12
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
11:14h
Pere Aragonès ha executat aquest dilluns una crisi de govern per impulsar el seu executiu. Aprofitant la sortida de la consellera Teresa Jordà, que serà la número 2 de Gabriel Rufián a les llistes d'ERC a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, el president ha completat canvis més profunds al Govern. El conseller d'Educació,Josep Gonzàlez-Cambray, i el titular de Territori, Juli Fernàndez, deixaran el seu lloc a dues figures amb experiència en la gestió. Anna Simó serà la nova responsable de les polítiques educatives i Ester Capella assumirà la carpeta d'infraestructures. Al capdavant del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s'hi situarà David Mascort, fins ara mà dreta de Jordà a la conselleria. La presa de possessió dels nous membres de l'executiu es farà aquest mateix dilluns a les quatre de la tarda.
A les 10.30, Aragonès ha comparegut a la Galeria Gòtica per explicar els canvis. Ha parlat de la necessitat de tenir "energies renovades" de cara a la segona meitat de la legislatura. "Els nous consellers tenen tota la meva confiança per encarar els reptes que venen", ha remarcat el president, que ha indicat que els dirigents que entren tenen la feina de "consolidar" els canvis. "Els canvis estan formulats pensant que les eleccions al Parlament seran el febrer del 2025. L'estabilitat és imprescindible", ha remarcat el dirigent d'ERC. Els republicans van perdre 300.000 vots en les eleccions municipals de fa només dues setmanes, escenari que ha impactat amb força a les sigles que comanda Oriol Junqueras, on ha aflorat el debat intern.
En matèria educativa, Aragonès ha encomanat a Simó que continuï amb els canvis incorporats al llarg del mandat -avançament del curs escolar i gratuïtat de l'I-2-, mentre que en habitatge -que depèn de Territori- ha situat com a repte l'aplicació de la nova llei d'habitatge per gestionar les zones tensionades pel que fa al preu del lloguer. Capella -que serà rellevada com a delegada a Madrid després de les eleccions espanyoles- també haurà de gestionar els problemes vinculats a Rodalies, un dels xocs oberts amb el govern espanyol que més protagonisme han tingut al llarg dels últims mesos. Pel que fa a Mascort, el principal encàrrec és el de continuar desplegant les energies renovables i incrementar la capacitat de Catalunya en aquest sentit.
En els darrers dies s'havia fet més sòlida la via d'una remodelació més àmplia del Govern, a banda del canvi ja previst de Jordà per reforçar les aspiracions republicanes en les eleccions del 23-J, per l'experiència de la consellera al Congrés. Tant a Palau com a ERC entenien que el moment polític exigia un nou impuls per assegurar un recorregut transitable de la legislatura catalana. Aragonès continua sostenint que és partidari de completar el mandat i ha mogut fitxa. Cambray sabia que tenia molts números de ser un dels sacrificats. Pesen les vagues acumulades i les relacions complexes amb el món sindical, després que Educació pilotés transformacions -amb el suport explícit d'Aragonès- com l'avançament del curs escolar. De fet, aquesta setmana hi ha un ple monogràfic sobre educació al Parlament en què Junts pretenia reclamar la destitució de Cambray, a qui tenia en el punt de mira des de feia mesos.
L'altra figura en el punt de mira era Fernàndez, que no ha aconseguit assentar-se a Territori en un moment d'estira-i-arronsa amb el govern espanyol per la gestió de Rodalies. ERC ha desgastat l'executiu de Pedro Sánchez per les incidències a la xarxa ferroviària, però la figura de Fernàndez continuava en discussió, perquè no se li ha distingit ascendent en el discurs del Govern. Tant a Simó (Educació) com Capella (Territori) se'ls pressuposa més bagatge en la gestió per satisfer les exigències del moment. La solució escollida pel president a Acció Climàtica indica la confiança d'Aragonès en Jordà, amb qui manté una relació de confiança política.
La crisi de govern es produeix després que ERC validés el relleu a la presidència del Parlament, assumint el nom proposta per Junts. Els vots republicans van servir perquè Anna Erra fos escollida com a nova presidenta de la cambra, en substitució de Laura Borràs, suspesa des de fa mesos per la seva condemna per prevaricació i falsedat documental. Els republicans reclamen a Junts que la relació de col·laboració oberta altra cop després de les eleccions municipals es tradueix en un major suport al Govern, per exemple, en votacions a la cambra catalana.
A les 10.30, Aragonès ha comparegut a la Galeria Gòtica per explicar els canvis. Ha parlat de la necessitat de tenir "energies renovades" de cara a la segona meitat de la legislatura. "Els nous consellers tenen tota la meva confiança per encarar els reptes que venen", ha remarcat el president, que ha indicat que els dirigents que entren tenen la feina de "consolidar" els canvis. "Els canvis estan formulats pensant que les eleccions al Parlament seran el febrer del 2025. L'estabilitat és imprescindible", ha remarcat el dirigent d'ERC. Els republicans van perdre 300.000 vots en les eleccions municipals de fa només dues setmanes, escenari que ha impactat amb força a les sigles que comanda Oriol Junqueras, on ha aflorat el debat intern.
En matèria educativa, Aragonès ha encomanat a Simó que continuï amb els canvis incorporats al llarg del mandat -avançament del curs escolar i gratuïtat de l'I-2-, mentre que en habitatge -que depèn de Territori- ha situat com a repte l'aplicació de la nova llei d'habitatge per gestionar les zones tensionades pel que fa al preu del lloguer. Capella -que serà rellevada com a delegada a Madrid després de les eleccions espanyoles- també haurà de gestionar els problemes vinculats a Rodalies, un dels xocs oberts amb el govern espanyol que més protagonisme han tingut al llarg dels últims mesos. Pel que fa a Mascort, el principal encàrrec és el de continuar desplegant les energies renovables i incrementar la capacitat de Catalunya en aquest sentit.
El desgast amb el sector educatiu
Amb la sacsejada a l'executiu, Aragonès pretén obrir una nova etapa de la legislatura, que vol esgotar malgrat les dificultats d'ERC per teixir majories al Parlament. Cambray era el conseller més discutit del Govern, després del desgast acumulat amb el sector educatiu. Al seu torn, Fernàndez no ha acabat de quallar a Territori en els pocs mesos -hi va arribar l'octubre passat- que fa que és conseller. Tant Simó com Capella són dues dirigents amb passat a la Generalitat. La primera va ser consellera de polítiques socials durant el tripartit i Capella havia estat titular de Justícia del 2018 al 2021. Amb la tria de Mascort, persona de confiança de Jordà a la conselleria d'Acció Climàtica, es persegueix continuïtat en la gestió.En els darrers dies s'havia fet més sòlida la via d'una remodelació més àmplia del Govern, a banda del canvi ja previst de Jordà per reforçar les aspiracions republicanes en les eleccions del 23-J, per l'experiència de la consellera al Congrés. Tant a Palau com a ERC entenien que el moment polític exigia un nou impuls per assegurar un recorregut transitable de la legislatura catalana. Aragonès continua sostenint que és partidari de completar el mandat i ha mogut fitxa. Cambray sabia que tenia molts números de ser un dels sacrificats. Pesen les vagues acumulades i les relacions complexes amb el món sindical, després que Educació pilotés transformacions -amb el suport explícit d'Aragonès- com l'avançament del curs escolar. De fet, aquesta setmana hi ha un ple monogràfic sobre educació al Parlament en què Junts pretenia reclamar la destitució de Cambray, a qui tenia en el punt de mira des de feia mesos.
L'altra figura en el punt de mira era Fernàndez, que no ha aconseguit assentar-se a Territori en un moment d'estira-i-arronsa amb el govern espanyol per la gestió de Rodalies. ERC ha desgastat l'executiu de Pedro Sánchez per les incidències a la xarxa ferroviària, però la figura de Fernàndez continuava en discussió, perquè no se li ha distingit ascendent en el discurs del Govern. Tant a Simó (Educació) com Capella (Territori) se'ls pressuposa més bagatge en la gestió per satisfer les exigències del moment. La solució escollida pel president a Acció Climàtica indica la confiança d'Aragonès en Jordà, amb qui manté una relació de confiança política.
La crisi de govern es produeix després que ERC validés el relleu a la presidència del Parlament, assumint el nom proposta per Junts. Els vots republicans van servir perquè Anna Erra fos escollida com a nova presidenta de la cambra, en substitució de Laura Borràs, suspesa des de fa mesos per la seva condemna per prevaricació i falsedat documental. Els republicans reclamen a Junts que la relació de col·laboració oberta altra cop després de les eleccions municipals es tradueix en un major suport al Govern, per exemple, en votacions a la cambra catalana.