24
de juny
del
2023
Actualitzat
el
27
de juny
a les
12:39h
"Si no ens entenem, ens passaran per sobre". Aquesta frase ha estat pronunciada, amb més o menys convenciment, a les seus d'ERC i de Junts des de les eleccions municipals i, molt especialment, des de l'operació que va portar Jaume Collboni a l'alcaldia de Barcelona. També apareix en el substrat de la nova estratègia impulsada per Pere Aragonès, que ha vist des de Palau com el seu partit, en la primera convocatòria electoral des que és al càrrec, ha perdut 300.000 vots. Xifra suficient per recalibrar l'horitzó, modificar el Govern -pensat per durar fins al 2025, si les circumstàncies ho permeten- i assajar una reconciliació amb Junts, que fa només nou mesos va deixar el Govern i viu instal·lada en l'oposició. Les dues formacions, després de sis anys de travetes, s'han concedit l'enèsima oportunitat de reconciliació.
Fonts governamentals consultades per Nació assenyalen que la prioritat d'Aragonès, després de les eleccions del 23-J i amb la vista posada en el nou curs, serà refer els ponts amb Junts, castigats -una vegada més- per la gestió dels pactes municipals i supramunicipals. Al tradicional ball d'aliances als ajuntaments, amb el PSC sempre instal·lat al centre de l'equació, s'hi va sumar la setmana passada l'acord d'ERC amb els socialistes a les diputacions de Lleida i de Tarragona, que van tornar a fer surar les rancúnies del passat. L'operació Collboni i la sintonia a Barcelona entre Xavier Trias i Ernest Maragall -la gestació de l'acord a la capital va ser plàcida- han fet canviar de nou l'equació, i tant a Palau com a Junts existeixen veus amb ascendència que consideren que ha arribat el moment, ara sí, de refer ponts i unificar estratègies.
L'últim intent seriós es va produir fa un any i mig amb reunions setmanals entre partits i entitats, coincidint amb la posada en marxa del Govern liderat per Aragonès. És el moment que s'ha estat més a prop de recuperar la sintonia, i es van treballar documents per reduir al màxim les discrepàncies existents entre formacions. La dinàmica de l'executiu de coalició es va anar enverinant progressivament fins que la destitució de Jordi Puigneró va portar al límit les relacions. La consulta de Junts per sortir de l'executiu va fer entrar la política catalana en una nova era, amb una pugna obertament descarnada i de difícil resolució. Els resultats electorals i la perspectiva d'un govern del PP i Vox a Madrid han fet constatar l'estat major independentista -que existeix, però per separat- que s'ha de trencar la dinàmica de confrontació interna.
En l'última setmana hi ha hagut moviments sensibles. Un d'ells és que, segons diverses fonts de Junts consultades per Nació, fins i tot Carles Puigdemont ha alertat internament del perill de perpetuar l'enfrontament a les files independentistes. En aquesta línia també s'han d'interpretar dos moviments: el fet que Jordi Turull, secretari general de Junts, insistís diumenge passat a porta tancada en el consell nacional del partit que calia abaixar el to de les crítiques als exsocis; i que el comitè de la campanya del 23-J s'hagi pres la decisió d'atacar l'estratègia del diàleg sense esmentar ERC, però sí carregant les tintes contra Gabriel Rufián. En el primer acte camí de les eleccions, Junts va alertar sobretot del risc d'abstenció independentista, que pot ser letal.
Aquest -l'abstenció- és un dels factors que han portat la cúpula de Junts a activar un nou discurs, perquè el seu electorat -el més partidari de la confrontació- és, precisament, el que es pot sentir més atret per la idea d'anar a votar. Des de les files d'ERC continuen insistint en la necessitat d'arribar a un acord programàtic per concórrer a les eleccions sota un paraigua comú, que hauria de tenir dos elements: autodeterminació i amnistia. Però aquest acord programàtic, desitgen els republicans, va més enllà de l'horitzó electoral. Això passa per l'estabilitat parlamentària i, sobretot, pels pressupostos de la Generalitat per al 2024.
On es pot concretar primer aquesta nova etapa? Una de les opcions és que hi hagi un pacte a la Diputació de Barcelona entre Junts i ERC, que estaria disposada a fer servir els seus vots per investir un candidat del partit que comanda Laura Borràs. Els republicans sostenen que el retorn a la unitat independentista es va començar a practicar amb la tria d'Anna Erra com a nova presidenta del Parlament, i que ara hi ha d'haver gestos recíprocs. Per la Diputació, en tot cas, caldria el vot de l'únic diputat de Tot per Terrassa, i també que el PSC no ordís amb els comuns i el PP una majoria alternativa com la que es va posar en marxa a l'Ajuntament de Barcelona.
Per sobre d'aquest panorama, en tot cas, hi continua sobrevolant la relació entre Puigdemont i Oriol Junqueras. Tibant durant la legislatura de l'1-O, freda en els primers mesos de presó i exili, d'enemistat política a mesura que anaven passant els mesos, la distància existent entre el líder moral de Junts -continua influint en totes les decisions sense formar part de la direcció, com es tornarà a notar en el debat sobre la Diputació- i el president d'ERC continua condicionant els passos a seguir. Uns passos que també tenen a veure amb la governabilitat del país després de les futures eleccions catalanes, perquè Aragonès -sobretot si no queda per sobre del PSC- només podrà anar a buscar Junts -i la CUP- per ser president. L'enèsim intent de reconciliació té a veure amb la unitat, però també amb qui podrà ocupar el Palau de la Generalitat.
Fonts governamentals consultades per Nació assenyalen que la prioritat d'Aragonès, després de les eleccions del 23-J i amb la vista posada en el nou curs, serà refer els ponts amb Junts, castigats -una vegada més- per la gestió dels pactes municipals i supramunicipals. Al tradicional ball d'aliances als ajuntaments, amb el PSC sempre instal·lat al centre de l'equació, s'hi va sumar la setmana passada l'acord d'ERC amb els socialistes a les diputacions de Lleida i de Tarragona, que van tornar a fer surar les rancúnies del passat. L'operació Collboni i la sintonia a Barcelona entre Xavier Trias i Ernest Maragall -la gestació de l'acord a la capital va ser plàcida- han fet canviar de nou l'equació, i tant a Palau com a Junts existeixen veus amb ascendència que consideren que ha arribat el moment, ara sí, de refer ponts i unificar estratègies.
L'últim intent seriós es va produir fa un any i mig amb reunions setmanals entre partits i entitats, coincidint amb la posada en marxa del Govern liderat per Aragonès. És el moment que s'ha estat més a prop de recuperar la sintonia, i es van treballar documents per reduir al màxim les discrepàncies existents entre formacions. La dinàmica de l'executiu de coalició es va anar enverinant progressivament fins que la destitució de Jordi Puigneró va portar al límit les relacions. La consulta de Junts per sortir de l'executiu va fer entrar la política catalana en una nova era, amb una pugna obertament descarnada i de difícil resolució. Els resultats electorals i la perspectiva d'un govern del PP i Vox a Madrid han fet constatar l'estat major independentista -que existeix, però per separat- que s'ha de trencar la dinàmica de confrontació interna.
Pere Aragonès, durant l'última sessió de control al Parlament. Foto: Frederic Esteve
En l'última setmana hi ha hagut moviments sensibles. Un d'ells és que, segons diverses fonts de Junts consultades per Nació, fins i tot Carles Puigdemont ha alertat internament del perill de perpetuar l'enfrontament a les files independentistes. En aquesta línia també s'han d'interpretar dos moviments: el fet que Jordi Turull, secretari general de Junts, insistís diumenge passat a porta tancada en el consell nacional del partit que calia abaixar el to de les crítiques als exsocis; i que el comitè de la campanya del 23-J s'hagi pres la decisió d'atacar l'estratègia del diàleg sense esmentar ERC, però sí carregant les tintes contra Gabriel Rufián. En el primer acte camí de les eleccions, Junts va alertar sobretot del risc d'abstenció independentista, que pot ser letal.
Aquest -l'abstenció- és un dels factors que han portat la cúpula de Junts a activar un nou discurs, perquè el seu electorat -el més partidari de la confrontació- és, precisament, el que es pot sentir més atret per la idea d'anar a votar. Des de les files d'ERC continuen insistint en la necessitat d'arribar a un acord programàtic per concórrer a les eleccions sota un paraigua comú, que hauria de tenir dos elements: autodeterminació i amnistia. Però aquest acord programàtic, desitgen els republicans, va més enllà de l'horitzó electoral. Això passa per l'estabilitat parlamentària i, sobretot, pels pressupostos de la Generalitat per al 2024.
On es pot concretar primer aquesta nova etapa? Una de les opcions és que hi hagi un pacte a la Diputació de Barcelona entre Junts i ERC, que estaria disposada a fer servir els seus vots per investir un candidat del partit que comanda Laura Borràs. Els republicans sostenen que el retorn a la unitat independentista es va començar a practicar amb la tria d'Anna Erra com a nova presidenta del Parlament, i que ara hi ha d'haver gestos recíprocs. Per la Diputació, en tot cas, caldria el vot de l'únic diputat de Tot per Terrassa, i també que el PSC no ordís amb els comuns i el PP una majoria alternativa com la que es va posar en marxa a l'Ajuntament de Barcelona.
Per sobre d'aquest panorama, en tot cas, hi continua sobrevolant la relació entre Puigdemont i Oriol Junqueras. Tibant durant la legislatura de l'1-O, freda en els primers mesos de presó i exili, d'enemistat política a mesura que anaven passant els mesos, la distància existent entre el líder moral de Junts -continua influint en totes les decisions sense formar part de la direcció, com es tornarà a notar en el debat sobre la Diputació- i el president d'ERC continua condicionant els passos a seguir. Uns passos que també tenen a veure amb la governabilitat del país després de les futures eleccions catalanes, perquè Aragonès -sobretot si no queda per sobre del PSC- només podrà anar a buscar Junts -i la CUP- per ser president. L'enèsim intent de reconciliació té a veure amb la unitat, però també amb qui podrà ocupar el Palau de la Generalitat.