18
de setembre
de
2022, 09:57
Actualitzat:
10:11h
Conflueixen en la crisi que viuen ERC i Junts totes les discrepàncies acumulades des del 2012, quan Artur Mas no va aconseguir que Oriol Junqueras se sumés al Govern i el republicans van convertir-se en aliats parlamentaris de Convergència. Totes les desconfiances, totes les divergències tàctiques i estratègiques, totes les qüestions de pell, totes les deslleialtats acumulades han sedimentat aquest mes de setembre, marcat per una Diada que ha retratat fins a quin punt els cinc anys que han passat des de l'1-O només han servit per encadenar retrets. Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que la relació entre els dos socis passen pel "pitjor moment" dels últims temps, i que ara ja no es descarta cap escenari, tampoc el de la trencadissa. El que fins fa unes setmanes apareixia com una discrepància més, com una negociació habitual a contrarellotge, comença a semblar un abisme de resolució inviable per a ERC i Junts.
La trobada d'aquest dimecres al Palau de Pedralbes va servir pràcticament de catarsi entre els dirigents que en van formar part. Dels republicans hi havia el president Pere Aragonès acompanyat de Laura Vilagrà, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Sergi Sabrià, mentre que la representació de Junts va estar formada per Jordi Turull, Laura Borràs, Josep Rius i Albert Batet, que van acompanyar el vicepresident Jordi Puigneró. El resum de les deslleialtats es va deixar per després de l'àpat, però el to no va trigar a escalar. Si els representants de la formació liderada per Turull i Borràs insistia en què ERC "no estava complint" amb l'acord de legislatura perquè no s'havia posat en marxa -entre altres qüestions- la direcció estratègica del procés, Aragonès els retreia que ells estaven desmarcant-se, des de feia un any, del primer punt del pla de Govern, que és el diàleg amb l'Estat. La digestió de les frases que es van pronunciar no va ser senzilla.
"De moment no ens movem", resumeixen fonts republicanes consultades per NacióDigital, que es veuen "aguantant el pols" de Junts com ja van fer -sempre segons el seu punt de vista- amb la suspensió de Borràs al Parlament i amb la negativa de la formació on milita Carles Puigdemont a proposar només consellers per formar part de la taula de diàleg. Aragonès, en els contactes que manté amb el seu entorn més immediat, sosté que no es pot posar en marxa la direcció estratègica del procés perquè "ja es va intentar" i les negociacions no van arribar a bon port. Entre la tardor passada i el mes de febrer, tots els actors del procés van reunir-se setmanalment i, malgrat que "sobre el paper" es va avançar, no es va certificar cap acord sobre la unitat estratègica.
Des de Palau insisteixen que, en cas que Aragonès "es mogués" i acordés una proposta amb Junts, els sectors del partit menys proclius a continuar al Govern "trigarien deu dies" a considerar que és un mal pacte i que les turbulències tornarien. "El que està passant recorda a com era ERC fa deu anys", ha verbalitzat el president al seu entorn. Es referia al temps en què, durant el segon tripartit, les sigles republicanes van quedar lesionades per les pugnes internes entre sectors -en aquell moment va sorgir Reagrupament com a escissió- i després van obtenir només deu escons a les eleccions del 2010. D'aquella desfeta en va sorgir el procés que va dur Oriol Junqueras -absent en totes les reunions d'alt nivell celebrades els últims dies- i Marta Rovira a la presidència i a la secretaria general, càrrecs que revalidaran a la tardor.
.jpeg)
Davant del pols amb Junts, la sortida que ha trobat Aragonès és situar tota la pressió sobre el partit de Turull i Borràs. "Que s'aclareixin ells primer", resumeixen a Palau. La dinàmica interna de Junts és una variable clau per entendre la crisi, perquè dins les sigles hi conviuen posicions diferenciades. S'identifica el secretari general com a partidari de continuar dins l'executiu, per bé que públicament identifica com a "real" la possibilitat de sortir-ne. Albert Batet, com la majoria del grup parlamentari que presideix, també està arrenglerat amb la continuïtat dins del Govern. En el cas de Borràs és diferent -ja no va voler entrar-hi com a vicepresidenta-, i el debat és viu.
Els consellers Jaume Giró -Economia- i Victòria Alsina -Acció Exterior- apareixen com els més significats a favor de la continuïtat, i Lourdes Ciuró -Justícia- sempre s'ha pronunciat en públic a favor de mantenir-se en el màxim d'institucions possible. La consulta interna s'acabarà celebrant, i fonts de Junts insisteixen que, en cas d'acord, tots els dirigents remaran a favor perquè la militància el validi. No es farà cap moviment, però, fins que passi el debat de política general, que només té dues opcions: convertir-se en escenificació d'un acord d'última hora entre socis, o bé esdevenir l'epitafi de la coalició. A la cúpula de Junts ja minimitzen els efectes de sortir del Govern de cara a les municipals, nova fita en la pugna entre el dos partits per obtenir l'hegemonia.
El debat intern al partit fundat per Puigdemont sobre formar part del Govern no és nou. Segons diverses fonts consultades, ja es va fer notar en una reunió de l'executiva celebrada a Sallent al març. Els incompliments d'ERC en clau nacional són denunciats des de fa mesos per Borràs i els seus afins. Els republicans identifiquen en Turull un dirigent amb capacitat negociadora -s'ha vist i ha parlat amb Marta Rovira-, però el consideren "atrapat". El secretari general, discret i prudent, especialment en moments de tensió, insisteix que cal posar en marxa la direcció estratègica, i remarca que és "possible" arribar a un acord. També ho creu Giró, el conseller de Junts que més s'ha pronunciat públicament a favor de la continuïtat del seu partit dins del Govern.
El nom del titular d'Economia ha anat guanyant pes a les files de la formació, fins al punt que els dirigents que més especulen amb una hipotètica remodelació de l'executiu -si aguanta la coalició- el situen ascendit a la vicepresidència que ara ocupa Puigneró. El debat, en tot cas, va molt més enllà dels noms i dels càrrecs. Si ERC i Junts s'aboquen a l'abisme és perquè la Diada ha servit com a accelerador de totes les discrepàncies acumulades els últims anys i perquè les entitats, a diferència d'altres episodis, no poden actuar de marmessors de cap acord perquè tenen estratègies diferents. Els socis tenen menys de quinze dies -un sospir o una eternitat- per posar-se d'acord si no volen acabar de malbaratar la majoria del 52% obtinguda a les urnes fa tan sols un any i mig.
La trobada d'aquest dimecres al Palau de Pedralbes va servir pràcticament de catarsi entre els dirigents que en van formar part. Dels republicans hi havia el president Pere Aragonès acompanyat de Laura Vilagrà, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Sergi Sabrià, mentre que la representació de Junts va estar formada per Jordi Turull, Laura Borràs, Josep Rius i Albert Batet, que van acompanyar el vicepresident Jordi Puigneró. El resum de les deslleialtats es va deixar per després de l'àpat, però el to no va trigar a escalar. Si els representants de la formació liderada per Turull i Borràs insistia en què ERC "no estava complint" amb l'acord de legislatura perquè no s'havia posat en marxa -entre altres qüestions- la direcció estratègica del procés, Aragonès els retreia que ells estaven desmarcant-se, des de feia un any, del primer punt del pla de Govern, que és el diàleg amb l'Estat. La digestió de les frases que es van pronunciar no va ser senzilla.
"De moment no ens movem", resumeixen fonts republicanes consultades per NacióDigital, que es veuen "aguantant el pols" de Junts com ja van fer -sempre segons el seu punt de vista- amb la suspensió de Borràs al Parlament i amb la negativa de la formació on milita Carles Puigdemont a proposar només consellers per formar part de la taula de diàleg. Aragonès, en els contactes que manté amb el seu entorn més immediat, sosté que no es pot posar en marxa la direcció estratègica del procés perquè "ja es va intentar" i les negociacions no van arribar a bon port. Entre la tardor passada i el mes de febrer, tots els actors del procés van reunir-se setmanalment i, malgrat que "sobre el paper" es va avançar, no es va certificar cap acord sobre la unitat estratègica.
Des de Palau insisteixen que, en cas que Aragonès "es mogués" i acordés una proposta amb Junts, els sectors del partit menys proclius a continuar al Govern "trigarien deu dies" a considerar que és un mal pacte i que les turbulències tornarien. "El que està passant recorda a com era ERC fa deu anys", ha verbalitzat el president al seu entorn. Es referia al temps en què, durant el segon tripartit, les sigles republicanes van quedar lesionades per les pugnes internes entre sectors -en aquell moment va sorgir Reagrupament com a escissió- i després van obtenir només deu escons a les eleccions del 2010. D'aquella desfeta en va sorgir el procés que va dur Oriol Junqueras -absent en totes les reunions d'alt nivell celebrades els últims dies- i Marta Rovira a la presidència i a la secretaria general, càrrecs que revalidaran a la tardor.
Puigneró i els consellers Torrent, Vilagrà, Ciuró i Jordà, abans d'un acte d'Aragonès. Foto: Govern
Davant del pols amb Junts, la sortida que ha trobat Aragonès és situar tota la pressió sobre el partit de Turull i Borràs. "Que s'aclareixin ells primer", resumeixen a Palau. La dinàmica interna de Junts és una variable clau per entendre la crisi, perquè dins les sigles hi conviuen posicions diferenciades. S'identifica el secretari general com a partidari de continuar dins l'executiu, per bé que públicament identifica com a "real" la possibilitat de sortir-ne. Albert Batet, com la majoria del grup parlamentari que presideix, també està arrenglerat amb la continuïtat dins del Govern. En el cas de Borràs és diferent -ja no va voler entrar-hi com a vicepresidenta-, i el debat és viu.
Els consellers Jaume Giró -Economia- i Victòria Alsina -Acció Exterior- apareixen com els més significats a favor de la continuïtat, i Lourdes Ciuró -Justícia- sempre s'ha pronunciat en públic a favor de mantenir-se en el màxim d'institucions possible. La consulta interna s'acabarà celebrant, i fonts de Junts insisteixen que, en cas d'acord, tots els dirigents remaran a favor perquè la militància el validi. No es farà cap moviment, però, fins que passi el debat de política general, que només té dues opcions: convertir-se en escenificació d'un acord d'última hora entre socis, o bé esdevenir l'epitafi de la coalició. A la cúpula de Junts ja minimitzen els efectes de sortir del Govern de cara a les municipals, nova fita en la pugna entre el dos partits per obtenir l'hegemonia.
El debat intern al partit fundat per Puigdemont sobre formar part del Govern no és nou. Segons diverses fonts consultades, ja es va fer notar en una reunió de l'executiva celebrada a Sallent al març. Els incompliments d'ERC en clau nacional són denunciats des de fa mesos per Borràs i els seus afins. Els republicans identifiquen en Turull un dirigent amb capacitat negociadora -s'ha vist i ha parlat amb Marta Rovira-, però el consideren "atrapat". El secretari general, discret i prudent, especialment en moments de tensió, insisteix que cal posar en marxa la direcció estratègica, i remarca que és "possible" arribar a un acord. També ho creu Giró, el conseller de Junts que més s'ha pronunciat públicament a favor de la continuïtat del seu partit dins del Govern.
El nom del titular d'Economia ha anat guanyant pes a les files de la formació, fins al punt que els dirigents que més especulen amb una hipotètica remodelació de l'executiu -si aguanta la coalició- el situen ascendit a la vicepresidència que ara ocupa Puigneró. El debat, en tot cas, va molt més enllà dels noms i dels càrrecs. Si ERC i Junts s'aboquen a l'abisme és perquè la Diada ha servit com a accelerador de totes les discrepàncies acumulades els últims anys i perquè les entitats, a diferència d'altres episodis, no poden actuar de marmessors de cap acord perquè tenen estratègies diferents. Els socis tenen menys de quinze dies -un sospir o una eternitat- per posar-se d'acord si no volen acabar de malbaratar la majoria del 52% obtinguda a les urnes fa tan sols un any i mig.