El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha posat tres condicions per acudir aquest diumenge a la conferència de líders autonòmics convocada per Pedro Sánchez: coordinació en l'acollida de refugiats ucraïnesos que marxen després de la invasió russa; mesures de suport en l'àmbit energètic per a empreses i llars catalanes; i fons per totes les despeses que ocasionarà la crisi a l'est d'Europa a Catalunya. Les demandes les ha posat damunt la taula aquest dimecres en la sessió de control al Parlament, en concret en el torn de rèplica al cap de files del PSC, Salvador Illa, que li ha reclamat que acudeixi a la Palma. Aragonès encara no ha decidit si hi serà, però en les últimes hores s'ha obert a participar-hi amb l'argument de la guerra a Ucraïna.

La decisió, segons fonts de la Generalitat, no es pot demorar més enllà d'aquest dimecres, per preparar la trobada amb temps. "És a les mans de la Moncloa", remarquen des de l'entorn del president. De moment, l'única informació que ha arribat a Palau sobre la cita és que s'hi "parlarà" d'Ucraïna, sense entrar en concrecions. Diumenge, Aragonès és un dels oradors anunciats en la conferència nacional que celebra ERC a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat. La setmana vinent, el president farà una visita de tres dies a Alemanya, on visitarà Stuttgart i Berlín.

La guerra oberta al flanc oriental d'Europa ha estat protagonista de la sessió. Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha optat per preguntar sobre els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia arran d'una investigació del Parlament Europeu que encara no ha arrencat oficialment. "Tenim molt clar quins són els aliats que volem en el marc de la Unió Europea, que és el nostre marc natural", ha remarcat Aragonès. Fernández ha recordat que, el setembre de l'any passat, el The New York Times va publicar un reportatge extens sobre la presumpta proximitat entre l'entorn de Carles Puigdemont i moviments afins a Vladímir Putin. El dirigent del PP ha reclamat al president "distanciar-se" de qualsevol ombra vinculada a Rússia. "En el moviment separatista hi havia gent disposada a tot per aconseguir la independència", ha indicat.

El president ha apuntat que "no té cap mena de sentit" fer aquest tipus d'acusacions, i ha destacat que no entrarà "al joc" dels populars. En aquest sentit, ha aprofitat per reivindicar la tasca de l'acció exterior catalana -que el 2022 obrirà sis noves delegacions per arribar a un total de 20-, i ha defensat que la interlocució a nivell internacional es pugui fer "sense intermediaris". "Ho farem encara que ens vulguin treure legitimitat", ha assenyalat Aragonès, que ha demanat "respecte" pels resultats electorals obtinguts per l'independentisme a les últimes eleccions catalanes de l'any passat.

Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans, s'ha referit exactament al mateix cas que Fernández. "Confirma o desmenteix que el separatisme ha mantingut contactes o ha rebut recursos de Putin per desestabilitzar la UE?", ha preguntat Carrizosa. "Aquest Govern té molt clars els nostres aliats, quins volem que siguin els governs amb els quals tenim relació", ha respost Aragonès, que ha tret pit de la posició "clara" a favor de la independència d'Ucraïna i del seu "dret" a continuar "existint com a poble". També ha ressaltat que es deixarà de convocar el cònsol rus mentre duri l'ofensiva. El líder de Ciutadans ha demanat explícitament al president que "desacrediti" el Consell per la República i el seu "ministeri lliure d'Exteriors", iniciatives impulsades per Puigdemont.

"És indecent que intenti vincular aquest Govern amb Vladímir Putin", ha rebatut Aragonès, que ha demanat a Ciutadans que avaluïn les declaracions públiques dels seus consellers sobre la invasió russa d'Ucraïna. De passada, el dirigent d'ERC ha demanat a Carrizosa que compleixi les lleis, i que es refereixin als expresidents com a "molt honorables", en referència a les al·lusions al líder de Junts. Jéssica Albiach, agafant el fil, ha situat l'extrema dreta com a "aliada" del règim rus.

Un cop fet aquest incís, Albiach ha demanat a Aragonès quines són les prioritats que es marca el Govern davant la guerra a Ucraïna pel que fa a les conseqüències econòmiques. "Estem treballant en diferents àmbits", ha indicat el president, que s'ha referit en primera instància a l'acollida de persones refugiades. També s'han posat en marxa operatius per l'ajuda humanitària, que a partir d'ara es demana que es faci amb ONG especialitzades sobre el terreny. Pel que fa a les preocupacions, hi ha l'encariment del preu de l'energia i de matèries primeres, i també el trencament de les cadenes de subministrament. "Estrem treballant per fer un seguiment quirúrgic", ha indicat.

Albiach li ha demanat tres coses: reunions amb agents socials i econòmics, però també amb els grups parlamentaris; ajudes directes per als sectors afectats i les famílies, amb bo social elèctric i l'energètica pública; i que les persones amb més recursos facin un "esforç fiscal". "Portem crisis i pandèmies. Les solucions han de ser ràpides i de país", ha indicat la dirigent dels comuns en el torn de rèplica. Aragonès ha certificat que pot "comptar" amb la celebració d'una reunió, i s'ha mostrat preocupat per la inflació en els preus de l'energia i els aliments bàsics. Dependrà, però, també de tot allò que pugui adoptar l'Estat i la Unió Europea (UE), a qui ha expressat el ple suport.

Dani Cornellà, diputat de la CUP, també ha preguntat sobre aquesta qüestió. Aragonès ha ampliat el pla de mesures que planteja el Govern per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna sobre l'economia catalana, especialment en el sector primari. El president ha recordat que Acció està fent un "acompanyament" a les empreses més exposades al mercat rus i ucraïnès, com les que importen cereals. Aragonès també ha insistit en la necessitat d'"ajustar" el preu de l'energia per evitar una "espiral inassumible" i de "desacoblar" el mercat del gas de la fixació dels costos energètics. En resposta a Vox, que ha situat l'independentisme sota la influència de Putin, ha defensat polítiques fiscals verdes per resoldre la crisi climàtica. L'extrema dreta li ha demanat allargar la vida de les nuclears d'Ascó i Vandellòs i, si cal, que arribin als seixanta anys.

Junts ha dedicat el seu torn de control al president per reclamar a Aragonès que actuï per revertir l'"onada de repressió" contra l'independentisme. El diputat Albert Batet ha posat d'exemple la detenció de 12 ciutadans que van participar en les protestes contra la sentència als líder del procés a la Jonquera, en el marc de les mobilitzacions impulsades per Tsunami Democràtic. El president català ha recordat que el Govern ja actua per limitar les accions contra manifestants pacífics, a partir de la no aplicació de la llei mordassa a Catalunya, i que a la taula de diàleg defensa l'amnistia. "Totes les mesures són importants, però no són tan resolutives com l'amnistia", ha dit a Batet.

[plantillaucraina]