10
de març
de
2022, 19:50
Actualitzat:
19:50h
Després de la negativa d'ERC a la reforma laboral, aprovada finalment gràcies a un diputat del PP que es va equivocar a l'hora de votar telemàticament, els republicans i el govern espanyol van activar els artificiers. Els missatges creuats es basaven en aquesta premissa: la Moncloa passava a ser conscient que buscar majories alternatives a la de la investidura li causava ensurts; i ERC comprenia que desmarcar-se de votacions clau podia posar en compromís el futur de la legislatura espanyola en un moment delicat que s'ha tornat especialment greu amb la guerra a Ucraïna. Amb el pas de les setmanes, la relació entre els republicans i el PSOE ha començat a superar els sotracs en tots els àmbits, començant pel Congrés, passant per la presència de Pere Aragonès a la conferència de presidents i acabant per la recerca d'avenços en la taula de diàleg.
En aquesta última carpeta, tal com va avançar ahir al vespre NacióDigital, s'hi està ultimant un acord sobre la protecció del català que es podria convertir en la primera gran entesa que surt del mecanisme de negociació amb l'Estat a l'espera d'abordar el referèndum i l'amnistia. La resta de formacions independentistes, Junts i ERC, va reaccionar amb perplexitat davant la informació. En el cas del partit de Carles Puigdemont, va ser Albert Batet, president del grup parlamentari, qui va verbalitzar-ho amb a través d'una pregunta: "Però la taula de diàleg no havia de servir per resoldre el conflicte polític amb l'amnistia i l'autodeterminació?". Altres diputats, com Francesc de Dalmases, van anar un punt més enllà i van pronosticar que qualsevol acord "no blindarà res". "Després, amb veu fràgil, algú dirà que ho havíem d'intentar, i tal any serà el 2040", afegia Dalmases, estret col·laborador de Laura Borràs.
A banda d'aquests comentaris a Twitter, fonts de Junts consultades per NacióDigital van declinar emetre un posicionament oficial. Dins la CUP, la informació d'aquest diari també va ser rebuda amb prevenció. La diputada Eulàlia Reguant va respondre-hi fent servir per paraules "autodeterminació" i "amnistia" amb una emoticona pensativa al final del tuit. Tant els anticapitalistes com Junts han demanat explícitament -també en seu parlamentària- a Aragonès que "superi" la fase del diàleg i comenci a treballar en "alternatives" a la negociació amb l'Estat. En el cas de la CUP, però, la demanda és la de celebrar un referèndum aquesta legislatura, seguint l'exemple d'Escòcia, mentre que Junts encara no ha posat cap proposta concreta sobre la taula. L'argument per defensar-ho és que qualsevol alternativa ha de ser prèviament debatuda.
Tot debat sobre el futur del procés ha quedat temporalment congelat davant la incapacitat dels partits per posar-se d'acord sobre què fer amb el Consell per la República, que ha decidit tirar pel dret i reduir la "dependència" de les formacions polítiques a l'hora de desplegar-se orgànicament i d'elaborar el nou full de ruta de l'independentisme. Junts és l'únic partit que ha avalat aquesta maniobra. Aragonès, a través de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha expressat "respecte" cap a Puigdemont, però ha esquivat qualsevol polèmica. Aquest dijous, per carta, el president ha demanat al seu homòleg estatal, Pedro Sánchez, que aposti per una solució "valenta" al conflicte entre Catalunya i l'Estat, que considera vigent.
En aquests termes s'ha expressat en la missiva que li ha enviat per informar-lo que assistirà finalment a la reunió de presidents autonòmics. A què es deu el canvi? Al fet que s'hi abordarà la situació a Ucraïna, marcada en bona mesura per la crisi de refugiats que se n'està derivant. El viratge argumental sobre la presència del dirigent d'ERC va començar dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, i va continuar dimecres al ple del Parlament, quan va posar tres condicions: coordinació en l'acollida de refugiats; mesures de suport en l'àmbit energètic per a empreses i llars catalanes; i fons per totes les despeses que ocasionarà la crisi a l'est d'Europa a Catalunya.
Tanmateix, el president ha volgut deixar clar que la seva presència a l'illa canària de la Palma no suposa canvi en les relacions entre els dos governs, que reclama bilaterals. "En cap cas aquest nou context que ens condiciona enormement s'ha d'entendre com un pas en la normalització de les relacions entre les institucions de l'Estat i les de Catalunya, especialment perquè continua la repressió i som lluny de resoldre el conflicte polític que fa temps que espera una proposta valenta del govern de l'Estat que doni resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya de decidir lliurement, democràticament i pacíficament el futur polític del país", assenyala Aragonès, que porta dies alertant de les "conseqüències" de la crisi a Ucraïna pel que fa als preus de l'energia i al dels aliments, per les exportacions que arriben de l'est d'Europa.
Per bé que Aragonès intenta allunyar la presència a la cimera autonòmica d'un escenari de distensió amb el govern espanyol, hi ha un altre element que indica que s'estan refent els ponts. Al Congrés, ERC ha estat clau per permetre la tramitació de la llei d'habitatge impulsada per la Moncloa. L'acord, subscrit també per Bildu, passa per garantir que la norma que sortirà de les Corts respectarà escrupolosament les competències de les autonomies. Els republicans ja han advertit que, si aquesta clàusula no es compleix, no podran fer costat a la llei quan hi hagi la votació definitiva. La ministra Raquel Sánchez, des del faristol, s'ha compromès a respectar el marc legal, inclòs l'Estatut català. Poc després que ERC fes explícit el seu suport, el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat una part de la llei catalana sobre el preu del lloguer.
Tant Sánchez -que ja ha viscut un sotrac de primer nivell amb les primeres onades de la pandèmia- com Aragonès afronten aquests dies els moments més incerts dels seus mandats, perquè la invasió russa d'Ucraïna portarà l'economia al límit i, per tant, també ho farà amb el dia a dia de la ciutadania. Davant d'aquest context, ERC i el PSOE comencen a greixar de nou les relacions després del pic de tensió de la reforma laboral mentre, en paral·lel, la taula de diàleg ultima el primer gran acord. Que sigui sobre la llengua, però, fa arrufar el nas a la resta de formacions independentistes. Les desconfiances, quan es tracta de la negociació amb l'Estat, continuen vigents.
En aquesta última carpeta, tal com va avançar ahir al vespre NacióDigital, s'hi està ultimant un acord sobre la protecció del català que es podria convertir en la primera gran entesa que surt del mecanisme de negociació amb l'Estat a l'espera d'abordar el referèndum i l'amnistia. La resta de formacions independentistes, Junts i ERC, va reaccionar amb perplexitat davant la informació. En el cas del partit de Carles Puigdemont, va ser Albert Batet, president del grup parlamentari, qui va verbalitzar-ho amb a través d'una pregunta: "Però la taula de diàleg no havia de servir per resoldre el conflicte polític amb l'amnistia i l'autodeterminació?". Altres diputats, com Francesc de Dalmases, van anar un punt més enllà i van pronosticar que qualsevol acord "no blindarà res". "Després, amb veu fràgil, algú dirà que ho havíem d'intentar, i tal any serà el 2040", afegia Dalmases, estret col·laborador de Laura Borràs.
A banda d'aquests comentaris a Twitter, fonts de Junts consultades per NacióDigital van declinar emetre un posicionament oficial. Dins la CUP, la informació d'aquest diari també va ser rebuda amb prevenció. La diputada Eulàlia Reguant va respondre-hi fent servir per paraules "autodeterminació" i "amnistia" amb una emoticona pensativa al final del tuit. Tant els anticapitalistes com Junts han demanat explícitament -també en seu parlamentària- a Aragonès que "superi" la fase del diàleg i comenci a treballar en "alternatives" a la negociació amb l'Estat. En el cas de la CUP, però, la demanda és la de celebrar un referèndum aquesta legislatura, seguint l'exemple d'Escòcia, mentre que Junts encara no ha posat cap proposta concreta sobre la taula. L'argument per defensar-ho és que qualsevol alternativa ha de ser prèviament debatuda.
Tot debat sobre el futur del procés ha quedat temporalment congelat davant la incapacitat dels partits per posar-se d'acord sobre què fer amb el Consell per la República, que ha decidit tirar pel dret i reduir la "dependència" de les formacions polítiques a l'hora de desplegar-se orgànicament i d'elaborar el nou full de ruta de l'independentisme. Junts és l'únic partit que ha avalat aquesta maniobra. Aragonès, a través de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha expressat "respecte" cap a Puigdemont, però ha esquivat qualsevol polèmica. Aquest dijous, per carta, el president ha demanat al seu homòleg estatal, Pedro Sánchez, que aposti per una solució "valenta" al conflicte entre Catalunya i l'Estat, que considera vigent.
En aquests termes s'ha expressat en la missiva que li ha enviat per informar-lo que assistirà finalment a la reunió de presidents autonòmics. A què es deu el canvi? Al fet que s'hi abordarà la situació a Ucraïna, marcada en bona mesura per la crisi de refugiats que se n'està derivant. El viratge argumental sobre la presència del dirigent d'ERC va començar dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, i va continuar dimecres al ple del Parlament, quan va posar tres condicions: coordinació en l'acollida de refugiats; mesures de suport en l'àmbit energètic per a empreses i llars catalanes; i fons per totes les despeses que ocasionarà la crisi a l'est d'Europa a Catalunya.
Tanmateix, el president ha volgut deixar clar que la seva presència a l'illa canària de la Palma no suposa canvi en les relacions entre els dos governs, que reclama bilaterals. "En cap cas aquest nou context que ens condiciona enormement s'ha d'entendre com un pas en la normalització de les relacions entre les institucions de l'Estat i les de Catalunya, especialment perquè continua la repressió i som lluny de resoldre el conflicte polític que fa temps que espera una proposta valenta del govern de l'Estat que doni resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya de decidir lliurement, democràticament i pacíficament el futur polític del país", assenyala Aragonès, que porta dies alertant de les "conseqüències" de la crisi a Ucraïna pel que fa als preus de l'energia i al dels aliments, per les exportacions que arriben de l'est d'Europa.
Per bé que Aragonès intenta allunyar la presència a la cimera autonòmica d'un escenari de distensió amb el govern espanyol, hi ha un altre element que indica que s'estan refent els ponts. Al Congrés, ERC ha estat clau per permetre la tramitació de la llei d'habitatge impulsada per la Moncloa. L'acord, subscrit també per Bildu, passa per garantir que la norma que sortirà de les Corts respectarà escrupolosament les competències de les autonomies. Els republicans ja han advertit que, si aquesta clàusula no es compleix, no podran fer costat a la llei quan hi hagi la votació definitiva. La ministra Raquel Sánchez, des del faristol, s'ha compromès a respectar el marc legal, inclòs l'Estatut català. Poc després que ERC fes explícit el seu suport, el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat una part de la llei catalana sobre el preu del lloguer.
Tant Sánchez -que ja ha viscut un sotrac de primer nivell amb les primeres onades de la pandèmia- com Aragonès afronten aquests dies els moments més incerts dels seus mandats, perquè la invasió russa d'Ucraïna portarà l'economia al límit i, per tant, també ho farà amb el dia a dia de la ciutadania. Davant d'aquest context, ERC i el PSOE comencen a greixar de nou les relacions després del pic de tensió de la reforma laboral mentre, en paral·lel, la taula de diàleg ultima el primer gran acord. Que sigui sobre la llengua, però, fa arrufar el nas a la resta de formacions independentistes. Les desconfiances, quan es tracta de la negociació amb l'Estat, continuen vigents.