El marge per a aplicar canvis en la fiscalitat és mínim en el marc competencial actual. Així ho ha volgut subratllar el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, en l'obertura de les jornades "La fiscalitat a la República catalana", que ha organitzat ERC aquest dissabte per debatre sobre el model tributari del futur estat català. Així, el dirigent republicà ha esquivat la negociació sobre els pressupostos del 2017, però sí que ha asseverat que la qüestió dels impostos, que -com en el cas dels fallits comptes del 2016- és el que torpedina més les converses, presenta poc marge per a grans canvis, ja que "el model fiscal ve determinat en la pràctica totalitat per l'estat espanyol" i, "en l'estadi actual, hi ha marges que la Generalitat ha usat en la seva pràctica totalitat".

Per això, ha alertat que els debats que es puguin afrontar actualment "són marginals" i, tot i que "respectables, legítims i que cal fer", ha avisat que tindran "poc impacte en els ingressos". De fet, Aragonès ha recordat la pluralitat dels membres del bloc independentistes i la necessitat de preservar-la per fer efectiu el full de ruta, ja que que cal "vèncer els embats del camí amb dues grans eines: transversalitat i la unitat", atès que el procés uneix "des de democristians i liberals fins a l'esquerra transformadora", per bé que això no impedeix "que cada força faci les seves aportacions" de cara a la República catalana. Els xocs entre PDECat i la CUP en la qüestió fiscal són ben públics aquests dies, de nou. "La política autonòmica s'ha de fer, però anem a fer política d'estat", ha conclòs.

D'aquesta manera, el dirigent d'ERC ha demanat als participants de la jornada que se centressin en abordar la qüestió de la fiscalitat des d'una òptica més general, i no en relació als marges que permet el marc autonòmic. I, en concret, ha posat tres reptes a afrontar per a l'esquelet a dibuixar: el demogràfic, el productiu i el mediambiental.

Els tres reptes de la fiscalitat del nou estat

En relació al primer punt, ha alertat del "progressiu envelliment de la població", l'element que pot fer perillar més la sostenibilitat del deute i de la despesa pública, per la seva repercussió en salut, serveis socials i prestacions. Tot i això, ha assegurat que, "com a estat independent, ens trobaríem en una situació millor per afrontar aquesta situació de forma més pausada". Pel que fa al segon, ha assenyalat que es disposa d'una fiscalitat "que s'aplica sobre un sistema productiu que respon a esquemes ideats després de la segona guerra mundial" i que, a més, afronta ara dificultats afegides pel que fa a l'elusió fiscal que permeten certes transaccions internacionals i que, per combatre-la, requereix de més cooperació entre països. Quant al tercer punt, per mitigar el canvi climàtic i els seus efectes -i despeses- en la salut, ha apostat per aprofundir en "impostos relacionats amb les externalitats negatives, amb voluntat extrafiscal, de canviar comportaments, com impostos de caràcter ambiental".

I quines repercussions tenen aquests reptes sobre les grans figures impositives? Pel que fa a tributs al consum com l'IVA, Aragonès ha apuntat que aquests estaven pensats sobretot per a societats joves, atès que "les més grans tenen preferència per a l'estalvi". Quant a les rendes del treball, ha assenyalat que "cada cop hi ha més desigualtats" i ha alertat d'algunes rendes que, tot i que escasses en nombre, acumulen grans fortunes i "escapen d'aquest circuit" tributari. En relació als impostos sobre els beneficis empresarials, ha destacat la necessitat d'una fiscalitat que permeti "afavorir el desenvolupament econòmic del país i evitar l'elusió fiscal" a la vegada.