Aquest ha estat un bon cap de setmana per al periodisme. Ciutat Morta i Castor, un negoci rodó? han estat líders d'audiència a Catalunya amb dues peces -molt diferents, però igualment valuoses- de denúncia contra els abusos del poder. Ambdues han estat emeses per la televisió pública catalana, el que significa que els mecanismes de la llibertat de premsa encara són capaços de funcionar, tot i què en el cas de Ciutat Morta hi hagi hagut tota mena d'entrebancs.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha de fer la catarsi corresponent, així com els Mossos d'Esquadra, els funcionaris judicials i fins i tot els serveis mèdics, que són els que acabaran atenent les víctimes de possibles maltractaments policials. Probablement una de les poques mesures assenyades que es van prendre a Interior en l'època de Joan Saura va ser la d'instal·lar càmeres a les cel·les dels detinguts, una precaució que s'ha d'aplicar a la totalitat de les instal·lacions policials. Fins i tot com a protecció contra les denúncies falses. Només amb això s'hauria evitat un calvari als acusats del cas 4F.

Castor, un negoci rodó també ha entrat en els circuits foscos, els que amaguen decisions abusives. En aquest cas, contra els impostos que paguem. És a dir, contra la justícia social i la protecció del benestar públic. Aquí la denúncia periodística tindrà un recorregut més difícil, perquè afecta al vèrtex de l'estat.

Som lluny d'una democràcia efectiva. Però, encara que sigui a la perifèria, hi ha mecanismes de control. Comencem a saber quin país no volem.