01
de març
de
2024, 12:15
Actualitzat:
12:16h
El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta sobre la valoració de Felip VI i de la monarquia des del 2015, quan el nou monarca va obtenir una valoració baixa. Des d'aquell moment s'han succeït diversos escàndols -cap de tan rellevant com els problemes amb Hisenda de Joan Carles I, el rei emèrit que ara resideix a l'Aràbia Saudita- i posicionaments polèmics, com el de Felip VI després del referèndum de l'1-O. Per saber què pensa la ciutadania sobre la institució monàrquica, el grup parlamentari d'ERC a Madrid ha registrat una proposició no de llei per tal que el CIS elabori un baròmetre monogràfic sobre aquesta qüestió.
El text, promogut pel diputat Francesc-Marc Álvaro, reclama que aquest monogràfic pregunti sobre la corona, la Casa Reial i els membres de la família reial. A banda, també s'hi hauria de preguntar sobre simpaties i grau de coneixement sobre la presidència del govern espanyol, sobre el govern espanyol en si mateix, sobre el Congrés dels Diputats, sobre el Senat, sobre el Tribunal Constitucional sobre el Consell General del Poder Judicial -en situació d'interinatge des del 2018, quan va caducar-ne el mandat- i sobre el Consell d'Estat, que ara està presidit per Carmen Calvo, vicepresidenta en bona part del mandat de Pedro Sánchez a la Moncloa.
"De què tenen por els que impedeixen que el CIS pregunti de manera regular sobre la monarquia i la figura de Felip VI? És una anomalia democràtica que la ciutadania no sigui preguntada sobre el cap de l'Estat", assenyala Álvaro. La proposició no de llei també incorpora la demanda que els baròmetres preguntin sobre el model monàrquic o republicà. "Entenem que Espanya no pot repetir que és una democràcia plena mentre es mantingui una sobreprotecció escandalosa sobre la família reial i tot el que té a veure amb l'anacronisme de la corona borbònica", manté el diputat republicà, un dels fitxatges d'ERC a les eleccions celebrades el 23-J.
El text registrat acaba amb la demanda de presentar a la comissió constitucional del Congrés les conclusions dels estudis abans que s'acabi l'actual període de sessions, és a dir, abans de l'estiu. En l'exposició de motius, ERC recorda que s'han dut a terme estudis independents que mostren una inclinació social cap al model republicà i que, per bé que la figura de Felip VI rebia un aprovat, també se li reclamava més transparència a la institució. Des que Joan Carles I fos operat després d'un incident a Botswana en plena crisi econòmica -porta d'entrada de Corinna a la vida pública espanyola- i d'episodis com el d'Iñaki Urdangarin i la seva exdona, la infanta Cristina, la monarquia espanyola ha estat a l'ull de l'huracà polític, mediàtic i judicial.
El text, promogut pel diputat Francesc-Marc Álvaro, reclama que aquest monogràfic pregunti sobre la corona, la Casa Reial i els membres de la família reial. A banda, també s'hi hauria de preguntar sobre simpaties i grau de coneixement sobre la presidència del govern espanyol, sobre el govern espanyol en si mateix, sobre el Congrés dels Diputats, sobre el Senat, sobre el Tribunal Constitucional sobre el Consell General del Poder Judicial -en situació d'interinatge des del 2018, quan va caducar-ne el mandat- i sobre el Consell d'Estat, que ara està presidit per Carmen Calvo, vicepresidenta en bona part del mandat de Pedro Sánchez a la Moncloa.
"De què tenen por els que impedeixen que el CIS pregunti de manera regular sobre la monarquia i la figura de Felip VI? És una anomalia democràtica que la ciutadania no sigui preguntada sobre el cap de l'Estat", assenyala Álvaro. La proposició no de llei també incorpora la demanda que els baròmetres preguntin sobre el model monàrquic o republicà. "Entenem que Espanya no pot repetir que és una democràcia plena mentre es mantingui una sobreprotecció escandalosa sobre la família reial i tot el que té a veure amb l'anacronisme de la corona borbònica", manté el diputat republicà, un dels fitxatges d'ERC a les eleccions celebrades el 23-J.
El text registrat acaba amb la demanda de presentar a la comissió constitucional del Congrés les conclusions dels estudis abans que s'acabi l'actual període de sessions, és a dir, abans de l'estiu. En l'exposició de motius, ERC recorda que s'han dut a terme estudis independents que mostren una inclinació social cap al model republicà i que, per bé que la figura de Felip VI rebia un aprovat, també se li reclamava més transparència a la institució. Des que Joan Carles I fos operat després d'un incident a Botswana en plena crisi econòmica -porta d'entrada de Corinna a la vida pública espanyola- i d'episodis com el d'Iñaki Urdangarin i la seva exdona, la infanta Cristina, la monarquia espanyola ha estat a l'ull de l'huracà polític, mediàtic i judicial.
PNL d'ERC perquè el CIS pregunti per la monarquia by edicio naciodigital on Scribd