Apuntalar la taula de negociació amb l'Estat malgrat les inclemències de la meteorologia política i conjuntural. Després de dos anys de pandèmia, de les turbulències fruit del calendari electoral, de la concessió dels indults i d'un efecte bola de neu de la judicialització de la política -amb l'afegit últim de l'onada expansiva de la guerra a Ucraïna-, l'objectiu d'ERC no ha variat. Els republicans refermen l'aposta per la via negociada amb el govern espanyol per resoldre el conflicte polític, que ha anat perdent prioritat en l'agenda de la Moncloa. La conferència nacional d'aquest cap de setmana -arrenca aquest dissabte al matí- ha d'aprovar el text que ho ratifica, una continuació del rumb fixat pel partit d'Oriol Junqueras al congrés de finals del 2019. De nou, la proposta de la cúpula del partit no descarta l'acció unilateral com a alternativa en cas que la taula de diàleg no prosperi, si les condicions corregeixen les febleses diagnosticades de l'octubre del 2017.

El document, un esbós de com creu ERC que ha de ser la Catalunya del 2040, està sotmès a esmenes i haurà de serà votat per la militància. Només una de les 512 esmenes presentades és a la totalitat, i s'han introduït 400 aportacions al text original, 380 de les quals han estat transaccionades. Pel que fa al conflicte amb l'Estat, estableix com a punt de partida, que "la millor confrontació democràtica és la taula de negociació". Malgrat prioritzar aquesta via, però, el full de ruta recull que, en cas que la interlocució no doni fruits, no es renunciarà a "accions de desobediència" política i social i de "desbordament democràtic" per exercir l'autodeterminació. No es concreta en quin format, una qüestió que els republicans sempre deriven a l'acord que s'hauria de teixir entre els diferents actors de l'independentisme. Tampoc cap data ni calendari que fixi un horitzó final a la taula per començar a explorar alternatives. Fer-ho, insisteixen els republicans, resta esforços a fer que la via prioritària funcioni.

L'actualització de la ponència és una clara declaració d'intencions a l'hora de refermar que, malgrat les crítiques encaixades especialment per part de Junts i de la CUP, la taula de negociació continuarà sent un element central de l'estratègia del Govern de Pere Aragonès. Més enllà de si arriba o no a bon port, ERC la considera un instrument determinant per muscular el moviment amb la lògica que, si el govern espanyol no s'avé a un pacte basat en el referèndum i l'amnistia, es produirà de nou una onada de decebuts que se sumaran al projecte. 

Els republicans treballen, però, per donar recorregut al diàleg, malgrat constatar la distància entre les posicions dels dos governs. En aquest sentit, resulta rellevant que l'executiu d'Aragonès ultimi amb la Moncloa un primer acord de la taula de negociació, basat en la protecció de la llengua catalana, detalls avançats dimecres per NacióDigital. Les dues parts ja han elaborat documents per perfilar aquesta entesa inicial, pas previ per convocar una nova reunió pública, vinculada a l'assoliment de pactes intermedis. La defensa del català i el seu "reconeixement" ha estat objecte de debat en els contactes entre delegacions, que han estat periòdics en els últims mesos, amb desplaçaments de membres del Govern a Madrid. La recerca d'acords, que no suposen un estadi final en la resolució del conflicte, és assumit pels negociadors com una manera de desencallar les converses.

Malgrat les dificultats per fer prosperar la negociació amb la Moncloa, el document que es debat aquest cap de setmana assenyala els tres ingredients que a ERC es consideren clau per garantir l'"èxit" de l'independentisme: la capacitat de mobilització del moviment, la unitat estratègica fins ara no assolida i la força electoral. En aquest darrer sentit, les eleccions municipals del 2023 tindran un pes cabdal. Ja fa mesos que el mateix Junqueras pentina el territori per preparar els seus quadres i tancar files al voltant del rumb fixat. En paral·lel als esforços per fer prosperar la resolució del conflicte, el GPS d'ERC fixa la "bona gestió" i l'enfortiment dels grans consensos -com la defensa del català o la lluita contra l'extrema dreta- com les millors credencials per arreplegar nous suports, dos propòsits que passen per penetrar en el bloc no independentista.

Independentisme "útil"
L'arquitecte del document, Raül Romeva, ho resumeix defensant que cal d'omplir de contingut la reclamació de la República i començar-la a bastir amb polítiques que pot fer la Generalitat. "La independència tindrà molts més suports en la mesura que cada vegada més gent entengui que és una eina útil i al servei del benestar col·lectiu. La nostra prioritat és donar resposta a les necessitats socials, econòmiques, polítiques i ecològiques del país", recull el text, que aposta per impulsar mesures d'"extrema complexitat" en les properes dues dècades. Des de "frenar l'acumulació de riquesa en poques mans" a augmentar el parc públic d'habitatge. Des d'implementar la renda bàsica universal a gestionar amb empreses públiques l'aigua, la llum i el gas. També l'aposta pel model energètic descarbonitzat, la transformació feminista i l'erradicació de la violència masclista i promoure "un únic model d’escola catalana, pública, laica, inclusiva i d’excel·lència".

Poca contestació interna es preveu a l'esborrany promogut des de la direcció, que incorporarà aportacions que previsiblement no alteraran la filosofia central. Tot i això, els crítics del Col·lectiu Primer d'Octubre han impulsat una ponència alternativa que defensa la materialització del mandat de l'1-O i atorgar al Consell per la República "sentit d'estat". Aquest text ha estat tombat a totes les assemblees "de forma aclaparadora", expliquen des de la seu de Calàbria -amb entre un 4,8% i un 14% de suport-, però ha quedat viu a la Catalunya Nord, on no es va poder celebrar el congrés regional perquè el partit s'està reestructurant. D'aquí que l'aportació se sotmeti a votació a la conferència nacional.