09
de març
de
2022, 19:50
Actualitzat:
10
de març,
19:46h
Dos condicionants han marcat, fins ara, el recorregut de la taula de diàleg. Les dificultats per avançar en la negociació -només se n'ha convocat una reunió des que Pere Aragonès és president de la Generalitat, un fet que no casa amb els plans que tenia ERC- i la volguda discreció dels contactes, que les dues parts consideren imprescindible per generar espais de confiança. Els dos governs van anunciar el 15 de setembre, després de l'última cimera, que les noves sessions de treball públiques estarien vinculades a acords que permetessin avançar en la negociació. I entre aquests pactes que se sotmeten a discussió hi figuren fórmules per garantir la protecció de la llengua catalana, tal com apunten a NacióDigital diverses fonts coneixedores de les converses entre els equips governamentals, tant a Barcelona com a Madrid. De fet, les dues parts ja han elaborat documents per perfilar una primera entesa.
La defensa del català i el seu "reconeixement" ha estat objecte de debat en els contactes entre delegacions, que han estat periòdics en els últims mesos, amb desplaçaments de membres del Govern a Madrid. La recerca d'acords intermedis, que no suposen un estadi final en la resolució del conflicte, és assumit pels negociadors com una manera de desencallar les converses i, a la vegada, d'escurçar la distància entre posicions que estan "molt allunyades", com es va verbalitzar en la reunió de fa mig any a Palau i que els dos executius continuen constatant.
El Govern -fins ara, només representat per ERC- defensa la via de l'amnistia i l'autodeterminació. I la Moncloa, que descarta l'opció del referèndum, branda l'anomenada "agenda del retrobament", que data del febrer del 2020 i que engloba fins a 44 propostes sectorials i una millora del sistema de finançament com a mesura capital per encetar una nova etapa. Entre la quarantena de punts del govern espanyol no n'hi havia cap d'específic sobre el català. Els avenços són lents i s'actua amb "peus de plom", segons les fonts consultades per aquest diari.
Eventuals punts d'entesa en la protecció de la llengua a la taula de diàleg es deslliguen d'altres acords de naturalesa més sectorial, que el Govern considera que no s'han d'emmarcar en l'espai de discussió sobre la resolució del conflicte i que tenen sortida en la comissió bilateral Estat-Generalitat, convocada recentment. El blindatge del català és interpretat, però, com una qüestió de respecte a la singularitat catalana. Des de Catalunya pot ser llegit, entenen les fonts consultades, com un gest de bona voluntat per avançar en la negociació de la carpeta nacional en un moment en què la immersió està sota la lupa judicial. I, a Madrid, pot servir per afermar el discurs de la riquesa lingüística de l'Estat enfront del soroll sobre l'arraconament del castellà que propaga la dreta i l'extrema dreta. Unides Podem sempre ha defensat progressos cap a l'estat plurinacional i, al seu torn, el PSOE havia brandat el compromís per articular una llei de llengües que mai ha vist la llum.
A Catalunya, la salut del català és un debat candent. Aragonès ha convocat recentment el Pacte Nacional per la Llengua i ha anunciat mesures per protegir l'ús del català a l'escola, després de la resolució del Tribunal Suprem sobre l'aplicació d'un 25% de castellà a les aules, que coincideix amb dades preocupants en relació a la regressió social de la llengua. Les mesures preses pel Govern coincideixen amb les prioritats exhibides per ERC al Congrés. En la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, els republicans van condicionar el seu suport als comptes a un pacte sobre la presència del català a la llei de l'audiovisual, que assegurés quotes de producció i doblatge a les principals plataformes. En l'acord pressupostari també s'hi citava la taula de diàleg. Pel que fa a la normativa audiovisual, l'estira-i-arronsa amb la Moncloa no va ser senzill.
A l'espera de concrecions sobre primers acords en el marc de la mesa de negociació, el Govern manté en públic que ben aviat hi haurà novetats en la represa de les reunions. No hi ha, però, data fixada al calendari. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar després de la comissió bilateral del 18 de febrer que els constava que en "setmanes" es trobaria dia i hora a la cimera. Fins ara, l'executiu espanyol ha insistit en el relat que la prioritat implica posar les bases de la recuperació econòmica, un missatge torpedinat per la guerra a Ucraïna, que complica les previsions del govern de Pedro Sánchez. L'argument de centrar-se en les urgències postpandèmiques -la Moncloa havia insistit en la presència d'Aragonès a la conferència de presidents- era esgrimit per mantenir en somnolència la mesa.
La setmana passada, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va demanar al govern espanyol que no fes servir la guerra a l'est d'Europa per dilatar la negociació. L'executiu assenyala que qualsevol relació entre l'Estat i la Generalitat ha de ser bilateral, de manera que en un primer moment es va descartar la presència d'Aragonès en la conferència de presidents prevista pel 25 de febrer a la Palma, suspesa primer per la invasió russa d'Ucraïna i traslladada a aquest diumenge al mateix lloc. En aquesta ocasió, però, el president està obert a ser-hi si es tracta la carpeta ucraïnesa, especialment tot allò que tingui a veure amb l'acollida de refugiats i la resposta humanitària. Així ho ha reblat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament.
La incògnita de Junts
La carpeta del diàleg, a banda de la disjuntiva oberta entre la Generalitat i la Moncloa, també té un flanc intern rellevant, que és el de la relació entre ERC i Junts. El partit de Carles Puigdemont no forma part de la negociació perquè Aragonès no va acceptar la seva alineació, conformada per Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras. El president, segons va defensar al setembre i continua mantenint, entén que hi havia un acord perquè tots els integrants fossin membres del Govern. Junts no té intenció de canviar la proposta de cara a una nova cita de la taula de diàleg.
Al partit, segons fonts consultades per NacióDigital, ressalten que no tenen constància de "cap novetat" sobre com avancen les negociacions, la qual cosa els fa pensar que els avenços poden ser més aviat escassos. Junts, en sessió de control al Parlament, ja ha demanat obertament a Aragonès que "superi" la fase del diàleg i que se centri en les "alternatives", tot i que encara no les ha concretades. De fet, el partit de Puigdemont és partidari que el nou full de ruta l'elabori el Consell per la República "al marge" de les formacions independentistes. I, en aquest full de ruta, la taula de diàleg no hi apareix sempre que no s'hi plantegi la possibilitat real d'un referèndum vinculant i acordat.
La defensa del català i el seu "reconeixement" ha estat objecte de debat en els contactes entre delegacions, que han estat periòdics en els últims mesos, amb desplaçaments de membres del Govern a Madrid. La recerca d'acords intermedis, que no suposen un estadi final en la resolució del conflicte, és assumit pels negociadors com una manera de desencallar les converses i, a la vegada, d'escurçar la distància entre posicions que estan "molt allunyades", com es va verbalitzar en la reunió de fa mig any a Palau i que els dos executius continuen constatant.
El Govern -fins ara, només representat per ERC- defensa la via de l'amnistia i l'autodeterminació. I la Moncloa, que descarta l'opció del referèndum, branda l'anomenada "agenda del retrobament", que data del febrer del 2020 i que engloba fins a 44 propostes sectorials i una millora del sistema de finançament com a mesura capital per encetar una nova etapa. Entre la quarantena de punts del govern espanyol no n'hi havia cap d'específic sobre el català. Els avenços són lents i s'actua amb "peus de plom", segons les fonts consultades per aquest diari.
Eventuals punts d'entesa en la protecció de la llengua a la taula de diàleg es deslliguen d'altres acords de naturalesa més sectorial, que el Govern considera que no s'han d'emmarcar en l'espai de discussió sobre la resolució del conflicte i que tenen sortida en la comissió bilateral Estat-Generalitat, convocada recentment. El blindatge del català és interpretat, però, com una qüestió de respecte a la singularitat catalana. Des de Catalunya pot ser llegit, entenen les fonts consultades, com un gest de bona voluntat per avançar en la negociació de la carpeta nacional en un moment en què la immersió està sota la lupa judicial. I, a Madrid, pot servir per afermar el discurs de la riquesa lingüística de l'Estat enfront del soroll sobre l'arraconament del castellà que propaga la dreta i l'extrema dreta. Unides Podem sempre ha defensat progressos cap a l'estat plurinacional i, al seu torn, el PSOE havia brandat el compromís per articular una llei de llengües que mai ha vist la llum.
A Catalunya, la salut del català és un debat candent. Aragonès ha convocat recentment el Pacte Nacional per la Llengua i ha anunciat mesures per protegir l'ús del català a l'escola, després de la resolució del Tribunal Suprem sobre l'aplicació d'un 25% de castellà a les aules, que coincideix amb dades preocupants en relació a la regressió social de la llengua. Les mesures preses pel Govern coincideixen amb les prioritats exhibides per ERC al Congrés. En la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, els republicans van condicionar el seu suport als comptes a un pacte sobre la presència del català a la llei de l'audiovisual, que assegurés quotes de producció i doblatge a les principals plataformes. En l'acord pressupostari també s'hi citava la taula de diàleg. Pel que fa a la normativa audiovisual, l'estira-i-arronsa amb la Moncloa no va ser senzill.
A l'espera de concrecions sobre primers acords en el marc de la mesa de negociació, el Govern manté en públic que ben aviat hi haurà novetats en la represa de les reunions. No hi ha, però, data fixada al calendari. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar després de la comissió bilateral del 18 de febrer que els constava que en "setmanes" es trobaria dia i hora a la cimera. Fins ara, l'executiu espanyol ha insistit en el relat que la prioritat implica posar les bases de la recuperació econòmica, un missatge torpedinat per la guerra a Ucraïna, que complica les previsions del govern de Pedro Sánchez. L'argument de centrar-se en les urgències postpandèmiques -la Moncloa havia insistit en la presència d'Aragonès a la conferència de presidents- era esgrimit per mantenir en somnolència la mesa.
La setmana passada, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va demanar al govern espanyol que no fes servir la guerra a l'est d'Europa per dilatar la negociació. L'executiu assenyala que qualsevol relació entre l'Estat i la Generalitat ha de ser bilateral, de manera que en un primer moment es va descartar la presència d'Aragonès en la conferència de presidents prevista pel 25 de febrer a la Palma, suspesa primer per la invasió russa d'Ucraïna i traslladada a aquest diumenge al mateix lloc. En aquesta ocasió, però, el president està obert a ser-hi si es tracta la carpeta ucraïnesa, especialment tot allò que tingui a veure amb l'acollida de refugiats i la resposta humanitària. Així ho ha reblat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament.
La incògnita de Junts
La carpeta del diàleg, a banda de la disjuntiva oberta entre la Generalitat i la Moncloa, també té un flanc intern rellevant, que és el de la relació entre ERC i Junts. El partit de Carles Puigdemont no forma part de la negociació perquè Aragonès no va acceptar la seva alineació, conformada per Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras. El president, segons va defensar al setembre i continua mantenint, entén que hi havia un acord perquè tots els integrants fossin membres del Govern. Junts no té intenció de canviar la proposta de cara a una nova cita de la taula de diàleg.
Al partit, segons fonts consultades per NacióDigital, ressalten que no tenen constància de "cap novetat" sobre com avancen les negociacions, la qual cosa els fa pensar que els avenços poden ser més aviat escassos. Junts, en sessió de control al Parlament, ja ha demanat obertament a Aragonès que "superi" la fase del diàleg i que se centri en les "alternatives", tot i que encara no les ha concretades. De fet, el partit de Puigdemont és partidari que el nou full de ruta l'elabori el Consell per la República "al marge" de les formacions independentistes. I, en aquest full de ruta, la taula de diàleg no hi apareix sempre que no s'hi plantegi la possibilitat real d'un referèndum vinculant i acordat.