. "Serà una bona notícia que continuï sense haver-hi vetos a la proposta", remarquen des de la conselleria.
El català té unes característiques "específiques"
Els dubtes giren al voltant de les conseqüències d'una decisió d'aquesta envergadura i els socis volen informes i concrecions, fins al punt de saber qui pagarà la mesura i com, i si tindrà continuïtat en cas que hi hagi un canvi de govern a l'Estat. Més enllà de resoldre aquestes qüestions, el govern espanyol també detallarà a la reunió les característiques del català com a "llengua cooficial" a l'Estat, per fer entendre als socis que això vol dir que el català és una llengua oficial, plenament institucional, al territori que li és pròpia, i es pot parlar amb normalitat al Congrés i al Senat. Aquests són elements que la diferencien d'altres llengües d'Europa que no són oficials a les institucions europees. Amb aquests arguments, Espanya vol garantir als socis que no hi haurà una allau de peticions d'oficialitat d'altres idiomes.En declaracions als mitjans abans d'entrar a la reunió, Albares ha detallat el seu posicionament a la reunió: explicarà el cost pressupostari de la reforma, que preocupa els estats. "El cost serà assumit íntegrament per Espanya", ha explicat. A més, ha dit que la modificació del reglament se circumscriu exclusivament a Espanya, precisament per aquesta especificitat de les llengües cooficials. "Són un cas únic a la Unió Europea", ha afirmat.
Per exhibir predisposició i voluntat d'entesa -davant dels estats i també de l'independentisme- Albares va obrir la porta al setembre a prioritzar l'oficialitat del català per davant de l'euskera i el gallec, per intentar calmar així les reticències d'alguns estats que veien excessiva la incorporació de tres llengües oficials de cop. En les darreres setmanes, la Moncloa i la Generalitat han intensificat la feina diplomàtica. Des d'Exteriors asseguren que hi ha hagut "contacte fluid i intercanvi d'informació" amb el Ministeri. "Hem parlat amb tots els països", assenyalen fonts de la conselleria que pilota Meritxell Serret.
Tant el Govern la setmana passada com la societat civil aquest mateix dilluns han llançat campanyes per seduir la resta d'estats perquè votin a favor del català a Europa. La conselleria d'Exteriors ha enviat argumentari als estats membres sobre la realitat catalana en àmbits com la tecnologia, la comunicació o la cultura. També Plataforma per la Llengua ha mantingut trobades amb representants dels països europeus per intentar resoldre dubtes. L'entitat enviarà una delegació aquest dimarts a Luxemburg per seguir la jornada al Consell de la Unió Europea.
La investidura, a l'horitzó
Amb el més que probable ajornament de la decisió, els terminis per aconseguir l'oficialitat del català abans de la investidura de Pedro Sánchez s'ajusten. La propera reunió està prevista pel novembre, poc abans de la data límit per al candidat del PSOE per provar de revalidar la Moncloa. La demanda de normalitzar el català a Europa és històrica, però les urgències domèstiques de Sánchez l'han situada en una prioritat. Forma part de l'acord del PSOE amb Junts que va permetre situar Francina Armengol com a presidenta de la cambra, però no es pot deslligar d'unes negociacions per a la investidura que se centren, ara com ara, en l'amnistia i la figura del mediador.Malgrat la vehemència d'alguns missatges de dirigents com Laura Borràs, que situaven la reunió del setembre com a data clau per a la investidura, el partit no s'ha aixecat de la taula de negociació i manté una actitud constructiva amb el ministre Albares. Fonts de Junts mantenen que "no hi ha cap novetat" i que és responsabilitat del govern espanyol "gestionar" aquesta qüestió. ERC, per la seva banda, manté un perfil baix en aquest àmbit. El Govern, en canvi, s'ha implicat en les converses per aconseguir que tiri endavant, però en aquest cas ho desvinculen de la investidura de Sánchez, carpeta que recau en els partits. "Estem centrats a fer que tiri endavant, no estem pendents de la investidura", remarquen fonts del Departament d'Exteriors.