31
d'octubre
de
2023, 07:00
Actualitzat:
01
de novembre,
18:58h
Com aquest dimarts la seva filla Elionor, Felip VI va jurar la Constitució el 1986, quan va complir 18 anys. Ho va fer envoltat d'un gran consens, en un Congrés ple, amb la presència de tots els presidents autonòmics -també Jordi Pujol- i, entre els diputats, només hi faltava l'únic que llavors tenia ERC. Aquest cop, deixaran el seient buit els presidents català i basc i representants de l'esquerra estatal i de més forces nacionalistes i independentistes. El panorama polític ha canviat, però ho ha fet molt més el suport social de l'actual rei, que llavors tenia la simpatia de bona part de la societat catalana i ara, en canvi, el rebuig cap a la monarquia que encapçala és gairebé hegemònic.
Segons diverses enquestes que va fer el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), entre 1986 i 1990, dos de cada tres catalans tenien una imatge bona o molt bona del llavors príncep Felip, mentre que tan sols un 2% la tenien dolenta o molt dolenta. En canvi, els últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indiquen que un 81% suspèn ara la monarquia que Felip VI lidera. El declivi és claríssim i, malgrat que va ser en el regnat del seu pare quan la valoració es va desplomar, el seu successor no ho ha remeiat i la imatge d'aquell jove que tant agradava s'ha fet fonedissa.
A més, el viratge en relació a la monarquia és molt transversal, es miri com es miri. El príncep Felip tenia bona imatge per a totes les franges d'edat, fa 37 anys, i ara el rebuig és clar en totes elles. En la més jove i la més gran, ho és menys i, així i tot, frega o supera el 70% de respostes. A nivell ideològic, els menys fervorosos quan va fer el jurament eren els catalans d'esquerres i ara aquests segueixen sent els més contraris, però fins i tot els de dretes han passat de sentir-hi una simpatia molt elevada a puntuar la institució amb més d'un cinc en poc més d'un terç dels casos.
Curiosament, el jove Felip generava més simpatia entre les catalanes que entre els catalans, ja que un 73% de dones en tenia una imatge bona o molt bona, per un 59% dels homes. Ara, en canvi, el rebuig vers la monarquia és pràcticament idèntica per a ells i elles. Pel que fa a mida de municipi, l'afecte cap al príncep era força transversal, fa 35 anys, tot i que una mica menor a Barcelona. Ara, en canvi, l'oposició a la institució que lidera és especialment elevada als pobles petits, si bé a la capital catalana segueix més alta que als municipis mitjans i les altres ciutats.
Una altra manera de veure com s'ha capgirat la percepció és comparar les opinions en relació a la data de naixement, per veure com era l'opinió fa 35 anys i ara de les persones de la mateixa generació. Només hi ha dades suficients per fer-ho pel que fa als nascuts a les dècades dels 40, 50 i 60, però en tots ells s'observa com les respostes que donaven en l'època del jurament del príncep Felip i les actuals no tenen res a veure. Llavors eren molt favorables i ara, tot el contrari, cosa que indica que no és només que la gent jove en tingui una percepció diferent, sinó que els catalans que aleshores li feien costat ara li han girat l'esquena.
Li ocorrerà el mateix a Elionor? Difícil de preveure, entre altres qüestions perquè ara el CIS ja ha desistit de demanar l'opinió sobre els membres de la monarquia (com feia els anys 80) o sobre la institució en si mateixa (com va fer entre el 1994 i 2015). Aquesta opacitat demoscòpica impedeix conèixer com ha evolucionat fins ara la valoració del cap d'estat entre el conjunt de la societat espanyola, després d'unes males notes els últims cops que va preguntar per ell. El baròmetre d'octubre tampoc no preguntava sobre el jurament de l'actual princesa i no hi indicis que el de novembre ho hagi de fer.
La manca de preguntes als baròmetres del CIS sobre la monarquia o els membres de la casa reial, des de 2015, impedeix conèixer-ne a nivell estatal la seva valoració. Entre 1986 i 1990, però, l'organisme va preguntar sobre la figura del príncep Felip en quatre enquestes d'una sèrie que feia en motiu de cada aniversari de la Constitució. Ajuntant les respostes recollides llavors a Catalunya, s'ha aconseguit una mostra rellevant, de 1.567 catalans, cosa que permet territorialitzar-ne la valoració, malgrat que llavors no hi hagués la intenció d'oferir resultats suficients segregats per comunitats.
Atès que el CEO sí que segueix preguntat sobre la monarquia -l'últim cop, el primer baròmetre d'aquest 2023-, es pot conèixer l'actual percepció de la monarquia a Catalunya. La fórmula, però, és diferent, ja que no es pregunta específicament per Felip VI i, a més, les respostes no són amb fórmules subjectives (bona, regular o mala imatge), sinó en una escala de 0 a 10.
Tot i això, s'han recalibrat les respostes. Aquelles amb menys d'un 3 s'han equiparat a les d'una imatge molt dolenta, el 3 i 4 com a dolenta, el 5 com a regular, el 6 i 7 com a bona imatge i les més altes, com a molt bona imatge. Igualment, com que des de fa uns anys Felip VI és el màxim representant de la monarquia, s'ha considerat que, sense unes dades millors, comparar aquestes respostes podia servir per obtenir un retrat força aproximat de com hauria evolucionat la seva percepció entre la societat catalana.
Com era la imatge de Felip VI quan va jurar la Constitució i com és ara la de monarquia, entre els catalans?
Segons diverses enquestes que va fer el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), entre 1986 i 1990, dos de cada tres catalans tenien una imatge bona o molt bona del llavors príncep Felip, mentre que tan sols un 2% la tenien dolenta o molt dolenta. En canvi, els últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indiquen que un 81% suspèn ara la monarquia que Felip VI lidera. El declivi és claríssim i, malgrat que va ser en el regnat del seu pare quan la valoració es va desplomar, el seu successor no ho ha remeiat i la imatge d'aquell jove que tant agradava s'ha fet fonedissa.
A més, el viratge en relació a la monarquia és molt transversal, es miri com es miri. El príncep Felip tenia bona imatge per a totes les franges d'edat, fa 37 anys, i ara el rebuig és clar en totes elles. En la més jove i la més gran, ho és menys i, així i tot, frega o supera el 70% de respostes. A nivell ideològic, els menys fervorosos quan va fer el jurament eren els catalans d'esquerres i ara aquests segueixen sent els més contraris, però fins i tot els de dretes han passat de sentir-hi una simpatia molt elevada a puntuar la institució amb més d'un cinc en poc més d'un terç dels casos.
Com era la imatge de Felip VI quan va jurar la Constitució i com és ara la de monarquia, segons cada perfil de català?
Curiosament, el jove Felip generava més simpatia entre les catalanes que entre els catalans, ja que un 73% de dones en tenia una imatge bona o molt bona, per un 59% dels homes. Ara, en canvi, el rebuig vers la monarquia és pràcticament idèntica per a ells i elles. Pel que fa a mida de municipi, l'afecte cap al príncep era força transversal, fa 35 anys, tot i que una mica menor a Barcelona. Ara, en canvi, l'oposició a la institució que lidera és especialment elevada als pobles petits, si bé a la capital catalana segueix més alta que als municipis mitjans i les altres ciutats.
Una altra manera de veure com s'ha capgirat la percepció és comparar les opinions en relació a la data de naixement, per veure com era l'opinió fa 35 anys i ara de les persones de la mateixa generació. Només hi ha dades suficients per fer-ho pel que fa als nascuts a les dècades dels 40, 50 i 60, però en tots ells s'observa com les respostes que donaven en l'època del jurament del príncep Felip i les actuals no tenen res a veure. Llavors eren molt favorables i ara, tot el contrari, cosa que indica que no és només que la gent jove en tingui una percepció diferent, sinó que els catalans que aleshores li feien costat ara li han girat l'esquena.
Quina imatge tenien de Felip VI quan va jurar la Constitució i quina tenen ara de la monarquia, els catalans nascuts les dècades dels 40, 50 i 60?
Li ocorrerà el mateix a Elionor? Difícil de preveure, entre altres qüestions perquè ara el CIS ja ha desistit de demanar l'opinió sobre els membres de la monarquia (com feia els anys 80) o sobre la institució en si mateixa (com va fer entre el 1994 i 2015). Aquesta opacitat demoscòpica impedeix conèixer com ha evolucionat fins ara la valoració del cap d'estat entre el conjunt de la societat espanyola, després d'unes males notes els últims cops que va preguntar per ell. El baròmetre d'octubre tampoc no preguntava sobre el jurament de l'actual princesa i no hi indicis que el de novembre ho hagi de fer.
Així s'ha fet aquesta notícia
La manca de preguntes als baròmetres del CIS sobre la monarquia o els membres de la casa reial, des de 2015, impedeix conèixer-ne a nivell estatal la seva valoració. Entre 1986 i 1990, però, l'organisme va preguntar sobre la figura del príncep Felip en quatre enquestes d'una sèrie que feia en motiu de cada aniversari de la Constitució. Ajuntant les respostes recollides llavors a Catalunya, s'ha aconseguit una mostra rellevant, de 1.567 catalans, cosa que permet territorialitzar-ne la valoració, malgrat que llavors no hi hagués la intenció d'oferir resultats suficients segregats per comunitats.
Atès que el CEO sí que segueix preguntat sobre la monarquia -l'últim cop, el primer baròmetre d'aquest 2023-, es pot conèixer l'actual percepció de la monarquia a Catalunya. La fórmula, però, és diferent, ja que no es pregunta específicament per Felip VI i, a més, les respostes no són amb fórmules subjectives (bona, regular o mala imatge), sinó en una escala de 0 a 10.
Tot i això, s'han recalibrat les respostes. Aquelles amb menys d'un 3 s'han equiparat a les d'una imatge molt dolenta, el 3 i 4 com a dolenta, el 5 com a regular, el 6 i 7 com a bona imatge i les més altes, com a molt bona imatge. Igualment, com que des de fa uns anys Felip VI és el màxim representant de la monarquia, s'ha considerat que, sense unes dades millors, comparar aquestes respostes podia servir per obtenir un retrat força aproximat de com hauria evolucionat la seva percepció entre la societat catalana.